Cruz de Malta
.svg)
La Cruz de Malta (✠), cridada també de Sant Joan, de huit puntes o octógona, és un símbol usat des del XII com insígnia o venera pels cavallers hospitalaris de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem (cridada també de Malta des de que el rei Carlos I d'Espanya li va donar en feu esta illa en el XVI).
Orige
Segons alguns autors, el seu disseny es basa en creus ya utilisades des de la Primera Creuada. Segons uns atres, ho va adoptar el Beato Gerardo, fundador de l'Orde, per ser un símbol d'Amalfi, la seua ciutat natal. En tot cas, la primera Regla de l'Orde, aprovada en 1120 pel Maestre Raimundo de Podi, disponia que els freires dugueren al pit esta creu blanca sobre el hàbit negre.
Originalment es representava com una creu eixamplada (patée) en els extrems dels braços hendidos per una escotadura, de manera que cada u terminava en dos puntes. En el temps, el seu disseny es va estilisar fins que els braços varen prendre forma de uves unides pels seus vèrtiços.
Simbolisme
La creu de Sant Joan, símbol hospitalari, en la seua forma característica octogonal blanca, que seguix sent hui en dia el seu símbol, ha donat lloc a vàries interpretacions:
- És blanca per l'importància que es dona a la purea que cal tindre, tant en l'interior del cor, com per fòra, sense màcula ni taca. Les huit puntes de la creu són en memòria de les huit bienaventuranzas que sempre devem tindre en nosatres, la primera serà la satisfacció espiritual; la segona, viure en senzillea i sense malícia; la tercera, viure en l'humiltat; la quarta, plorar les faltes i pecats; la quinta, amar la justícia; la sexta, ser misericordioso; la sèptima, ser net i sincer de cor i de pensament; i octava, soportar els afligiment i persecucions per la justícia. I estes virtuts s'han de gravar i guardar en els cors, per a la conservació de les ànimes.[1]
- Les seues huit puntes denoten les huit obligacions o aspiracions dels cavallers, a saber:[2]
- Llealtat
- Pietat
- Sinceritat
- Valor
- Gloria i honor
- Desprecie per la mort
- Solidaritat per a en els pobres i els malalts
- Respecte per l'Iglésia
- A partir de 1462, les huit puntes també varen aplegar a representar les huit "llengües" (lliteralment "tongues", pero de fet, determinades agrupacions nacionals) dels nobles que varen ser admesos en l'orde hospitalària, és dir, cavallers procedents de França en les llengües d'Alvèrnia (els bretones), Provença (els de Llenguadoc) i França pròpiament dita (els de Languedoil); procedents d'Espanya, la d'Aragó (que incloïa també a Catalunya i Navarra) i la de Castella (que incloïa també a Portugal); Baviera (Alemània) (que incloïa també a escandinaus, polacs i bohemio); Anglaterra (que incloïa a Escòcia i Irlanda) i finalment, Itàlia.[3]
Vore també
Referències
- ↑ Li Théâtre de honneur et de chevalerie (1620) citat en B. Galimard Flavigny (2006) p. 23-24
- ↑ «La creu a huit puntes» (en es-es). Sovereign Military Order of Malta. Consultat el 2025-05-26.
- ↑ "The Maltese Cross and its significance"
- Archivat el 16 de maig de 2011 archivat en Wayback Machine. GuidetoMalta.net, History. Consultat l'11 de maig de 2015.
Bibliografia
- V, Bertrand Galimard (2006). Histoire de l’ordre de Malte (en fr), París: Perrin. ISBN 2-262-02115-5.
- Mercieca, Simon (2005). L'Orde de Sant Joan de Jerusalem en Malta, Florencia: Bonechi, pp. 8-12. ISBN 88-476-1684-0.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cruz de Malta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.