Anar al contingut

Cuevas de Denísova

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cuevas de Denísova

Les coves de Denísova (en rus: Денисова пещера) són una formació geològica de rocas karstiques, unes cavernes ubicades en el massiç de Altái, en Siberia, Rússia, prop de la ciutat de Chiorny Anui, i a 360 km de Barnaúl.[1] Localisades sobre el marge esquerre del riu Anui, cobrixen un àrea de 270 m², en el krai de Altái, i contenen una cambra central en diverses galeries laterals.[2]

En el XVIII, les coves varen ser habitades per un ermitaño cridat Dionisi ("Denís"), i varen rebre el seu nom en el seu homenage; els natius, per la seua banda, les denominaven Ayu-Tash ("Pedra de l'Orso").[1] Cap a 1980, un equip de científics russos va descobrir restants arqueològics en el seu interior i va començar a explorar les coves, identificant vintidós estrats que contenien artefactes arqueològics que dataven de l'época del ermitaño Dionisi fins a prop de 125 000 a 180 000 anys arrere.[2] La determinació de l'antiguetat d'estos estrats es va portar a terme a través de la termoluminiscencia dels sediments trobats o, en alguns casos, per la datació per radiocarbono del carbó present en ells.[2]

Entre estos artefactes es varen trobar ferramentes dels estils musteriense i levallois, atribuïts a neandertals.[3] Ademés, els investigadors varen trobar objectes decoratius fets d'os, assuts de mamuts i dents de diversos animals, clafolls d'ous d'esturços, i fragments d'un braçalet de pedra i colgantes.[2]

Descobriment del hominído de Denísova

[editar | editar còdic]

Les cavernes han segut investigades per científics de l'Institut d'Arqueologia i Etnologia de Novosibirsk. Entre els objectes que varen ser descoberts, deixats en el lloc entre 30 000 a 48 000  anys arrere, varen poder ser identificats diversos ossos. Un d'estos, la falange d'una chiqueta, va ser analisat pel genetista suec Svante Pääbo i el seu equip del Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva de Leipzig, i la seua ADN mitocondrial va revelar una estructura genètica que pertanydria a una possible nova espècie humana, batejada com el homínit de Denísova.[3]

En l'any 2012 va ser trobat en estes coves el fòssil d'una chiqueta híbrida de primera generació filla d'una dòna neandertal i un home denisovano, el cridat Denisova 11 (Denny), sent l'únic homínit híbrit de primera generació trobat[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Денисова пещера. Denisova-Denisova Cave-St. Denis Cave». Consultat el 24 de març de 2010.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Hirst, K K. «Denisova Cave (Siberia).Altai Mountain Paleolithic Site of Denisova Cave». Archivat des d'el original, el 23 d'octubre de 2013. Consultat el 24 de març de 2010.
  3. 3,0 3,1 Dalton, Rex. «Fossil finger points to new human species. DNA analysis reveals lost relative from 40,000 years ago.». Nature 464, 472-473 (2010). Consultat el 24 de març de 2010.
  4. Nature.561(7721)
    113–116.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/s41586-018-0455-x.Consultat el 25 de giner de 2019.