Cova de Alepotrypa
La cova de Alepotrypa és un jaciment arqueològic situat en la regió de Mani, en la península del Peloponeso. Ademés d'estar habitat pels primers agricultors, este jaciment s'utilisava en fins funeraris i de cult. Les proves arqueològiques han revelat que es tracta d'un dels majors llocs d'enterrament del Neolític trobats en Europa. En el jaciment es varen trobar dos esquelets humans adults d'un enterrament que data del quart mileni a. C., aixina com restants d'a lo manco 170 persones distintes. Els arqueòlecs no estan segurs de l'importància d'un osario micénico, datat en el II mileni a. C., que sembla haver segut enterrat de nou en Alepotrypa. Encara que no hi ha proves directes, és possible que el osario vincule Alepotrypa en Ténaro, que es considerava l'entrada al Hades en la mitologia clàssica.
Resumixen
[editar | editar còdic]La cova de Alepotrypa (grec: Αλεπότρυπα, que significa lliteralment 'El forat del rabosot'. Una paraula molt comuna per a descriure una cova a on viu un rabosot), és una de les coves de Diros situada en la regió de Mani, en la península del Peloponeso.[1][2] La península de Mani es compon principalment de roques carbonatadas mesozoicas com la calcàrea, que s'erosionen com a resultat de les condicions hidrogeológicas de la península i formen coves càrstiques com Alepotrypa.[3] L'estudi de les estalagmites de les coves ha proporcionat informació sobre les activitats humanes en la cova i les variacions climàtiques. Per mig de l'estudi de les variacions dels oligoelementos, Meighan Boyd va poder trobar proves de certes activitats humanes en la cova, com la crema d'excrements d'animals. També va poder confirmar i datar varis periodos de sequia.[4]
Ademés de ser un dels primers jaciments habitats coneguts de la regió meridional de Laconia, en el Peloponeso,[5] la cova de Alepotrypa és també un dels majors jaciments funeraris neolítics d'Europa.[6] Els enterrament en la cova daten d'entre el 6.000 i el 3200 a. C., i els arqueòlecs han trobat ossos pertanyents a a lo manco 170 persones diferents. En el jaciment es varen trobar dos esquelets humans adults que daten del quart mileni a. C., junt en un osario micénico que, segons els arqueòlecs, data del segon mileni a. C.[6]
L'assentament va ser abandonat cap al 3200 a. C., en acabant de que un catastròfic terremot causara grans danys que varen bloquejar l'entrada de la cova. Les troballes de la cova estaven ben conservats per l'entrada sagellada de la cova i a la falta d'activitat humana en la zona. El jaciment va estar amenaçat per obres privades entre 1958 i 1970, pero el Ministeri de Cultura grec va cancelar la "explotació turística" del jaciment. Les excavacions dirigides per Giorgos Papathanassopoulos varen començar en 1970, pero es varen retardar fins a 1978 per les complicacions polítiques en Grècia. El jaciment es va excavar entre 1978 i 2005, despuix de la qual cosa el proyecte va quedar en gran part aparcat per falta de finançació.[7] En 2010 es va fundar el Proyecte Regional Diros per a portar a terme un estudi regional mentres l'equip d'excavació de Alepotrypa començava a preparar les seues troballes per a la seua publicació. En la pròpia cova s'ha trobat material del Neolític Tardà (NT), pero a partir de 2013 l'equip de prospecció solament ha trobat material que data del Neolític Final (NF) en les zones propenques a l'aire lliure.[8]
Arqueologia
[editar | editar còdic]Durant el Neolític, la pròpia cova servia de lloc d'enterrament, mentres que els agricultors habitaven un gran llogaret fòra de la cova.[9][10] Basant-se en les proves trobades en el jaciment, els arqueòlecs creuen que els primers agricultors que habitaven esta zona s'alimentaven principalment d'ordi i blat, i sugerixen que les lesions no letals en el cap trobades en els cràneus poden indicar enfrontaments violents.[1][6][9] En el jaciment estan representats l'enterrament primari, la cremació i l'enterrament secundari, i també s'utilisava com a refugi i almagasén.[7] També s'han trobat proves de pràctiques cultuales, com el cap d'un ídol de marbre de tipo estalagmita.[11]
Atres troballes de l'excavació inclouen pedra del Neolític Tardà, vasijas de ceràmica i argila, joyes i armes. S'ha trobat ceràmica pintada i incisa, contes de closca, astrals de pedra i una punta de flecha completa de sílex, junt en fulls i lascas d'obsidiana meliana.[12] Les joyes d'argent trobades en el jaciment sugerixen que la zona era rica, ya que l'argent era extremadament rara en l'Edat del Bronze i el Neolític europeu.[13][14] En el jaciment de Alepotrypa també es va trobar una rara astral de coure primerenca, que els estudiosos creuen que pot datar-se en el Neolític Final.[15] Paul Cartledge escriu que "aparentment no va haver una fase calcolítica de transició en el Peloponeso" i afig que les ferramentes de coure trobades en la cova de Alepotrypa "proporcionen una transició convenient" a l'era heládica primerenca.[14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Ancient cave speaks of Hades myth». USATODAY.COM.
- ↑ «The Caves of Dirou (Glyfada and Alepotrypa) in Mani».
- ↑ Geology and Archaeology: Submerged Landscapes of the Continental Shelf, Geological Society of London. ISBN 978-1-86239-691-3.
- ↑ «Stalagmites from Greek caves provide new climate information - Stockholm University».
- ↑ Cartledge, Paul. The Spartans, The Overlook Press. ISBN 978-1-59020-837-3.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Embracing Stone Age Couple Found in Greek Cave». National Geographic News.
- ↑ 7,0 7,1 Korka, Elena. The Protection of Archaeological Heritage in Claves of Economic Crisis, Cambridge Scholars Publishing. ISBN 978-1-4438-7411-3.
- ↑ Communities in Transition: The Circum-Aegean Area During the 5th and 4th Millennia BC. ISBN 978-1-78570-723-0.
- ↑ 9,0 9,1 “Bioarchaeological inferences from a Neolithic ossuary from Alepotrypa Cave, Diros, Greece” . International Journal of Osteoarchaeology 10 (3): 210–228. doi:. ISSN 1099-1212.
- ↑ Souvatzi, Stella G.. A Social Archaeology of Households in Neolithic Greece: An Anthropological Approach, Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-83689-0.
- ↑ Dietrich, B. C.. “Evidence of Minoan Religious Traditions and Their Survival in the Mycenaean and Greek World”. Història: Zeitschrift für Alte Geschichte 31 (1): 1–12. ISSN 0018-2311.
- ↑ French, E. B.. “Archaeology in Greece 1989-90”. Archaeological Reports (36): 3–82. doi:. ISSN 0570-6084.
- ↑ “The Greek Neolithic: A New Review” (2 de agost 1993). Journal of World Prehistory 7 (4): 355–416. doi:. ISSN 0892-7537.
- ↑ 14,0 14,1 Cartledge, Paul. Sparta and Lakonia: A Regional History 1300-362 BC, Routledge. ISBN 978-1-135-86455-2.
- ↑ “Five Copper Axes from Greece” . The Annual of the British School at Athens 74: 175–184. doi:. ISSN 0068-2454.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva de Alepotrypa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.