Dólar de Trinitat

El dólar de Trinitat era la moneda de la colónia britànica de l'illa de Trinitat que reselló i va foradar reals de huit colonials espanyols per a revalidar-los des de 1798 fins a 1801 i en 1811, que varen circular fins a 1830, quan va passar a administrar a la veïna illa de Tobago que també tenia el seu propi dólar tobaguense. En 1831 abdós varen començar a utilisar els penics d'argent esterlí per a l'Amèrica britànica, encara que de manera extraoficial seguien utilisant els dólars espanyols.

Història

La moneda va comprendre varis dólars espanyols (reals de huit) partits i unes atres monedes colonials espanyoles. Abans de 1811, el dólar valia 8 chelins, cada cual de 12 penics. Despuix de 1811, valia 9 chelins. En 1814, la lliura esterlina va ser establida com la moneda oficial de l'illa. Des de 1905, el dólar va circular una volta més circulats en Trinitat, en un primer moment el dólar de Trinitat i Tobago, després el dólar de les Índies Occidentals Britàniques, ans que el dólar de Trinitat i Tobago fora finalment reintroducido.

Monedes

Entre 1798 i 1801, els chelins es varen emetre que eren segments partits de monedes espanyoles de 8 reals. En 1804, es varen emetre monedes reals d'un quarto i mig tallats en peces de 3 i 6 penics. En 1811, les monedes de 8 reals tenien forats tallats. Els tapons es varen emetre com a monedes d'1 chelin, en dólars foradats emesos com a peces de 9 chelins. Totes les monedes es varen marcar en un incuso "T".

Referències

(1978) Colin R. Bruce II (ed.). Standard Catalog Of World Coins, 1979 Edition, 5.ª edició, Krause Publications. ISBN 0873410203.