Compromís de Breda
El compromís de Breda, també cridat compromís dels nobles, va anar un document presentat en 1566 per una part de la noblea dels Països Baixos espanyols a la governadora Margarita de Parma, en el que aquells solicitaven la llibertat de cult religiós i l'abolició de l'Inquisició. El seu rebuig per part de les autoritats espanyoles va ser un dels motius principals que varen provocar la guerra dels Huitanta Anys.
Antecedents
En 1516 Carlos I, sobirà dels Països Baixos naixcut en Gante i educat en Flandes per la seua tia Margarita d'Àustria. Va heretar la corona dels regnes d'Espanya del seu yayo Fernando el Catòlic.
Despuix del seu abdicació en 1555 i 1556 va ser el seu fill Felip II qui li va succeir en el tro d'abdós països (ademés de Nàpols, Sicília, Cerdenya i les colónies americanes). Felipe II, criat en Espanya i educat en el catolicisme estricte, va reprimir la llibertat de cult religiós, nomenant al moradura Granvela president del consell d'estat, establint l'Inquisició, situant en els llocs de responsabilitat a funcionaris espanyols en detriment dels holandesos i fent cas omís de les protestes populars que estos presentaven per la seua gestió.
Protesta holandesa
Units catòlics i protestants de la noblea holandesa, encapçalats per Guillermo d'Orange, varen conseguir la dimissió de Granvela en 1564 i varen maniobrar per a conseguir l'autonomia dins de l'Imperi espanyol i la llibertat religiosa.
El 2 d'abril de 1566, doscents representants de la noblea dels Països Baixos encapçalats per Guillermo d'Orange, Luis de Nassau, Adolf van Nieuwenaar i Enrique, comte de Brederode varen presentar a Margarita de Parma, germana de Felipe II i governadora dels Països Baixos en eixa data, el Compromís de Breda, una reclamació formal en la que demanaven l'abolició de l'Inquisició i la llibertat de cult religiós, pero sense discutir l'autoritat del rei d'Espanya. Margarita de Parma va aconsellar moderació, pero la resposta de Felipe II va ser tallant: la seua negativa a les solicituts dels nobles holandesos va ser rotunda, decretant l'aplicació íntegra de les disposicions del concilie de Trento i l'obligatorietat del catolicisme, tal volta influït pels fets que havien ocasionat les guerres de religió en França.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Compromiso de Breda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.