Cova dels Casares
La cova dels Casares és una cova que conté gravats i pintures prehistòriques i restants arqueològics, paleontológicos i paleoantropológicos. Es troba en el terme municipal de Riba de Saelices (Guadalajara, Espanya), a la vora del riu Linares, en parc natural de l'Alt Tajo, a 1162 m s. n. m.
Història
[editar | editar còdic]Existixen referències de la cova des de, a lo manco, la primera mitat de el XIX, pero fins a 1933 no es fa referència als gravats.[2] Conté un gran número de gravats del Paleolític Mig, al voltant de 200 i també unes poques pintures molt deteriorades. També es troben gravats d'animals escassament representats en atres llocs, com pot ser el d'un galima.[3] Esta cova és famosa per albergar unes séries de gravats, dels que es pensa que poden ser la primera representació de la reproducció humana. Destacant entre ells actes i estats tals com la còpula (una de les tres representacions que es coneix en l'art paleolític), l'embaràs, el part i la vida familiar.[4]
Els gravats varen ser descoberts pels germans Rufo i Claudio Ramírez, sent Rufo mestre de l'escola de Riba de Saelices. Pronte varen vore que l'alcanç del seu descobriment era de tal importància que devia ser estudiat per persones més especialisades en la matèria, informant sobre això a Francisco Layna Serrano, mege i historiador de la província de Guadalajara, qui va parlar en les seues cròniques de «estranyes serps enroscadas que es formaven en el sol».
Uns anys despuix, en 1932, l'arqueòlec Juan Cabré, acompanyat per la seua filla Mª Encarnació Cabré (autora de molts dels calcs dels gravats), varen iniciar els treballs de camp i fotogràfics dels gravats, conseguint en això que la cova es convertira en Monument Nacional en 1934. Este reconeiximent va tindre un gran eco a nivell nacional i internacional, publicant-se artículs en periòdics anglesos i alemans de l'época.[5]
En la mateixa época, reconeguts arqueòlecs europeus com Henri Breuil o Hugo Obermaier varen ser invitats a portar a terme investigacions, exponent cada u els seus distints punts de vista sobre l'antiguetat en importància dels gravats.
L'esclat de la guerra civil espanyola va paralisar tots els estudis de Juan Cabré.
Durant la guerra, i per la poca importància que els veïns varen donar a la cova i als gravats, molts d'ells varen ser deteriorats, realisant-se pintades i tallant-se firmes sobre ells. De tots modos no va ser esta la primera volta que els gravats varen sofrir deterioració, ya que sobre l'entrada de la cova es troba una torre de vigilància àrap, sent estos soldats els primers en visitar-la i deixar marques del seu pas per ella.
En finalisar la guerra Juan Cabré es va trobar en la desagradable sorpresa d'esta nova acció vandàlica, pagant ell mateixa un enreixat per a evitar futures deterioració.
Art rupestre i jaciment arqueològic
[editar | editar còdic]Els estudis de Juan Cabré varen situar els gravats en els periodos Auriñaciense i Solutrense, remontant-los a dates que van des del 30000 fins al 25000 a. C., encara que alguns autors la modernisen al 25000 a. C.,[6] fent el descobriment encara més important al no haver-se trobat abans este tipo de gravats en l'interior de la península.
Hui en dia passa per ser un dels jaciments en cova més importants trobats en la península, havent-se excavat restants anteriors al Homo sapiens, tals com un metacarpiano de Homo neandertalensis i indústria lítica musteriense, associada també al neandertal (Paleolític mig).[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ García Sainz de Baranda y Covalines, 1929, p. 113.
- ↑ Acosta González, 2003, p. 38.
- ↑ Barandiarán, 1974, pp. 189-192.
- ↑ Acosta González, 2003, pp. 32, 44, 87.
- ↑ 5,0 5,1 Acosta González, 2003, p. 36.
- ↑ «El secret de la Cova dels Casares». Semanari NUEVA ALCARRIA. Archivat des d'el original, el 3 de febrer de 2012. Consultat el 7 de juliol de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva de los Casares» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.