Silene chalcedonica

Silene chalcedonica (Silene chalcedonica)

Silene chalcedonica, sense. Lychnis chalcedonica, és una espècie pertanyent a la família Caryophyllaceae, nativa del centre i est d'Europa, este de Rússia fins a Kazakhstan, Mongòlia i noroest de China.

Descripció

És una planta herbàcea perenne que alcança els 35-100 cm d'altura en brots sense branques. Les fulles són opostes, simples, lanceoladas de 2-12 cm de llongitut i 1-5 cm d'ample. Les flors es produïxen en agrupacions de 10-50 juntes; cada flor és de color roig lluent d'1-3 cm de diàmetro, en la corola cinc lobulada i en dos chicotets lòbuls que creen una image similar a la "creu de Malta" el qual és un dels seus noms. El frut és una càpsula seca que conté numeroses llavors.

Taxonomia

Silene chalcedonica va ser descrita per L. I.H.L.Krause i publicat en J. Sturms Flora von Deutschland in Abbildungen nach der Natur ed. 2 5: 96. 1901.

Etimologia

El nom del gènero està certament vinculat al personage de Sileno (en grec Σειληνός; en llatí Sīlēnus), pare adoptiu i preceptor de Dionisos, sempre representat en pancha unflada similar als cálices de numeroses espècies, per eixemple Silene vulgaris o Silene conica. Encara que també s'ha evocat (Teofrasto via Lobelius i després Linneo) un possible orige a partir del Grec σίαλoν, ου, "saliva, moc, bava", aludint a la viscosidad de certes espècies, o be σίαλος, oν, "gros", que seria lo mateix que la primera interpretació, o siga, inflado/unflat.

chalcedonica; epítet específic

Sinonímia

• Agrostemma chalcedonica (L.) Doell.
• Lychnis chalcedonica L. basónimo

Noms comuns

• creus de Jerusalem, creus de Malta, escarapela en Chile, ramilletes de Constantinopla.