Jaciment arqueològic de Durankulak
El jaciment arqueològic de Durankulak es troba en la província de Dobrich de Bulgària. Està situat entorn al Llac Durankulak, principalment en la denominada illa Gran i en la costa occidental. Este jaciment va ser excavat entre els anys 1974 i 1997 baix la direcció d'Henrietta Todorova.[1] Des de 2015, el jaciment és investigat per Ivan Vajsov i Vladimir Slavchev.
Assentaments
editarEn l'àrea del llac de Durankulak els primers restants d'assentaments pertanyen al periodo Neolític tardà, cap a el VI mileni a. C. En el lloc de Nivata, ubicat la costa occidental, s'han trobat restants pertanyents a diferents fases de la cultura de Hamangia.[2] Al final d'esta época l'assentament es va traslladar a l'anomenada illa Gran (en realitat una península), que va perdurar durant el periodo Eneolítico.[3] Varis horisons estratigráficos d'este lloc pertanyen a diferents fases de la cultura de Varna.[4]
També s'han trobat restants d'un assentament fortificado de l'Edat del Bronze tardana.[5] En el periodo helenístic, en el IV en l'illa Gran es va excavar en una cova un temple dedicat a Cibeles. Esta àrea va estar en us fins al primer quarto de el II, quan es va abandonar potser a causa de l'aument del nivell de les aigües, encara que va poder haver atres motius.
Posteriorment, en l'Edat Mija, a partir de el VI va haver un assentament en la mateixa cova que va durar poc temps i que va ser destruït per un incendi. Després, a partir dels sigles IX-X es varen construir una série d'edificis residencials que es varen estendre per tota l'illa.[6]
-
Fotografia dels edificis de l'illa Gran del eneolítico primerenc i tardà.
-
Fotografia de l'edifici 25/VII cultura de Hamangia IV[7]
-
Fotografia de l'edifici 8/VII cultura de Hamangia IV
-
Edifici n.º 24/VII – cultura de Hamangia IV
Troballes
editarEn este jaciment s'han excavat 1204 tombes dels periodos neolític i eneolítico a on ademés d'ossos humans han segut trobades vasijas de fanc, estatuillas, ferramentes de pedra, os i metal, aixina com adorns de diferents materials.[5] Entorn a l'any 4200 a. C. va desaparéixer l'assentament. Este abandó s'ha atribuït a una catàstrofe provocada per l'aument del nivell de la mar a causa de temperatures massa elevades. Per este motiu és possible que algunes de les tombes de la costa occidental permaneixquen inaccessibles degut a que poden estar situades a massa profunditat. En l'illa Gran s'han trobat restants d'un gran edifici de caràcter palacial, de temples, d'un taller metalúrgic i d'edificis residencials.[1]
Les troballes relacionades en l'arquitectura monumental de pedra, l'extracció i comerç de spondylus i les activitats metalúrgiques mostren una evolució econòmic-social que es considera molt desenrollada per a mediats del V mileni a. C.[8]
De l'época helenística poden destacar-se els objectes relacionats en el santuari de Cibeles.[5]
-
Peça de ceràmica del V mileni a. C, cultura de Hamangia IV
-
Vasijas del eneolítico, cultura de Hamangia IV
-
Sepultura de la necròpolis eneolítica (cultura de Varna)
Referències
editar- ↑ 1,0 1,1 Todorova, 2002, pp. 6,11.
- ↑ Slavchev V., Monuments of the final phase of Cultures Hamangia and Llacor on the territory of Bulgària, Revista Pontica vols. 37 – 38 (2004 – 2005), pp. 9 – 20.
- ↑ Todorova, 2002, pp. 11.
- ↑ Todorova, 2002, pp. 12.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Археологическият комплекс „Дуранкулашко езеро“ – природа, екология и открития, en la pàgina del Museu de Història de Dobrich (en búlgar).
- ↑ Todorova, 2016, pp. 35.
- ↑ Ivan Vajsov. Moments gravats de l'investigació d'edificis del Eneolítico primerenc – vídeo
- ↑ Todorova, 2002, p. 14.
Bibliografia
editar- (2002) Durankulak, Band II. Die prähistorischen Gräberfelder von Durankulak (en Alemà i búlgar), Sofia. ISBN 954-426-465-5.
- Todorova, Henrietta (2016). Durankulak, Band III. Die Hellenistischen Befunde (en Alemà i búlgar). ISBN 978-3-86757-015-2.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Yacimiento arqueológico de Durankulak» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.