Unanimitat
La unanimitat (del llatí unanimitate, unanimĭtas)[1] és un acort i consens fet per totes les persones en una situació donada sense discrepància. Els grups poden considerar decisions unànims en senyal d'acort, la solidaritat i l'unitat. L'unanimitat pot assumir explícitament despuix d'una votació unànim o implícitament per la falta d'objeccions. Açò no significa necessàriament uniformitat. Hi ha casos a on hi ha unanimitat de vots i s'expressen instantàneament i en certa explosió de goig la qual cosa pot tindre lloc en certes ocasions en els cossos polítics deliberantes, com per eixemple, cambres o assamblees, en les acadèmias o corporacions científiques i lliteràries, etc.[2][3][4]
Votacions
[editar | editar còdic]
Quan una decisió és unànim, tot lo món està imbuido del mateix esperit i actuen junts com un tot indiferenciado. Molts grups consideren a les decisions unànims com una senyal de concordancia, de solidaritat i unitat. Les decisions unànims o aparentment unànims també tenen desventages,[5] que poden ser síntomes de parcialitat sistémica, un procés defectuós, un clima de por a expressar-se, la falta de creativitat del grup per a propondre alternatives o inclús la falta de corage per a alvançar per una llínea que pot conduir a una solució extrema que no alcança el consens unànim.[6]
Abstencions
[editar | editar còdic]En algunes votacions per unanimitat, les abstencionés no impedixen que s'adopten les decisions.[7] La pràctica varia sobre si un vot pot considerar-se unànim si alguns votants s'abstenen. En les Regles d'Orde de Robert, un "vot unànim" no es definix específicament, a pesar de que l'abstenció no es conta com un vot, independentment del llindar de votació.[8] També en este llibre, l'acció podria ser presa per "consentiment unànim", o "consentiment general", si no hi ha objeccions. No obstant, el consentiment unànim pugues no ser necessàriament el mateix que un vot unànim. En qualsevol cas, no té en conte als membres que no estaven presents.[9]
Una resolució del Consell de Seguritat de les Nacions Unides no es considera «unànim» si un membre s'absté.[10] l'Unió Europea en el Tractat de Ámsterdam va introduir el concepte de «abstenció constructiva», a on un membre pot abstindre's en una votació en la que es requerix l'unanimitat sense bloquejar aixina l'èxit dels vots. En això es pretén permetre que els estats retinguen simbòlicament el rebuig sense paralisar la presa de decisions.[11]
Unipartidismo i dictadures
[editar | editar còdic]En els estats d'unipartidista poden restringir a nominats a un per escan en les eleccions i utilisar el vot obligatori o frau electoral per a crear una impressió d'unanimitat popular. Les eleccions parlamentàries de Corea del Nort de 1962 varen reportar una participació del 100% i una votació 100% pel Partit del Treball de Corea.[12] Generalment, d'acort en l'informació oficial de Corea del Nort, el percentage de votants és propenc al 100% i l'aprovació dels candidats del Front Democràtic per a la Reunificación de la Pàtria és pràcticament unànim.[13]
El 100% dels vots també han segut reclamats per Ahmed Sékou Touré en Guinea en 1975 i 1982, Félix Houphouët-Boigny de Costa d'Ivori en 1985, i Sadam Huseín en Iraq en 2002.[14]
Jurats
[editar | editar còdic]En l'àmbit dels tribunals de jurats, el sistema federal i el de molts estats d'Estats Units exigixen que els veredictes siguen unànims.[15] Per eixemple, l'artícul 21 de la Declaració de Drets de la Constitució de l'estat de Maryland indica la necessitat de l'unanimitat del jurat per a una constatació de culpabilitat.[16]
La Cort Suprema d'Estats Units va dictaminar en el Cas Apodaca contra Oregó que la clàusula de degut procés de la catorzena esmena no requerix unanimitat de jurat en els tribunals de l'estat, en un vot raonat que la sexta esmena a la Constitució exigix unanimitat per a un veredicte de culpabilitat en un juí per jurat en el tribunal federal.[17]
En Anglaterra i Gales, des de la llei de jurats de 1974, podrà ser tornat un veredicte de culpabilitat a on discrepen no més de dos membres del jurat.[18]
Atres casos
[editar | editar còdic]El Consell de l'Unió Europea deu votar per unanimitat la política exterior i de seguritat comuna, la concessió de nous drets als ciutadans de l'Unió Europea, adheriment de nous Estats membres, l'harmonisació de les llegislacions nacionals sobre fiscalitat indirecta, els recursos propis, disposicions en l'àmbit de la justícia, harmonisació de les llegislacions nacionals en l'àmbit de la seguritat social i de la protecció social, entre uns atres.[7]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Glare, P. G. W. (editor, 1983) Oxford Latin Dictionary. Oxford: Oxford University Press.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Enciclopèdia espanyola de dret i administració, Lorenzo Arrazola, 1848 p.334
- ↑ Javier Sánchez Galán. «Unanimitat». Economipedia. Consultat el 2022-03-31.
- ↑ (2011) International Institutional Law, p. 547. ISBN 9004187987.
- ↑ (2009).Communication Quarterly.38
- ↑ 7,0 7,1 «Unanimitat». consilium.europa.eu. Consell de l'Unió Europea.
- ↑ «Frequently Asked Questions about RONR (Question 6)». The Robert's Rules Association. Archivat des d'el original, el 24 de decembre de 2018. Consultat el 27 de decembre de 2015.
- ↑ (2011) Robert's Rules of Order Newly Revised, 11th edició, Philadelphia, PA: Dona Cape Press, pp. 54-56. ISBN 978-0-306-82020-5.
- ↑ i.g. «Resolution 904». United Nations. Archivat des d'el original, el 10 de febrer de 2008. «Note 7: The result of the voting on the second and sixth preambular paragraphs of the draft resolution S/1994/280 was as follows: 14 in favour, none against and 1 abstention (United States of America); all the other paragraphs were approved unanimously.»
- ↑ Philippart, E. (2003). «Flexibility and the new constitutional treaty of the European Union», Jacques Pelkmans, Monika Sie Dhian Ho, Bas Limonard (ed.). Nederland en de Europese grondwet, Ámsterdam: Amsterdam University Press, pp. 128–136. ISBN 90-5356-656-2.
- ↑ McFarlan, Donald (1990). «Most One-Sided Elections», Guinness Book of World Records, Bantam Books, p. 361. ISBN 0-553-28452-5.
- ↑ «DPRK Holds Election of Local and National Assemblies» (en anglés). The People's Korea. Archivat des d'el original, el 31 de març de 2013. Consultat el 24 de decembre de 2011.
- ↑ «[1]», Washington Post. Consultat el 30 de giner de 2009.
- ↑ «Constitutional Rights during Trial». Archivat des d'el original, el 26 de decembre de 2004. Consultat el 31 de decembre de 2015.
- ↑ «Maryland Constitution - Declaration of Rights». Maryland Government. Archivat des d'el original, el 17 de giner de 2023. Consultat el 31 de decembre de 2015.
- ↑ Apodaca v. Oregon 406 U.S. 404 (1972)
- ↑ «Juries Act 1974 (c.23), §17: Majority verdicts». UK Statute Law Database. Office of Public Sector Information.
Bibliografia adicional
[editar | editar còdic]- (1977).Washington University Law Quarterly.1977(1)
- 39–57.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Unanimidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.