Hamangia
Hamangia va ser una cultura del Neolític Mig del nort dels Balcans, que incloïa l'àrea del riu Danubio, l'evolució del qual comença durant la segona mitat del 6000 a. C. La cultura Hamangia es va estendre per les actuals Romania i Bulgària.
Les traces característiques de la cultura de Hamangia eren la producció de gots ceràmics decoratius en complexes decoració de dibuixos geomètrics i terracotas de figurillas humanes que expressaven una profunda espiritualitat en contrast en la vida quotidiana. En particular, dos figurillas conegudes com "El pensador" i "La dòna assentada" (vore foto) estan considerades obres mestres de l'art Neolític.
La cultura de Hamangia, originada a la vora del Mar Negra, sembla ser hereua de les cultures de Vinca, Dudesti i Karanovo III. La cultura de Hamangia es va caracterisar per una forta estabilitat, la qual entorpix la percepció de la seua evolució geogràfica i cronològica.
La cultura de Hamangia va desaparéixer en el V mileni a. C., quan es varen produir les migracions de noves cultures en la regió entre els Balcans i els Cárpatos. Per lo tant, les comunitats Boian, molt més dinàmiques, varen assimilar a les comunitats Hamangia durant la seua transició cap a la cultura de Gulmenita.[1] Esta assimilació va contribuir a la génesis d'una variant transitòria de la cultura de Gumelnita entre el mar Negra i el Danubio.
Llocs
[editar | editar còdic]Assentament neolític de Cernavodă, la necròpolis a on les famoses estatuillas de El pensador i La dòna assentada varen ser descobertes, un poblat de tipo Hamangia.
Lloc epónimo: Baia-Hamangia poblat descobert en 1953 a lo llarc del llac Goloviţa,[2] tanca la costa de la mar negra en la província rumana de Dobruja.
Marque cronològic: Neolític Mig. És provablement la primera cultura neolítica del surest europeu que origina establiments en l'oest de la mar Negra.
Marque geogràfic: cobrix un àrea geogràfica que s'estén des de l'actual Dobruja fins a la vora dreta del Danubio en Muntenia, i cap al sur fins al noreste de Bulgària.
Habitació: encara que modesta i no fortificada, s'ubicaven a lo llarc de la costa, a la vora dels llac, en les vores miges i baixes dels rius, a voltes en coves. Els poblats solien formar una cuadrícula rectangular, consten de cases rectangulars d'atobó i fanc en una o dos habitacions, a voltes en fonaments de pedra.
Materials significatius: Ceràmiques en decoració gravades complexes basades en l'espiral i estatuillas antropomórficas estilisades de terracota d'una excepcional expressió artística.
Ritos funeraris: sepeli dels cossos acuclillados o tendits boca dalt en cementeris. En els aixovar apareixen pedernales, closques treballades, ferramentes d'os i adorns de closques; els més antics tendixen a no incloure ceràmica.
Vore també
[editar | editar còdic]- Jaciment arqueològic de Durankulak
- Art prehistòric
- Dacios i Getas
- Cultura de Boian
- Cultura de Gulmenita
- Ceràmica cardial
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Vladimir Slavchev, Monuments of the final phase of Cultures Hamangia and Llacor on the territory of Bulgària, Revista Pontica vols. 37-38 (2004-2005), pp. 9-20.
- ↑ Dumitru Berciu, Cultura Hamangia. Bucureştu: Editura Academiei Republicii Socialiste România (1966).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hamangia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.