Anar al contingut

Cultura de la ceràmica perforada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La cultura de la ceràmica perforada (3200-2300 a. C.), és una cultura arqueològica del sur d'Escandinavia que reflectix un modo de vida de caçadors-recolectors durant la transició entre el Mesolítico i el Neolític. Es va desenrollar principalment en les costes de Sueonia i Gotia (Suècia), les illes Aland, el noreste de Dinamarca i el sur de Noruega.

Els individus associats a esta cultura constituïen una població genèticament homogénea i distintiva, descendent dels Caçadors-Recolectors Escandinaus (SHG) previs. Va sorgir en el centre-este de Suècia cap al 3500 a. C. i va ser reemplaçant progressivament a la Cultura dels gots d'embut en les zones costeres del sur de Escandinavia, en la que despuix va coexistir durant varis sigles.[1]

A partir d'aproximadament el 2800 a. C., la cultura de la ceràmica perforada va coexistir també en la cultura de l'astral de combat, que havia succeït a la dels gots d'embut en el sur de Escandinavia. Cap al 2300 a. C., la primera va ser absorbida per la segona. La posterior Edat del Bronze Nòrdica representa una fusió d'elements procedents d'abdós tradicions.[2][3] Els escandinaus moderns (a diferència del poble sami) presenten en part un orige genètic derivat de la població de la cultura de la ceràmica perforada.[4]


Les seues tradicions ceràmiques estan relacionades en les de la cultura de la ceràmica del pentine.[2] Per açò, la cultura de la ceràmica perforada a sovint es combina en la cultura de la ceràmica de pentine per a formar la cultura de la ceràmica de clots i pentine.

Història

[editar | editar còdic]

La cultura de la ceràmica perforada va sorgir al voltant del 3500 a. C. Les troballes més antigues es troben en el centre-este de Suècia, a on va semblar haver reemplaçat a la cultura dels gots d'embut.[1]

Durant els seus primers anys, la cultura de la ceràmica perforada va coexistir en la cultura dels gots d'embut. Encara que abdós cultures intercanviaven bens entre sí, els seus pobles semblen haver tingut identitats molt diferents i no es varen mesclar entre sí de manera notable.[2] Durant el periodo d'expansió de la ceràmica perforada, els gots d'embut varen construir una série de empalisades defensives, lo que pot significar que abdós pobles estaven en conflicte.[5] Existixen evidències arqueològiques d'alts nivells de violència entre el poble de la cultura de la ceràmica perforada.[6][7]A lo llarc de la seua existència de més de 1000 anys, esta cultura va permanéixer pràcticament sense canvis.[1]

A partir de 2800 a. C.[1] la cultura de la ceràmica perforada va coexistir durant un temps en la cultura de l'astral de combat i la cultura de la tomba individual, que varen succeir a la cultura dels gots d'embut en el sur de Escandinavia. Abdós eren variants de la cultura de la ceràmica cordada. De la mateixa manera que els gots d'embut, la ceràmica cordada va construir una série de empalisades defensives durant este periodo, lo que pot ser un signe de conflicte violent en la cultura de la ceràmica perforada.[5] Encara que es detecten influències culturals de la cultura de l'astral de combat en els enterrament de la ceràmica perforada, els seus pobles no semblen haver-se mesclat.[8]

Cap al 2300 a. C., la cultura de la ceràmica perforada s'havia fusionat en la cultura de l'astral de combat, provocant que posterior Edat del Bronze Nòrdica presente una fusió d'elements de la cultura de la ceràmica perforada i la cultura de l'astral de combat.

Assentaments

[editar | editar còdic]

Els assentaments d'esta cultura consistia usualment en cabanyes en menuts poblats semipermanentes o estacionals en llocs estratègics junt a la mar, com ensenar, fiorts o illes, que facilitaven l'accés als recursos marins essencials per a la seua subsistència (peixca i caça de foques).[2]


L'interior de les cabanyes albergava llars centrals per a cuinar, calfar-se i treballar. En les afores dels assentaments són habituals els clots d'almagasenament excavats en el sol, utilisats per a conservar aliments i recursos. Este patró d'assentament coster i arquitectura senzilla contrasta en els assentaments més permanents i cap a l'interior d'atres cultures agrícoles contemporànees[1] com la cultura dels gots d'embut. https://acadèmia-lab.com/enciclopèdia/palafitos-de-alvastra/.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Maritime Hunter-Gatherers Adopt Cultivation at the Farming Extreme of Northern Europe 5000 Years Ago».Scientific Reports.9(1)ISSN 2045-2322.doi:10.1038/s41598-019-41293-z.Consultat el 2026-01-26.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Bogucki, Peter I.; Crabtree, Pamela J. (2004). Ancient Europe 8000 B.C.-A.D. 1000: encyclopedia of the Barbarian world, Charres Scribner's Sons/Thompson Gale. ISBN 978-0-684-80668-6.
  3. «The genetic prehistory of the Baltic Siga region».Nature Communications.9(1)ISSN 2041-1723.doi:10.1038/s41467-018-02825-9.Consultat el 2026-01-26.
  4. «Ancient mitochondrial DNA from the northern fringe of the Neolithic farming expansion in Europe sheds light on the dispersion process».Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences.370(1660)
    20130373.ISSN 0962-8436.doi:10.1098/rstb.2013.0373.Consultat el 2026-01-26.
  5. 5,0 5,1 Shennan, Stephen (2018-05-03). The First Farmers of Europe: An Evolutionary Perspective, 1 edició, Cambridge University Press. doi:10.1017/9781108386029. ISBN 978-1-108-38602-9.
  6. Ahlström, Torbjörn; Molnar, Petra (2012-04-19). The placement of the feathers, Oxford University Press, pp. 17–34.
  7. «Arrowheads as indicators of interpersonal violence and group identity among the Neolithic Pitted Ware hunters of southwestern Scandinavia».Journal of Anthropological Archaeology.44
    69–86.doi:10.1016/j.jaa.2016.09.004.Consultat el 2026-01-26.
  8. «The Neolithic Pitted Ware culture foragers were culturally but not genetically influenced by the Battle Axe culture herders».American Journal of Physical Anthropology.172(4)
    638–649.ISSN 0002-9483.doi:10.1002/ajpa.24079.Consultat el 2026-01-26.


Referències

[editar | editar còdic]