Dólar tobaguense

El dólar tobaguense o be dólar de Tobago era la moneda de la colónia britànica de l'illa Tobago que reselló i va foradar reals d'huit colonials espanyols per a revalidar-els en 1798 i que varen circular fins a 1830, quan va passar a ser administrada per la veïna illa Trinitat que també tenia el seu propi dólar trinitario. En 1831 abdós varen començar a utilisar els penics d'argent esterlí per a l'Amèrica britànica, encara que de manera extraoficial seguien utilisant els dólars espanyols.

Història

L'illa Tobago dels aborigen caribes va ser conquistada en 1654 pel Ducado de Curlandia i Semigalia —des de la seua primera colónia africana ubicada en l'illa St. Andrews del riu Gàmbia, fundada en 1651— que era a la seua volta un vassall de Polònia-Lituània, per lo que es va usar el tálero curlandés, polac i lituà, sumats als dólars espanyols d'us internacional, pero en 1658 va ser ocupat pels neerlandesos, en a on varen circular els seus rijksdaalder o táleros imperials.

Quan els neerlandesos li la varen tornar als curlandeses en 1660, estos la varen abandonar en 1666 als anglesos que varen introduir les «monedes de l'arbre» del chelin colonial i la varen traspassar als neerlandesos en 1674, pero varen tornar a recobrar-la els curlandeses de 1680 a 1683 i de 1686 a 1690, any en que va passar a ser definitivament una colónia americana de les Províncies Unides dels Països Baixos, en a on es va usar l'incipient florín neerlandés pero pel Tractat de París (1763) la varen perdre a favor del Imperi britànic i en 1781 va passar a mans dels francesos, per a circular en l'illa la lliura de les Colónies Franceses americanes fins a 1794.

La majoria dels resellos varen circular fins a 1814 llevat el stampee que va circular fins a 1830, any en que l'illa passaria a administrar-se des de Trinitat. En abdós varen circular monedes del chelin colonial des de 1831, fins que Trinitat contramarcó monedes per a fraccionaris del dólar trinitense de circulació en abdós illes, per lo que per a ½ penic de bronze des de 1854 a 1874 va utilisar un monograma: FD sobre cinc cèntims del franc colonial (i finalment abdós illes es varen fusionar en una colónia britànica en 1888, i va ser quan varen emetre el seu primer paper moneda de 5 dólars de Trinitat i Tobago).

Monedes

En l'illa de Tobago s'havien resellado (totes sense dates estampades), en una paritat de 8 chelins = 11 bits (99 penics) = 1 dólar espanyol:

• 1½ penic de vellón (1 black dog) de 1798 en monograma: TB en relleu sobre dos sols de vàries monedes colonials franceses.

• 2¼ penic de coure o vellón (1 stampee) de 1798 fins a 1825 en monograma: ToB incuso en la minúscula per davall, dins d'un quadrat de vores també incusos sobre peça de dos sols de vàries monedes colonials franceses.

• 1½ bits d'argent .903 (1 moc, 13½ penics) en monograma: T cursiva rodejada de rajos a modo de gotes allargades, sobre tall de centre discal de vores crenados de 15 mm de diàmetro de «moneda de bust» del real d'huit.

• 11 bits d'argent (8 chelins o shillings, 1 dólar tobaguense) en forat central de vores crenados.

Bibliografia

• (1984).«Standard Catalog of World Coins».Colin R. Bruce II.Estats Units d'Amèrica:10ª ed.
• (1991).«Standard Catalog of Word Coins».Colin R. Bruce II.Estats Units d'Amèrica:17ª ed.
• (1995).«Standard Catalog of World Coins. 17th century edition 1601-1700».Colin R. Bruce II.Estats Units d'Amèrica:
• (1997).«Standard Catalog of World Coins. 18th century edition 1701-1800».Colin R. Bruce II.Estats Units d'Amèrica:2ª ed.