Anar al contingut

Compressió de pit

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Binders en exhibició en una exposició de l'Institut de Història de la Ciència dedicada a penyores elàstiques.

La compressió de pit, també coneguda com a compressió de tors o vendaje de pit, és l'acte de dur una penyora, generalment un binder o una faixa, en l'objectiu de aplanar i ocultar el pit en materials constrictivos. No obstant, l'us del binder no es llimita a açò: també es pot usar com a alternativa als sostenes.

Història

La compressió de pit s'ha utilisat en numerosos contexts històrics. Distints periodos històrics han tingut diferents perspectives sobre la figura femenina, incloent l'us generalisat de corsés a lo llarc de l'història d'Europa occidental fins a l'época victoriana.[1]

Un grup de dònes en trage tradicional chinenc (2021). Les tres dònes en la part inferior central duen un moxiong.

Durant l'era de les dinasties imperials chinenques, mostrar les curves del pit femení es considerava obscé, per lo que a sovint s'embenaven els sens en un moxiong o un dudou. L'us d'esta penyora va ser particularment popular durant les dinasties Tang i Song.[2][3] Embenar-se els sens es va convertir en una pràctica estètica exclusiva de les dònes que es va prolongar fins a la década de 1930, en major prevalença entre les dònes de classe alta.[4] Esta antiga costum va sorgir d'una cultura que creïa que els sens grans eren símbols de lascivia.[5]

Una dòna i un home vestint un hanbok tradicional.

Les dònes coreanes que vestien el hanbok tradicional ocultaven el seu cos femení apretant-se fermament els pits en una banda de tela.[6][7]


En Japó, el kimono tradicional aplana l'apariència dels sens, en els sens nugats i aplanados en un obi[8] i un cinturó datemaki envolt al voltant del tors des del pit fins a la cintura.[9] Les dònes japoneses usen un sarashi per a aplanar els seus sens.

En Àfrica, a les adolescents wodaabe o bororo se'ls embenaven fermament els pits per a induir la flacidez, minimisar el desig sexual i millorar la seua capacitat d'alletar.[9] En les cultures a on es planchan els pits de les chiquetes púberes per a suprimir el seu desenroll, les classes més riques a sovint opten per usar un cinturó elàstic per a comprimir i aplanar els pits.[10]

Fins a principis del XX, moltes monges catòliques s'embenaven el pit baix l'hàbit per a desviar l'atenció del clero masculí i disminuir el desig sexual en els hòmens.[1][9]

El vendaje de pits era un dels castics infligidos a les dònes recluso en els manicomios de Magdalena, en Irlanda.[11]

Les dònes treballadores d'oficina despuix de la Primera Guerra Mundial modificaven el seu físic en sens embenats per a reduir i ocultar la forma femenina, minimisant aixina l'interés sexual dels hòmens.[12]

En la década de 1920 la silueta de pit pla es va convertir en el look ideal entre les dònes, en els pits nugats a la paret pectoral en faixes.[13] Per a presentar una forma jovenil, les flappers s'embenaven els pits.[13]

L'us del corsé era una forma de reduir el tamany dels sens.[1]

Motivació

Transformiste masculina Ella Wesner. Els imitadors i drag kings poden comprimir els seus pits com a característica del seu vestuari.

Hi ha moltes raons per a desijar comprimir el tors:[14]

  • Per a accelerar la recuperació llimitant la movilitat despuix d'una lesió o cirugia.[14]

Les persones transgénero i no conformes en el seu gènero, especialment els hòmens trans i les persones no binàries, poden recórrer a la compressió per a aliviar la disforia pectoral i sentir eufòria de gènero. Algunes persones ho fan com a alternativa o precursor de la cirugia de masculinizaació pectoral.[17] Les persones trans solen tindre múltiples raons per a optar per la compressió.[18]

Les dònes que hagen desenrollat sens més grans per una teràpia de tongada hormonal o una cirugia d'aument de sens poden recórrer a la compressió.


Algunes adolescents comencen a embenar-se els sens al entrar en la pubertat.[19] En el cas de les jóvens a les que se'ls va assignar el gènero femení en nàixer, el desenroll del teixit mamari durant la pubertat pot causar oix o incomoditat, una experiència denominada disforia toràcica. Esta és una de les principals causes de disforia de gènero en persones transmasculinas i no conformes en el seu gènero.[18] Algunes persones associen la compressió en l'insatisfacció corporal o el trastorn dismórfico corporal.[19]

Persones transmasculinas i no binàries

Dibuix d'una persona transmasculina filipina que du un binder i es vares vore front a l'espill.

Els hòmens trans i les persones no binàries poden embenar-se els sens com a alternativa o mentres esperen una cirugia superior.[20] L'apariència d'un pit pla pot minimisar la disforia de gènero[21] i causar eufòria de gènero.[22]

L'us d'un binder és una pràctica molt comuna entre les persones transmasculinas. En un estudi realisat en 2015 en australians transmasculinos, el 87 % dels enquestats havia recorregut a la compressió de tors. Molts la consideren una mida provisional fins que puguen sometre's a una cirugia toràcica. En una enquesta realisada en 2024 a persones intersexuales i persones designades com a dònes en nàixer que usen la compressió de pit, la majoria es va identificar com transgénero o masculina, i aproximadament un terç com de gènero queer o agénero. El 86 % dels enquestats no s'havia somés a una cirugia de reducció o reconstrucció de pit, i dos de cada tres planejaven fer-li-l'algun dia. La mitat dels enquestats s'embenava el pit diàriament, i la majoria duyen fent-ho a lo manco durant un any.[23]

En un estudi de 2020 realisat a persones trans nortamericanes binàries i no binàries que recorren a la compressió de pit, el 92 % va considerar que la compressió els permetia conectar en o expressar millor la seua identitat de gènero. L'afirmació i expressió de gènero era una raó molt comuna per a fer-ho: el 41 % va considerar que aliviava la disforia de gènero, al 30 % els ajudava a expressar millor la seua identitat de gènero i el 31 % va considerar que la compressió els donava una image que ajudava a que la gent els identificara com a persones masculines. La majoria va afirmar que també ho feya per cóm els feya sentir, ya fora més cómodos, segurs, confiats o atractius. La mitat dels enquestats també es va vore motivat per raons estètiques, com un millor ajust de la roba masculina.[24]


Este estudi de 2020 també va revelar que moltes persones gojaven i odiaven la pràctica. El 28 % va afirmar sentir una felicitat extrema en usar el binder, i el 30 % se sentia emocionalment reconfortado, pero el 25 % se sentia molest o ansiós. Solament el 8 % va afirmar sentir-se físicament cómodo en la faixa, el 26 % se sentia incómodo i el 23 % sentia dolor.[24]

En un estudi realisat en 2020 en jóvens nortamericans intersexuales i persones a les que se'ls havia considerat dònes en nàixer (de 13 a 24 anys) que experimentaven disforia toràcica pero no s'havien somés a cap cirugia de tórax, el 89 % dels enquestats havia recorregut a la compressió de pit en algun moment. Dels jóvens que s'embenen el pit, el 58 % ho feya diàriament i el 61 % ho feya de 8 a 16 hores seguides. La majoria dels jóvens que s'embenen el pit ho havien fet durant alguns anys, i un terç ho havia intentat durant menys d'un any. El 95 % dels jóvens que s'embenen el pit havien experimentat efectes físics negatius, principalment dolor d'esquena, dificultat per a respirar, sobrecalfament i mala postura. No obstant, casi tots els que varen experimentar efectes secundaris varen afirmar que seguien embenant-se el pit, ya siga per a sentir-se cómodos en públic, per a tindre un pit d'apariència masculina o per a mantindre's segurs en públic.[21]

Dels jóvens que mai havien provat la compressió, el 95 % desijava fer-ho i el 70 % volia una cirugia de tórax més alvance. Dos terços dels jóvens que no havien usat un compressor varen mencionar als seus pares com a motiu, encara que molts uns atres indicaven com a raons els problemes de salut, tindre un tórax gran i la falta d'accés. D'igual manera, quan els jóvens que havien intentat usar un compressor i no havien pogut seguir avant, a sovint es devia a la falta de respal dels seus pares, la falta d'accés al mateix o la preocupació per l'impacte físic.[21]


Moltes persones que s'embenen en fins d'afirmació de gènero no estan dispostes a buscar atenció mèdica per una aparent falta de coneiximent per part dels professionals de la salut i continuen fent-ho perque creuen que els beneficis superen els riscs.[25] En cas de problemes de salut, tendixen a buscar ajuda de professionals de la salut que perceben com trans-friendly i que no estigmatizarán la seua pràctica de vendaje.[26]

Ginecomastia

Els hòmens cisgénero que patixen ginecomastia poden usar faixes per a controlar l'apariència dels seus sens durant el periodo d'espera abans d'una cirugia o com a alternativa a esta.[14] Algunes companyies de roba fabriquen camisetes de compressió per a hòmens cisgénero que oferixen el mateix resultat que una faixa per a sens.[27]

Métodos

La gent utilisa moltes tècniques diferents per a conseguir la compressió, incloses penyores prefabricar (dissenyades per a la compressió o no) i métodos fets per ells mateixos.[28]

Binders

Partial profile view of a trans man wearing a grey binder
Home trans que du un binder.

Els binders moderns o sostenidors compressors són penyores interiors dissenyades específicament per a comprimir el pit.[28] Solen estar fetes d'elastano o una atra fibra sintètica com el nailon.[26] Poden ser més cares que atres opcions per a comprimir el pit i no sempre han estat disponibles, pero a partir de 2024 es podien comprar faixes en llínea de bona calitat per fins a $30 en diverses companyies i en una varietat d'estils.[29] Els binders estan disponibles en llínea i en tendes físiques. Algunes associacions oferixen faixes noves i usades debades.[28]


Els binders vénen en una varietat d'estils. Alguns estan dissenyats per a envoldre's al voltant del cos, uns atres tenen forma de camiseta interior i uns atres són similars als sostenidors deportius.[28] Els hi ha disponibles en diferents llongituts: alguns apleguen a la mitat del tors i uns atres s'estenen fins a l'abdomen. Alguns són d'una sola peça, mentres que uns atres es poden obrir en cremalleres, velcro o fermalls.[30] En el cas de les faixes d'una sola peça, algunes estan dissenyades per a posar-se des de les cames i pujar-se fins al tórax despuix, mentres que unes atres es poden posar com una camiseta.[31] Els diferents estils de faixa s'adapten millor a diferents persones i també poden donar lloc a diferents siluetes de pit.[28]

Les associacions comunitàries consideren que els binders comercials són l'opció més segura per a la compressió.[28][29] No obstant, un estudi va determinar que són un dels métodos més arriscats, i no va ser concloent si és el tipo de compressor, les faixes massa apretades o el seu estil d'us lo que causa problemes de salut física.[23] Els binders venuts comercialment poden usar-se de forma insegura: una talla incorrecta pot causar lesions, especialment quan una faixa és massa chicoteta. Ademés, moltes faixes més barates es venen en dissenys incómodos o patrons de talla incorrectes.[29] Les faixes poden causar problemes de seguritat quan són incómodes, causen marejos o dificulten la respiració. Alguns binders tenen la forma o el tamany incorrectes per a ser utilisades de forma segura per una persona determinada.[28] Les faixes no estan dissenyades per a usar-se durant més de 8 hores al dia ni durant l'eixercici.[31]

Per a cuidar be d'un binder, a sovint es llava a mà o s'introduïx en una bossa per a penyores delicades en la llavadora si és necessari, i es penja per a que se seque a l'aire.[31]

Atres penyores

Algunes persones usen trages de neopreno o sostenidors deportius sense farcidura en lloc de binders, especialment dissenyats per a la compressió de pit.[28] Un estudi va descobrir que l'us de sostenidors deportius, sostenidors deportius en capes i penyores de compressió atlètiques eren els métodos de compressió en menys provabilitats de causar problemes de salut física.[23]

Métodos casers

En ocasions, les persones elaboren les seues pròpies formes de compressió caseres, a sovint envolent-se el tórax en materials dels que disponguen. Entre els materials comuns s'inclouen benes, cinta adhesiva i film plàstic. Esta sol ser una tècnica més accessible, pero comporta un alt risc de problemes de salut física.[29][23]


Les benes elàstiques no es consideren segures. Estes benes s'associen en la compressió perque en películes i séries són utilisades per persones transmasculinas com a forma casera de compressió. No obstant, estes benes són massa apretades per al seu us segur, ya que estan dissenyades per a immovilisar per complet lo que envolen. Açò pot causar problemes de salut, especialment durant l'activitat física.[28] També hi ha gent que utilisa cinta adhesiva per a la compressió, pero és un método perillós i deu evitar-se. És més segur usar una faixa d'una marca reconeguda o un sostenidor deportiu d'alt impacte.[32] La cinta adhesiva causa problemes per la seua falta de transpirabilitat i, en retirar-se, pot causar lesions en la pell.[28]

En ocasions, les persones usen coses que tenen per casa com a método de compressió, especialment jóvens els pares de les quals els impedixen adquirir una faixa comercial. En un estudi es va documentar l'us de materials com a film transparent, lones i miges. Estos materials són potencialment amoladors, i els autors de l'estudi sugerixen que els professionals sanitaris deurien eixercitar un paper més actiu en el recapte o recomanació de faixes comercials als pacients.[21]

Les bruses en vàries capes, des d'ajustades fins a soltes, també es poden usar per a ocultar el pit.[28]

Efectes sobre la salut

La compressió presenta riscs per a la salut física, encara que a sovint també oferix beneficis per a la salut mental i la calitat de vida. Casi totes les persones que la practiquen experimenten algun efecte físic negatiu. Molts d'els qui la practiquen estan preocupats pels riscs per a la salut física, pero afirmen que els efectes positius superen als negatius.[23]

La compressió s'associa en importants beneficis per a la salut mental, la reafirmació de l'identitat de gènero i la seguritat.[26] Per eixemple, en una enquesta de 2024 realisada a persones intersexuales i dònes assignades en nàixer que recorrien a esta pràctica, els resultats eren una menor ansietat, disforia i tendències suïcides. Moltes persones varen informar d'un aument de l'autoestima, la confiança, l'estat d'ànim i la seguritat pública.[23]

Complicacions

La compressió de pit comporta diversos riscs per a la salut, com dificulteu per a respirar, dolor d'esquena, erupció cutànees i deformitat costal.[1] En un estudi de 2024 sobre els efectes del vendaje de pit per a la salut, aproximadament la mitat va reportar dolor d'esquena, sobrecalfament, dolor en el pit i dificultat per a respirar. Al voltant del 40 % va experimentar picazón, mala postura i dolor de muscles. En general, aproximadament tres de cada quatre persones varen experimentar lesions en la pell o el teixit, i tres de cada quatre també varen experimentar algun tipo de dolor per la bena.[23] En rares ocasions, la bena pot provocar fractures costales.[25] Les persones en tórax més gran tenen un major risc de lesions en la pell i els teixits, pero no de dolor ni problemes respiratoris.[23]

Factors de risc

Per a minimisar les complicacions, algunes persones llimiten l'us de la faixa a no més de huit hores diàries.[25] Els recursos comunitaris solen recomanar esta pauta, pero l'enquesta sobre binders de 2024 va revelar que llimitar les hores d'us no va reduir la majoria de les complicacions de salut, llevat les infeccions cutànees.[23] Usar la faixa durant periodos prolongats pot provocar erupció o infeccions per fongos baix dels sens.[33][34] Segons l'estudi de 2024, les complicacions de salut es varen associar principalment en la cantitat de dies a la semana que les persones usen la faixa. Els investigadors recomanen priorisar els dies sense faixa en lloc de llimitar el número de hores d'us.[23]

Atres recomanacions comunes de les organisacions LGBTQ+ per a una compressió més segura solen incloure usar una faixa de la talla correcta i no dormir en ella. Estes recomanacions generalment es basen en experiències personals.[23]

El risc de lesions en la pell, els teixits i el sistema musculoesquelético aumenta segons la cantitat d'anys que les persones realisen la compressió.[23] El vendaje a llarc determini pot afectar negativament el resultat d'una futura mastectomía.[35] El vendaje insegur pot provocar deformació permanent dels sens,[36] cicatrius i constricció pulmonar.[37]


Se sap que alguns materials de fixació, com la cinta adhesiva, la cinta adhesiva corporal o les benes deportives, aumenten el risc de sofrir problemes de salut, com a dificultat per a respirar, dany musculoesquelético i dany cutàneu.[38] Les benes elàstiques, el film plàstic i la cinta adhesiva es varen associar en diversos impactes negatius per a la salut en l'enquesta sobre binders de 2024, mentres que els sostenidors deportius, els sostenidors deportius en vàries capes i el neopreno o la roba deportiva de compressió es varen associar a danys menors. Les faixes comercials es varen associar en alguns dels impactes més negatius per a la salut en l'enquesta, lo que podria deure's a la millor compressió que poden proporcionar en comparació a atres métodos. L'enquesta no va contar en suficient informació per a investigar si totes les faixes causaven estos problemes o si certs usos aumentaven el risc.[23]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 (2014) Smith (ed.). Cultural Encyclopedia of the Breast, Lanham, Maryland: Rowman & Littlefield, pp. 45–46. ISBN 978-0759123311.
  2. ↑ «The ancient art of women's underwear», China Daily, 2011-03-04. Consultat el 2022-11-05.
  3. ↑ «The little ret look», The Economist, 2016-04-16. Consultat el 2022-11-05.
  4. ↑ Lei, Jun(Spring 2015).«"Natural" Curves: Breast-Binding and Changing Aesthetics of the Female Body in Chinenca of the Early Twentieth Century».Modern Chinese Literature and Culture.27(1): 163–223.ISSN 1520-9857.
  5. ↑ Jiao, Lin(2017).«Nation, fashion and women’s everyday lives: breast-binding in China, 1910s-1970s».doi:10.25501/SOAS.00024390.Consultat el 2025-09-13.
  6. ↑ (1999) Shin, Gi-Wook (ed.). Colonial Modernity in Korea, Cambridge, Massachusetts: Harvard University Àsia Center, p. 421. ISBN 978-0674005945.
  7. ↑ Kim (2014). «Rendering the Body Present: Unwrapping the Hanbok and Vila of Veils». Acadèmia.edu.
  8. ↑ (2009) Tewari, Nita (ed.). Asian American Psychology: Current Perspectives, New York: Psychology Press, p. 197. ISBN 978-1841697697.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Kenny, Erin; Nichols, Elizabeth Gackstetter (2017). Beauty around the World: A Cultural Encyclopedia, Santa Barbara, Califòrnia: ABC-CLIO, pp. 46–48. ISBN 978-1610699440.
  10. ↑ «Breast Ironing Fact Sheet». Africa Health Organisation (2019-03-22). Archivat des de l'original, el 2019-11-21. Consultat el 2022-11-10.
  11. ↑ Gibbons, Fiachra. «In God's Name», The Guardian, 2003-02-06. Consultat el 2022-11-04.
  12. ↑ Yellis, Kenneth A.(Spring 1969).«Prosperity's Child: Some Thoughts on the Flapper».American Quarterly.21(1): 54.ISSN 0003-0678.doi:10.2307/2710772.
  13. ↑ 13,0 13,1 Farrell-Beck, Jane; Gau, Colleen (2002). Uplift: The Bra in America, Philadelphia, Pennsylvania: University of Pennsylvania Press, pp. 41, 49. ISBN 0812236432.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 Haghighi (2022-06-29). «What is binding, and how ca I do it safely?». Medical News Today. Archivat des de l'original, el 2022-08-12. Consultat el 2023-04-16.
  15. ↑ Swift, Kathy; Janke, Jill(May–June 2003).«Breast Binding... Is It All That It's Wrapped Up To Be?».Journal of Obstetric, Gynecologic, & Neonatal Nursing.32(3): 332–339.ISSN 0884-2175.doi:10.1177/0884217503253531.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 Reed, Frances (2024). Healthy Chest Binding for Trans and Senar-Binary People: A Practical Guide, 1st edició, London: Jessica Kingsley Publishers, pp. 21. ISBN 978-1-78775-948-0.
  17. ↑ 17,0 17,1 Pehlivanidis, Serena; Anderson, Joel R.(2024-02-28).«A scoping review of the literature exploring experiences in the trans and gender diverse community with chest binding practices».International Journal of Transgender Health.: 1–2.ISSN 2689-5269.doi:10.1080/26895269.2024.2316691.(en en)
  18. ↑ 18,0 18,1 Julian, Jamie M.; Salvetti, Bianca; Held, Jordan I.; Murray, Paula M.(2021-06-01).«The Impact of Chest Binding in Transgender and Gender Diverse Youth and Young Adults».Journal of Adolescent Health.68(6): 1130.ISSN 1054-139X.doi:10.1016/j.jadohealth.2020.09.029.(en anglés)
  19. ↑ 19,0 19,1 Horowitz K, Gorfinkle K, Lewis O, Phillips KA(December 2002).«Body dysmorphic disorder in an adolescent girl».J Am Acad Child Adolesc Psychiatry.41(12): 1503–9.doi:10.1097/00004583-200212000-00023.
  20. ↑ Bashforth (2022-12-30). «How to bind your chest safely». LGBTQ Nation. Archivat des de l'original, el 2022-12-30. Consultat el 2023-04-16.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 Julian, Jamie M.; Salvetti, Bianca; Held, Jordan I.; Murray, Paula M.(2021).«The Impact of Chest Binding in Transgender and Gender Diverse Youth and Young Adults».The Journal of Adolescent Health.68(6): 1129–1134.ISSN 1879-1972.doi:10.1016/j.jadohealth.2020.09.029.
  22. ↑ Beischel, Will J.; Gauvin, Stéphanie E. M.; van Anders, Sari M.(2022).«"A little shiny gender breakthrough": Community understandings of gender euphoria».International Journal of Transgender Health.23(3): 274–294.ISSN 2689-5269.doi:10.1080/26895269.2021.1915223.
  23. ↑ 23,00 23,01 23,02 23,03 23,04 23,05 23,06 23,07 23,08 23,09 23,10 23,11 23,12 Peitzmeier, Sarah; Gardner, Ivy; Weinand, Jamie; Corbet, Alexandra(2017-01-02).«Health impact of chest binding among transgender adults: a community-engaged, cross-sectional study».Culture, Health & Sexuality.19(1): 64–75.ISSN 1369-1058.doi:10.1080/13691058.2016.1191675.
  24. ↑ 24,0 24,1 Morris, Kristen Deanne; Green, Denise Nicole; Streck, Kyra; Best, Kelly L. Reddy(2020-12-28).«Why Bind? Emotional, Physical, and Cultural Considerations for Trans and Gender Senar-Binary Individuals».International Textile and Apparel Association Annual Conference Proceedings.77(1)ISSN 2769-0512.doi:10.31274/itaa.12217.
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 Tsjeng (2016-09-28). «Inside the Landmark, Long Overdue Study on Chest Binding». Vice News. Consultat el 2023-03-20.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 Jarrett, Brooke A.; Corbet, Alexandra L.; Gardner, Ivy H.; Peitzmeier, Sarah M.(14 Dec 2018).«Chest Binding and Care Seeking Among Transmasculine Adults: A Cross-Sectional Study».Transgender Health.Mary Ann Liebert, Inc., publishers.3(1): 170–178.doi:10.1089/trgh.2018.0017.(en en)
  27. ↑ Jones (2022-06-04). «Best chest binder». Fox31 Denver. Archivat des de l'original, el 2022-06-07. Consultat el 2023-04-16.
  28. ↑ 28,00 28,01 28,02 28,03 28,04 28,05 28,06 28,07 28,08 28,09 28,10 Smith (2016-07-21). «Trans Summer School: Gender Expression Gear» (en en). Scarleteen. Archivat des de l'original, el 2024-11-26. Consultat el 2025-07-26.
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 Reed, Frances; Grove, Ocean (2024). Healthy chest binding for trans and senar-binary people: a practical guide, London ; Philadelphia: Jessica Kingsley Publishers, pp. 41–43. ISBN 978-1-78775-948-0.
  30. ↑ «Binding Safely for Your Body: Tips for All Body Types and Sizes» (en en-us). Point of Pride (2021-06-01). Archivat des de l'original, el 2022-01-21. Consultat el 2025-07-26.
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 «Binding» (en en). Point of Pride. Consultat el 2025-07-26.
  32. ↑ «Trans Tape for Chest Binding: Insights on How To Use Tape». GenderGP (2020-06-22). Archivat des de l'original, el 2021-11-10.
  33. ↑ Feldman (2006). «Transgender primary medical care: Suggested guidelines for clinicians in British Columbia». Vancouver Coastal Health. Archivat des de l'original, el 2012-01-17. Consultat el 2014-06-15.
  34. ↑ Erickson-Schroth, Laura (2014). Trans Bodies, Trans Selves: A Resource for the Transgender Community, Oxford University Press, p. 134. ISBN 9780199325351.
  35. ↑ Makadon, Harvey J.; Mayer, Kenneth H.; Potter, Jennifer; Goldhammer, Hilary (2015). The Fenway Guide to Lesbian, Gai, Bisexual and Transgender Health, ACP Press, p. 409. ISBN 9781934465783.
  36. ↑ «Binding FAQ». University of Michigan Health System. Archivat des de l'original, el 2012-09-06.
  37. ↑ Dutton, Lauren; Koenig, Karel; Fennie, Kristopher(2008-08-01).«Gynecologic care of the female-to-male transgender man».Journal of Midwifery & Women's Health.53(4): 331–337.ISSN 1542-2011.doi:10.1016/j.jmwh.2008.02.003.
  38. ↑ «Chest Binding: A Physician's Guide». PRIDEinPractice (2019-04-06). Archivat des de l'original, el 2020-09-23. Consultat el 2020-10-01.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Compressió_de_pit&oldid=1601371»