Anar al contingut

Conformitat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Chiquets en conformitat.

Conformitat[1] o conformisme és el grau fins al qual els membres d'un grup social canvien el seu comportament, opinions i actituts per a encaixar en les opinions del grup.

Un grup pot influenciar als seus membres per mig de processos subconscients o a través d'una manifesta pressió de parells sobre els individus.[2]

El tamany del grup, l'unanimitat, cohesió social, estatus social, compromís previ i opinió pública, ajuden a determinar el nivell de conformitat que un individu reflectirà cap al seu grup.

Conformitat és l'acte d'adequar les actituts, creències i comportaments al grup normes, política o ser afí.[3] Les normes són regles implícites i específiques, compartides per un grup d'individus, que guien les seues interaccions en els demés. La gent sol elegir conformar-se a la societat en lloc de perseguir els seus desijos personals, perque a sovint és més fàcil seguir el camí que uns atres ya han fet, en lloc de forjar un de nou. Esta tendència a conformar-se es dona en menuts grups o en la societat en el seu conjunt i pot ser el resultat de sotils influències inconscients (estat mental predispost), o d'una pressió social directa i manifesta. El conformisme pot produir-se en presència d'uns atres o quan un individu està sol. Per eixemple, les persones tendixen a seguir les normes socials quan mengen o quan veuen la televisió, encara que estiguen soles.<r ef>Robinson, I., Thomas, J., Aveyard, P., & Higgs, S. (2014). Lo que tot lo món està menjant: Una revisió sistemàtica i fique-anàlisis de l'efecte de les normes alimentàries informatives sobre el comportament alimentari. Journal of the Academy of Nutrition and Dietetics, 114(3), 414-429. https://doi.org/10.1016/j.jand.2013.11.009 </ref>

L'Experiment de Conformitat de Asch demostra l'influència que té la conformitat en les persones. En un experiment de laboratori, Asch va demanar a 50 estudiants varons del Swarthmore College d'Estats Units que participaren en una "prova de visió". Asch va colocar a un participant ingenu en una sala en sèt confederados/seqüestres en una tasca de juí de llínees. En enfrontar-se a la tasca de la llínea, cada confederado ya havia decidit qué resposta donaria. Els verdaders membres del grup experimental s'assentaven en l'última posició, mentres que els demés eren experimentadores preestablits que donaven respostes aparentment incorrectes al unísono; Asch va registrar la resposta de l'última persona per a analisar l'influència de la conformitat. Els resultats varen ser els següents: per terme mig, prop d'un terç (32%) dels participants que es varen posar en esta situació es varen posar del costat de la majoria clarament incorrecta en els ensajos crítics. En els 12 ensajos crítics, al voltant del 75% dels participants es varen conformar a lo manco una volta. Despuix de ser entrevistats, els subjectes varen reconéixer que en realitat no estaven d'acort en les respostes donades pels demés. No obstant, la majoria d'ells creuen que els grups són més sapients o no volen semblar inconformistes i opten per repetir el mateix error evident. D'això es desprén que la conformitat té un poderós efecte en la percepció i el comportament humà, inclús fins al punt de que pot fingir-se en contra del sistema de creències bàsic d'una persona.[4]

El canvi dels nostres comportaments per a ajustar-se a les respostes dels demés, que és la conformitat, pot ser conscient o no.[5] Els persones tenen una tendència intrínseca a imitar inconscientment els comportaments dels demés, com els gests, el llenguage, la velocitat en parlar i atres accions dels persones en els que interactuen.[6] Hi ha atres dos raons principals per a la conformitat: influència informativa i influència normativa.[6] Les persones mostren conformitat en resposta a l'influència informativa quan creuen que el grup està millor informat, o en resposta a l'influència normativa quan tenen por al rebuig.[7] Quan la norma defesa podria ser correcta, l'influència informativa és més important que l'influència normativa, mentres que en cas contrari domina l'influència normativa.[8]

Les persones solen conformar-se per un desig de seguritat dins d'un grup, també conegut com influència normativa[9]-per lo general, un grup d'edat, cultura, religió o estatus educatiu similars. A sovint es denomina groupthink: un patró de pensament caracterisat pel autoengaño, la fabricació forçada del consentiment i la conformitat en els valors i l'ètica del grup, que ignora l'evaluació realista d'atres cursos d'acció. La falta de conformitat comporta el risc de rebuig social. El conformisme s'associa a sovint en els mijos de comunicació en l'adolescència i la cultura jovenil, pero afecta fortament als sers humans de totes les edats.[10]

Encara que la pressió de grup pot manifestar-se negativament, el conformisme pot considerar-se bo o mal. Conduir pel costat de la carretera aprovat convencionalment pot considerar-se una conformitat beneficiosa.[11] En l'influència ambiental adequada, el conformisme, en els primers anys de l'infància, permet deprendre i, per tant, adoptar els comportaments adequats necessaris per a interactuar i desenrollar-se "correctament" dins de la pròpia societat.[12] La conformitat influïx en la formació i el manteniment de les normes socialess, i ajuda a que les societats funcionen de forma decorreguda i predible a través de la autoeliminacó dels comportaments considerats contraris a les regles no escrites.[13]

Segons Herbert Kelm an, hi ha tres tipos de conformitat: 1) compliment (que és la conformitat pública, i està motivada per la necessitat d'aprovació o la por a la desaprovació; 2) identificació (que és un tipo de conformisme més profunt que el compliment); 3) internalisació (que és conformar-se tant pública com privadament).[14]

Els principals factors que influïxen en el grau de conformitat són la cultura, el gènero, l'edat, el tamany del grup, els factors situacionals i els diferents estímuls. En alguns casos, l'influència de la minoria, un cas especial d'influència informativa, pot resistir la pressió per a conformar-se i influir en la majoria per a que accepte les creències o comportaments de la minoria.[7]


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ Aronson, E (2007). Social Psychology (6th ed.), Upper Saddle River, NJ: Pearson Prentice Hall. ISBN 978-0-13-233487-7.
  3. ↑ Cialdini, R. B.; Goldstein, N. J.(2004).«Social influence: Compliance and conformity».Annual Review of Psychology.55: 591-621.doi:10.1146/annurev.psych.55.090902.142015.Consultat el 1 de noviembre de 2022.
  4. ↑ «El experimento de conformidad de Asch: Replicación y - ProQuest» (en en). www.proquest.com. Consultat el 2022-05-09.
  5. ↑ Coultas, Julie C.; van Leeuwen, Edwin J. C.(2015).[https://doi.org/10.1007/978-3-319-12697-5_15 «Conformid ad: Definicions, tipos i fonaments evolutius»].Perspectives evolutives de la psicologia social.Springer International Publishing.: 189-202.doi:10.1007/978-3-319-12697-5_15.Consultat el 2021-09-26.(en es)
  6. ↑ 6,0 6,1 Burger, Jerry M.(2019-06-28).«13.3 Conformidad y obediencia».(en en)
  7. ↑ 7,0 7,1 «Psicología social, 10ª edición - 9781305580220 - Cengage» (en en). www.cengage.com. Consultat el 2021-09-26.
  8. ↑ Campbell, Jennifer D.; Fairey, Patricia J.(1989).«Rutas informativas y normativas hacia la conformidad: El efecto del tamaño de la facción como función de la extremidad de la norma y de la atención al estímulo.».Journal of Personality and Social Psychology.57(3): 457-468.ISSN 1939-1315.doi:10.1037/0022-3514.57.3.457.(en en)
  9. ↑ Biswas-Diener, Robert; Diener, Ed (2015). [https://nobaproject.com/textbooks/discover-psychology-v2-a-brief -introductory-text Discover Psychology 2.0: A Brief Introductory Text], University of Utah, p. 85. ISBN 9780674013827.
  10. ↑ McLeod, Saul (2016). «¿Qué es el conformismo?». Simply Psychology.
  11. ↑ Aronson, E (2007). Social Psychology (6th ed.), Upper Saddle River, NJ: Pearson Prentice Hall. ISBN 978-0-13-233487-7.
  12. ↑ L, G(March 1931).«Conformity».Peabody Journal of Education.8(5): 312.doi:10.1080/01619563109535026.
  13. ↑ Kamijo, Yoshio; Kira, Yosuke; Nitta, Kohei(May 2020).«Incluso las malas normas sociales promueven interacciones positivas».Scientific Reports.10(1): 8694.doi:10.1038/s41598-020-65516-w.
  14. ↑ Kelman, Herbert C.(1958-03-01).«Cumplimiento, identificación e internalización tres procesos de cambio de actitut».Journal of Conflict Resolution.2(1): 51-60.ISSN 0022-0027.doi:10.1177/002200275800200106.(en en)

Enllaços externs