L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Convergència tecnològica

La convergència tecnològica és la tendència de diferents sistemes tecnològics en l'evolució cap a la realisació de tasques similars.

El concepte de convergència tecnològica es va crear principalment en l'àmbit de les telecomunicacions per a denominar les rets, sistemes i servicis que es generen a partir de tals rets, sistemes i servicis o combinant-los. Ademés, pot fer referència a tecnologies prèviament separades com la veu senyes (i aplicacions de productivitat) que ara compartixen recursos i interactuen entre sí sinérgicament, creant noves possibilitats.[1]

Definicions

"La convergència és una profunda integració de coneiximents, ferramentes i totes les activitats rellevants de l'activitat humana per a un objectiu comú, que permeta a la societat respondre a noves preguntes per a canviar el respectiu ecosistema físic o social. Tals canvis en l'ecosistema respectiu òbrin noves tendències, camins i oportunitats en la següent fase divergent del procés" (Roco 2002,[2] Bainbridge i Roco 2016[3]).


Siddhartha Menon definix la convergència, en la seua Policy initiative Dilemmas on Mija Covergence: A Cross National Perspective, com a integració i digitalisació. L'integració, en este cas, es definix com "un procés de transformació que es medix pel grau en que diversos mijos de comunicació, com el teléfon, la transmissió de senyes i les infraestructures de tecnologia de l'informació, es combinen en una única plataforma d'arquitectura de ret sense fissures".[4] La digitalisació no es definix tant per la seua infraestructura física, sino pel contingut o el mig. [Jan van Dijk sugerix que "la digitalisació significa descompondre les senyals en bytes formats per uns i zeros".[5][6] La convergència és definida per Blackman, 1998, com una tendència en l'evolució dels servicis tecnològics i les estructures de l'indústria.[7] La convergència es va definir posteriorment de forma més específica com l'unió de les telecomunicacions, l'informàtica i la radiodifusió en un únic fluix de bits digital.[8][9][10] Mueller s'opon a l'afirmació de que la convergència és en realitat una pren de possessió de totes les formes de mijos de comunicació per una tecnologia: els ordenadors digitals.[11][12]

La convergència tecnològica dels mijos és la tendència a que, a mida que la tecnologia canvia, diferents sistemes tecnològics evolucionen a voltes cap a la realisació de tasques similars. La convergència digital es referix a la convergència de quatre indústries en un sol conglomerat, ITTCE (Tecnologies de l'Informació, Telecomunicacions, electrònica de consum i Entreteniment). Tecnologies abans separades, com la veu (i les funcions de telefonia), les senyes (i les aplicacions de productivitat) i el vídeo, poden ara compartir recursos i interactuar entre sí de forma sinérgica. La convergència de les telecomunicacions (també cridada "convergència de ret") descriu les tecnologies de telecomunicacions emergents i l'arquitectura de ret utilisada per a migrar múltiples servicis de comunicacions a una única ret.[13]

Història

Durant les primeres décades els sistemes de computació eren extremadament grans i inamovibles per la seua condició de tamany. Més alvance es conjuga la tecnologia i l'informàtica per a crear computadors per separat, pero interconectadas i capaços de realisar el mateix treball que el gran computador dels primers temps. Ací subyacer el tema de ret de computadores, que aludix a un concepte de computadors automàtics conectats.

Gràcies a l'evolució de la tecnologia, ha segut factible i s'ha pogut desenrollar la convergència. Per lo tant, la tecnologia és el mig a través del com es remou el coneiximent científic a la solució de dificultats concretes en una matèria o activitat. A través de la tecnologia es conseguixen aparats, procediments i habilitats que, front l'investigació, l'experimentació o l'experiència, accedixquen a la generació de nous productes, processos i servicis.

Hui en dia estem rodejats per un món multimèdia convergent en molts nivells, en nodos de comunicació i informació contínuament adaptant-se per a satisfer a demandes creades per la pròpia tecnologia i canviant la forma de crear, consumir, deprendre a crear una en unes atres.

La convergència es definix com l'interconexió de tecnologies de la computació i informació, contingut multimèdia i rets de comunicacions que han aplegat com a resultat de l'evolució i popularisació d'internet, tant com d'activitats, productes i servicis que han emergit des de l'espai digital.

Molts experts veuen tot això com la punta del iceberg, ya que totes les facetes de la vida social o institucional com a negocis, govern, art, periodisme, salut o educació duen en si un increment dels espais digitals a través de rets creixents de dispositius TIC.cita requerida

La base de la convergència tecnològica tal i com es planteja, choca en una societat en la que prima el consumisme com a expressió del ser humà. Per això, i pese a que es puga apreciar la conversió de dispositius tecnològics (celulars, smartphones, llectors electrònics, tabletas...), la seua producció no s'ha vist reduïda, sino tot lo contrari, ya que respon la premissa consumiste imperant. En concret, es tracta de la convergència de mijos abans distints, com la telefonia i la comunicació de senyes, en interfaços comuns en dispositius únics, com la majoria dels teléfons inteligents que poden fer cridades telefòniques i buscar en la web.

La convergència de mijos és l'interconexió de l'informàtica i atres tecnologies de l'informació, els continguts dels mijos, les empreses de comunicació i les rets de comunicació que han sorgit com a resultat de l'evolució i popularisació d'Internet, aixina com de les activitats, productes i servicis que han sorgit en l'espai dels mijos digitals. Estretament vinculats al procés de convergència dels mijos de comunicació en varis nivells, també hi ha varis desenrolls en diferents àrees del sector dels mijos i la comunicació que també es resumixen baix el terme de desconvergencia dels mijos de comunicació. Molts experts consideren que açò és simplement la punta de l'iceberg, ya que totes les facetes de l'activitat institucional i la vida social, com els negocis, el govern, l'art, el periodisme, la salut i l'educació, es porten a terme cada volta més en estos espais mediàtics digitals a través d'una ret creixent de dispositius de tecnologia de l'informació i la comunicació. També s'inclou en este tema la base de les rets informàtiques, en les que molts sistemes operatius diferents són capaços de comunicar-se a través de diferents protocols.

Els servicis convergents, com VoIP, IPTV, Televisió inteligent, i uns atres, tendixen a substituir a les tecnologies més antigues i, per lo tant, poden disrumpir els mercats. La convergència basada en IP és inevitable i donarà lloc a un nou servici i una nova demanda en el mercat.[14] Quan l'antiga tecnologia convergix en la comuna de propietat pública, els servicis basats en IP es tornen independents de l'accés o menys depenents. L'antic servici és depenent de l'accés.[15]

Elements de la convergència tecnològica

Hi ha 5 elements de la convergència tecnològica, que són:

  1. Tecnologia, És habitual que tecnologies que es consideren molt diferents desenrollen en el temps característiques similars que difuminan les diferències. En 1995, un televisor i un teléfon mòvil eren aparats completament diferents. En els últims anys, poden tindre característiques similars, com la capacitat de conectar-se a wifi, reproduir mijos rics basats en internet i eixecutar aplicacions. La gent pot utilisar el seu televisor o el seu teléfon per a jugar a un joc o comunicar-se en els seus familiars, utilisant el mateix software.
  2. Els mijos i els continguts, un televisor i els servicis d'Internet es consideraven abans com alguna cosa separat, pero han escomençat a convergir. És provable que la música, les películes, els videojocs i els continguts informatius acaben convergint fins al punt de deixar de ser formats distints. Per eixemple, és possible que la música del futur venja sempre acompanyada d'un vídeo musical interactiu que s'assemble a un joc.
  3. Sobre les aplicacions de servicis, a finals dels anys 90 existia una gran diferència entre el software i els servicis per a empreses i consumidors. En el temps, esta llínea s'ha difuminado. La tecnologia tendix a passar d'un gran número de ferramentes molt específiques a un chicotet conjunt de ferramentes flexibles en àmplies aplicacions.
  4. Robots i màquines, cada volta és més freqüent que màquines com vehículs o electrodomèstics tinguen característiques semiautónomas que els convertixen tècnicament en robots.
  5. Realitat virtual/Realitat aumentada, pot vore's com la convergència de la vida real en entitats digitals com a simulacions, jocs i entorns d'informació.

Convergència digital

La convergència digital significa l'inclinament per vàries innovacions, fonts de mijos, continguts que es tornen similars en el temps. Permet la convergència dels dispositius d'accés i el contingut, aixina com les operacions i l'estratègia dels participants de l'indústria.[16] Aixina és com este tipo de convergència tecnològica crea oportunitats, sobretot en l'àmbit del desenroll de productes i les estratègies de creiximent de les empreses de productes digitals.[16] Lo mateix pot dir-se en el cas dels productors de continguts individuals, com els vloggers de la plataforma d'intercanvi de vídeos YouTube. La convergència en este eixemple es demostra en la participació d'Internet, els dispositius domèstics com la televisió inteligent, la cambra, l'aplicació de YouTube i el contingut digital. En esta configuració, existixen els cridats "ràdios",[17] que són els dispositius que es conecten a un eix central, que pot ser el televisor inteligent o el PC. En este cas, Internet servix d'intermediari, sobretot a través de les seues ferramentes d'interactividad i les rets socials, per a crear mescles úniques de productes i servicis a través de l'integració horisontal.[16]

L'eixemple anterior posa de manifest cóm la convergència digital engloba tres fenomens:

  1. els dispositius que abans eren autònoms s'estan conectant per mig de rets i programes informàtics, lo que millora significativament les funcionalitats;
  2. els productes que abans eren independents estan convergint en la mateixa plataforma, creant productes híbrits en el procés; i,
  3. les empreses estan creuant les fronteres tradicionals, com el hardware i el software, per a oferir nous productes i noves fonts de competència.[18]

Un atre eixemple és la convergència de diferents tipos de continguts digitals. Segons Harry Strasser, antic director de tecnologia de Siemens "[la convergència digital tindrà un impacte substancial en l'estil de vida i de treball de les persones]".[19]

Convergència de ret

És l'unificació de dos o més rets de comunicació distintes en una única ret capaç de prestar els servicis que abans prestaven les distintes rets.

Un dels primers eixemples és la convergència entre rets de veu i senyes , inicialment a través de la tecnologia RDSI i, més recentment, a través de la tecnologia xDSL . Un atre eixemple de convergència a considerar seria entre veu i fax , inclús anterior, que va escomençar a utilisar-se a escala comercial en la década de 1970. No obstant, és qüestionable que es tracte d'una verdadera convergència, ya que el fax, tal com ho coneixem hui en dia. , va utilisar sempre la ret telefònica, a diferència de les rets de senyes que tenien un orige independent.


Últimament, els servicis de veu i senyes han inclós servicis de video i/o multimèdia. Molts d'estos servicis no existien abans d'escomençar a parlar de convergència de rets, per lo que es pot dir que ya "varen nàixer convergents", com IPTV (que, a pesar del nom, és diferent al simple enviament de la transmissió de la televisió analògica tradicional) . per protocol IP). L'oferta combinada de servicis de veu, Internet de banda ampla i televisió es denomina Triple Play , encara que este terme té el seu orige en el màrqueting i és un model de negoci per a comercialisar productes i no una solució o estandardisació tecnològica.

Vore també

Referències

  1. ↑ Shin, Dong Hee, Won – Yong Kim, and Dong-Hoon Lee. "Convergence Technologies and the Layered Policy Model: Implication for Regulating Future Communications." Conference Papers – International Communication Association (2006): 1–19. Communication & Mass Mija Complete. EBSCO. Web. 26 Oct. 2011.
  2. ↑ “'Coherència i divergència de les megatendencias en ciència i ingenieria” (2002). J Nanopart Res 4 (1-2): 9-19. Bibcode: 2002JNR.....4....9R.
  3. ↑ “'Science and technology convergence: with emphasis for nanotechnology-inspired convergence” (2016). J. Nanoparticle Res.. doi:10.1007/s11051-016-3520-0. Bibcode: 2016JNR....18..211B.
  4. ↑ Siddhartha, 2
  5. ↑ Van Dijk, J. (1999). La societat de la ret. Londres: Sage Publications.
  6. ↑ Menon, Siddhartha. "Dilemes de l'iniciativa política sobre la convergència dels mijos de comunicació: A Cross National Perspective". Conference Papers - International Communication Association (2006): 1-35. Communication & Mass Mija Complete. Web. 20 nov. 2011.
  7. ↑ “Convergència entre les telecomunicacions i atres mijos de comunicació: ¿cóm deu adaptar-se la regulació?” (1998). Telecommunication Policy 22 (3): 163-170. doi:10.1016/s0308-5961(98)00003-2.
  8. ↑ Collin, 1998; Gates, 2000
  9. ↑ “Back to the future: Digital Television and Convergence in the United Kingdom” . Telecommunication Policy 22 (4-5): 383-96.
  10. ↑ “Convergence and competition: Technological change, industry concentration and competition policy in the telecommunications sector” (2000). University of Toronto Faculty of Law Review 58 (2): 83-117.
  11. ↑ Mueller, 1999, p. 2
  12. ↑ “Digital Convergence and its consequences” (1999). Javnost/The Public 6 (3): 11-27.
  13. ↑ «¿Qué és la convergència de ret? - Definició de WhatIs.com». SearchITChannel. Archivat des d'el original, el 28 d'octubre de 2010. Consultat el 17 de juny de 2015.
  14. ↑ Shin, Dong Hee, Won - Yong Kim, i Dong-Hoon Lee. "Convergence Technologies and the Layered Policy Model: Implicació per a la regulació de les comunicacions del futur". Conference Papers - International Communication Association (2006): 1-19. Communication & Mass Mija Complete. EBSCO. Web. 26 oct. 2011.
  15. ↑ Grieve, W. i Levin, S. (2005). From Clons To Packets: The Development Of Competition In Local Residential Telecommunications. TPRC 2005 The 33rd Research Conference on Communication, Information and Internet Policy, 23-25 de setembre de 2005.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Strader, Troy (2011). Digital Product Management, Technology and Practice: Perspectives interdisciplinàries: Interdisciplinary Perspectives, Hershey, PA: Business Science Reference, pp. 113. ISBN 9781616928773.
  17. ↑ Park, Sangin (2007). Estratègies i polítiques en la convergència digital, Hershey, PA: Idea Group Reference, pp. 106. ISBN 978-1599041568.
  18. ↑ (2010) Màrqueting of High-technology Products and Innovations, Upper Saddle, NJ: Prentice Hall, pp. 271. ISBN 9780136049968.
  19. ↑ Van der Post, L.. “Un método d'estudi informàtic per a l'ensenyança del pensament de disseny”. Nelson Mandela Metropolitan University: 12-49.

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Convergència_tecnològica&oldid=1427227»