Anar al contingut

Silene chalcedonica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Silene chalcedonica (Silene chalcedonica)


Silene chalcedonica, sense. Lychnis chalcedonica, és una espècie pertanyent a la família Caryophyllaceae, nativa del centre i est d'Europa, este de Rússia fins a Kazakhstan, Mongòlia i noroest de China.

Descripció

És una planta herbàcea perenne que alcança els 35-100 cm d'altura en brots sense branques. Les fulles són opostes, simples, lanceoladas de 2-12 cm de llongitut i 1-5 cm d'ample. Les flors es produïxen en agrupacions de 10-50 juntes; cada flor és de color roig lluent d'1-3 cm de diàmetro, en la corola cinc lobulada i en dos chicotets lòbuls que creen una image similar a la "creu de Malta" el qual és un dels seus noms. El frut és una càpsula seca que conté numeroses llavors.

Taxonomia

Silene chalcedonica va ser descrita per L. I.H.L.Krause i publicat en J. Sturms Flora von Deutschland in Abbildungen nach der Natur ed. 2 5: 96. 1901.[1]

Etimologia

El nom del gènero està certament vinculat al personage de Sileno (en grec Σειληνός; en llatí Sīlēnus), pare adoptiu i preceptor de Dionisos, sempre representat en pancha unflada similar als cálices de numeroses espècies, per eixemple Silene vulgaris o Silene conica. Encara que també s'ha evocat (Teofrasto via Lobelius i després Linneo) un possible orige a partir del Grec σίαλoν, ου, "saliva, moc, bava", aludint a la viscosidad de certes espècies, o be σίαλος, oν, "gros", que seria lo mateix que la primera interpretació, o siga, inflado/unflat.

chalcedonica; epítet específic

Sinonímia
  • Agrostemma chalcedonica (L.) Doell.
  • Lychnis chalcedonica L. basónimo[2]

Noms comuns

  • creus de Jerusalem, creus de Malta, escarapela en Chile, ramilletes de Constantinopla.[3]

Referències

  1. ↑ «Silene chalcedonica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 7 de febrer de 2013.
  2. ↑ Silene chalcedonica en PlantList
  3. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.