Anar al contingut

Jaciment arqueològic de Durankulak

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Sofia - Skeleton from the Durankulak Necropolis.jpg
Jaciment arqueològic de Durankulak

El jaciment arqueològic de Durankulak es troba en la província de Dobrich de Bulgària. Està situat entorn al Llac Durankulak, principalment en la denominada illa Gran i en la costa occidental. Este jaciment va ser excavat entre els anys 1974 i 1997 baix la direcció d'Henrietta Todorova.[1] Des de 2015, el jaciment és investigat per Ivan Vajsov i Vladimir Slavchev.

Assentaments

[editar | editar còdic]

En l'àrea del llac de Durankulak els primers restants d'assentaments pertanyen al periodo Neolític tardà, cap a el VI mileni a. C. En el lloc de Nivata, ubicat la costa occidental, s'han trobat restants pertanyents a diferents fases de la cultura de Hamangia.[2] Al final d'esta época l'assentament es va traslladar a l'anomenada illa Gran (en realitat una península), que va perdurar durant el periodo Eneolítico.[3] Varis horisons estratigráficos d'este lloc pertanyen a diferents fases de la cultura de Varna.[4]

També s'han trobat restants d'un assentament fortificado de l'Edat del Bronze tardana.[5] En el periodo helenístico, en el IV en l'illa Gran es va excavar en una cova un temple dedicat a Cibeles. Esta àrea va estar en us fins al primer quarto de el II, quan es va abandonar potser a causa de l'aument del nivell de les aigües, encara que va poder haver atres motius.

Posteriorment, en l'Edat Mija, a partir de el VI va haver un assentament en la mateixa cova que va durar poc temps i que va ser destruït per un incendi. Després, a partir dels sigles IX-X es varen construir una série d'edificis residencials que es varen estendre per tota l'illa.[6]


Troballes

[editar | editar còdic]

En este jaciment s'han excavat 1204 tombes dels periodos neolític i eneolítico a on ademés d'ossos humans han segut trobades vasijas de fanc, estatuillas, ferramentes de pedra, os i metal, aixina com adorns de diferents materials.[5] Entorn a l'any 4200 a. C. va desaparéixer l'assentament. Este abandó s'ha atribuït a una catàstrofe provocada per l'aument del nivell de la mar a causa de temperatures massa elevades. Per este motiu és possible que algunes de les tombes de la costa occidental permaneixquen inaccessibles degut a que poden estar situades a massa profunditat. En l'illa Gran s'han trobat restants d'un gran edifici de caràcter palacial, de temples, d'un taller metalúrgic i d'edificis residencials.[1]

Les troballes relacionades en l'arquitectura monumental de pedra, l'extracció i comerç de spondylus i les activitats metalúrgiques mostren una evolució econòmic-social que es considera molt desenrollada per a mediats del V mileni a. C.[8]

De l'época helenística poden destacar-se els objectes relacionats en el santuari de Cibeles.[5]


Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]