Dacios i getas
Des de la prehistòria a l'Edat del Ferro mija, l'actual territori de Romania s'ha trobat en una posició central de pas entre les regions d'Europa Central i les de l'est i surest europeu, en estar conectades a les primeres per l'altiplà transilvánica, i a les segones per les de Moldàvia i Valaquia.
El territori està travessat longitudinalment a lo llarc del llímit meridional pel curs inferior del Danubio, que allí té el seu desembocadura. En alcançar el mar Negra, esta gran artèria fluvial també ha alimentat, des dels temps més remots, les relacions comercials i artístiques en Àsia Menor.
Marque geogràfic
[editar | editar còdic]Encara que morfològicament és variada, la configuració física del país presenta una característica dominant, constituïda pel sistema d'altiplans que gravita entorn als Cárpatos.
Al nort s'estén l'altiplà de Transilvania, vasta depressió compresa entre els tres massiços ben distints dels Alps Transilvànics al sur, dels monts Apuseni a l'oest i dels Cárpatos orientals. Les altures màximes d'esta cortina montanyosa rocen els 2000 m, encara que passos i goles la travessen en varis punts, fent prou fàcil l'accés a la regió.
Els Cárpatos orientals degraden cap a l'est en l'altiplà de Moldàvia i els Alps Transilvànics en la valaca, que a orient descendix llentament fins a les planures de Dobruja, a on es forma el delta del Danubio. El riu penetra en Valaquia tallant els Cárpatos en les Portes de Ferro.
La regió està recorreguda per numerosos cursos d'aigua i la successió d'altiplans en zones fèrtils, favorables per a l'assentament humà.
A les bones condicions agrícoles s'afigen els jaciments minerals (ferro, or, sal) dels que Transilvania és molt rica. Estos recursos han constituït la base de les civilisacions que s'han succeït en lo que hui és Romania.
Prehistòria
[editar | editar còdic]
Encara que seguix sent hipotètica la presència de protohomínidos del Villafranquiense (fase inicial del Pleistoceno) en Valaquia, hi ha testimonis d'una cultura paleolítica per tota Romania entre els milenis VII i VI, formada en l'aportació de bandes de caçadors de la regió del riu Don.
En l'inici del Neolític penetra en Romania la cultura balcànica del grup Starčevo-Criş, d'orige egeo-anatólico, en la qual apareix la cría de ganado, el cultiu del blat i el teixit. Posteriorment, es manifesta la ceràmica de banda The Earliest Bandkeramik de tipo danubiano.
Una de les adquisicions més importants de l'arqueologia rumana referent al Neolític antic és el descobriment de la cultura d'Hamangia, que es va desenrollar a lo llarc de la costa de la mar Negra entre els milenis VI i V. Pren el nom d'un llogaret de Dobruja.
Entre 1954 i 1959, l'excavació d'una necròpolis localisada en Cernavodă va traure a llum les seues raïls mediterrànees. Sobretot en la troballa de numeroses figurillas de terracota, generalment femenines, assentades o empinades, relacionables en el cult de la fecunditat, com en l'Egeo i en l'Oriente Pròxim. Una de les figurillas, en el cap recolzat en les mans, s'ha fet célebre en un apropiat malnom: el pensador de Hamangia.
Les tablillas d'argila de Tărtăria (l'autenticitat de la qual es debat) en motius pictogràfics incisos, proven l'existència d'una escritura arcaica —la primera d'Europa— cap al 4000 a. C., coetánea de l'escritura sumerio.
En el Neolític mig, la cultura de Boian, originària de la Valaquia oriental i que es va desenrollar en una vasta àrea que comprenia també partix de Bulgària, entre finals del 4000 a. C. i la primera mitat del 3000 a. C., té vàries fases, caracterisades per diversos tipos de decoració ceràmica. Les influències mediterrànees es varen confirmar en el descobriment en 1925 del santuari de Căscioarale, en pintures murals i una columna central, prova del cult a la columna atestada en l'àrea egeo-anatólica.
A la cultura de Boian, seguix l'eneolítica de Gulmenita.
- Artícul principal → Cultura Gulmenita.
És contemporànea en part en la cultura transilvánica de Petreştu, caracterisada per una elegant ceràmica pintada abans de la cocció, en motius geomètrics, meandres i espirals. Esta producció va tindre una notable importància per a la formació de la cultura de Cucuteni.
- Artícul principal → Cultura de Cucuteni.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dacios y getas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.