Cosmologia nòrdica

La Cosmogonia escandinava es referix a les creències mitològiques que tenien els pobles nòrdics sobre l'orige i evolució de l'univers, aixina com les lleis generals que rigen el món físic.

El mit de la creació del món segons mitologia nòrdica

Segons les creències precristianas que apareixen reflectides en poemes com la Völuspá i en el relat Gylfaginning el món es va formar a partir de pocs elements, els quals eren el fòc, l'aire, la terra i l'aigua.

Fret i Calor

Al principi no hi havia ni arena, ni mar, ni ones salades, ni terra per avall ni cel per dalt; l'abisme no tenia fondo i el herba no creixia en ninguna parte. L'abisme original Ginnungagap s'estenia entre el país dels gèls, de les tenebres i de les boires, al Nort, i en el Sur, el país de fòc

Del choc i mescla entre estes matèries (una calenta i una freda) varen nàixer la mar, la terra i les aigües. Dotze rius vinguts del sur varen fluir cap al país dels gèls, allí es cobrien de gebre i morien en les immensitat gelades. Estos varen caramullar poc a poc l'abisme.

Ymir

Les gotes d'aigua, vivificadas per l'aire del Sur, es varen reunir per a formar un cos viu, el del primer jagant: Ymir. Al principi únic ser dotat de vida, va tindre pronte la companyia d'una vaca: Audumla, naixcuda com ell en el gèl fos. De l'ubre de Audumla fluïen quatre rius de llet, que nutrien a Ymir; ella es nutria de la sal continguda en el gèl que feya fondre's llepant-ho. De Ymir varen nàixer els jagants.

Buri

Mentres Ymir bevia eixa llet i multiplicava les seues forces, va ocórrer que la vaca va fer sorgir, en les tébees gotes de llet que esguitaven els blocs de pedra coberts de gebre, un atre ser vivent, de forma humana: Buri. Esta primera divinitat, segons atres relats, naix de la condensació de la suor de Ymir. Els seus cabells varen ser lo primer que va prendre forma, després el cap i després tot el cos. Buri, com Ymir, era capaç de reproduir-se, i va tindre un fill, Bor, que en el temps es va casar en Bestla, una filla de jaganta, descendent de Ymir. Aixina, de manera, varen sorgir les races dels jagants i els deus.

Odín i la creació del món

Els tres primers fills de la primera parella són els tres primers Torres: Odín, Vili (voluntat) i Vé (sacerdot). Els tres fills de Bor es varen abalançar contra Ymir i ho varen matar. Varen arrastrar el seu cos sobre l'abisme. A partir del cos dilacerat del jagant, Odín, en ajuda dels seus germans Veu i Vili, va crear l'univers.

De la carn de Ymir varen fer la terra, de la seua sanc la mar i els llac, dels seus ossos les montanyes i de les seues dents les roques. En el seu cervell varen crear els núvols i en les seues celles enmarañadas els llímits del món. En la part cóncava del cràneu varen alçar la volta celest, que és sostinguda per quatre nanos cridats Norðri, El seuðri, Austri i Vestri (els punts cardinals). Els astres principals, el Sol i la Lluna, giren perseguits per llops. Les purnes del Sol varen donar orige als demés astres. Els deus varen regular el seu curs, instituint aixina el ritme de les estacions, que va fer nàixer la vegetació, i també la successió dels dies i de les nits. La nit va ser la primera, i d'ella va emanar el dia.

Nanos i sers humans

Per decisió dels deus, els nanos naixcuts com a cucs de la sanc de Ymir varen tindre raciocinio, encara que varen quedar condenats a viure baix el sol i les pedres. Els primers sers humans varen ser Ask (ash, fresno) i Embla (elm, om), que varen ser tallats de fusta i duts a la vida pels deus, Hœnir/Vili, i Lóðurr/Veu.

Esquema de l'Univers

Encara que hi ha incongruències, per lo general, el món dels escandinaus està dividit en varis llocs conectats per un gran arbre cridat Yggdrasil.

Els nou móns

Els 9 móns en els que es dividia l'univers es distinguixen per la terminació -heimr (llar, regne, o món) i en algunes ocasions -garðr (jardí o terra).

En els últims temps, la tendència s'inclinava en nomenar els llocs d'acort en les criatures que els habitaven. Les investigacions enfocades cap a les més antigues fonts sugerixen que els nou móns eren designats en la terminació -heimr (per eixemple La meuaðgarðr seria Mannheim, Ásgarðr seria Godheim) i això faria que els noms antics anaren presos pels autors de la mitologia en confondre certs llocs situats en els móns, en els móns en particular.

Ademés de Midgard els atres 8 móns es poden prendre com oposts de la següent forma:

Món	Món opost	Contrast
Vanaheim	Jötunheim	Creació - Destrucció
Asgard	Helheim	Cel i Salvació - Infern i Condenación
Alfheim o Ljusalfheim	Niðavellir o Svartálfaheim	Llum - Obscuritat
Muspelheim	Niflheim	Fòc i Calor - Gèl i Fret

Yggdrasil

Esta ilustració mostra un intent de el XIX que representa el món segons l'Edda prosaica.

Yggdrasil és el nom del fresno jagant que conecta els distints móns. S'accepta la traducció corcel de Ygg, ya que Ygg és un dels tants noms de Odín. Este arbre té tres nivells; no obstant, hi ha algunes inconsistencias d'acort en les fonts sobre cóm este arbre situa a diferents móns en el mateix nivell. Per eixemple, en el nivell del mig, ademés de Midgard se situa a Niflheim al nort, a Muspelheim cap al sur i a Jotunheim en l'est.

En el cim del fresno sagrat habiten l'àguila i el falcó, que representen saber. Una farda anomenada Ratatösk, que simbolisa a l'intrigant, du i du notícies per les branques. Els cuervos de Odín, que informen al deu suprem lo que ocorre en la terra, també habiten la copa. Tres cérvols pastan junt a l'arbre despullant-ho de la seua corfa, i el dragó Nidhogg menja les seues raïls.

En el cel del fresno està el regne dels elfos lluminosos, de figura "més bella que és el Sol", en tant els elfos obscurs, "més negres que el alquitrán", viuen baix de l'arbre.

El arcoíris, Bifrost ("camí oscilante") és el pont entre el cel i la terra.

Bibliografia

• (2006) Texts mitològics de les Eddas, Madrit: Miraguano Edicions. ISBN 84-85639-91-X.