Complexitat irreducible
La complexitat irreducible és un argument dels partidaris del disseny inteligent que sosté que certs sistemes biològics són massa complexos per a haver evolucionat a partir de predecessors més simples, o «menys complets», a través de la selecció natural actuant sobre una série de mutacions beneficioses de naturalea azarosa i natural.[1] L'argument és central en el disseny inteligent i és àmpliament rebujat per la comunitat científica,[2] la qual considera al disseny inteligent unànimement com una pseudociencia.[3] La complexitat irreducible és un dels dos principals arguments usats pels defensors del disseny inteligent, mentres que l'atre és la complexitat específica.[4]
Michael Behe, el creador del terme «complexitat irreducible» («irreducible complexity»), definix un sistema de complexitat irreducible com un «compost de vàries parts que interactuen en conjunt per a contribuir a la seua funció bàsica, tal que l'eliminació d'una part qualsevol causa l'ineficàcia de tot el mecanisme».[5] Biòlecs evolucionistes han demostrat cóm tals sistemes varen poder haver evolucionat,[6][7] i descriuen l'afirmació de Behe com un argumentum ad ignorantiam.[8] En el Cas Kitzmiller contra el Districte Escolar de Dover de 2005, Behe va donar el seu testimoni sobre el tema de la complexitat irreducible. La cort va trobar que «l'afirmació sobre la complexitat irreducible del professor Behe ha segut refutada en artículs de revisió per parells i ha segut àmpliament rebujada per la comunitat científica».[2]
La complexitat irreducible és en el seu núcleu un argument contra l'evolució. Si foren trobats autèntics sistemes irreducibles, l'argument funciona i llavors el disseny inteligent deu ser una correcta explicació de les seues existències. No obstant, esta conclusió està basada suponent que l'actual teoria evolutiva i el disseny inteligent són els dos únics models vàlits per a explicar la vida, és dir, presenta un fals dilema.[9][10] També se li ha criticat d'utilisar un argument ad ignorantiam en favor del Deu dels buits.[8]
Definició
[editar | editar còdic]Michael Behe, creador del concepte, definix un sistema irreducible com «un sistema individual compost de vàries parts ben coordinades que interaccionen per a eixercitar la funció bàsica d'est, de modo que si s'eliminara qualsevol d'eixes parts deixaria de funcionar per complet».[11]
En atres paraules, un sistema irreducible és el nivell més senzill en el que pot funcionar eixe sistema. L'argument busca demostrar que els sers vius varen deure haver segut manipulats a lo llarc de la seua evolució per a que el seu funcionament anara el correcte, recolzant-se en que des d'una bactèria fins a un ser humà tenen parts en el seu organisme l'eliminació del qual evita que este puga funcionar.
L'eixemple primordial d'este argument és el del flagelle bacterià i el cóm, en ser esta una de les estructures més simples, mostra certs indicis de ser part d'un disseny inteligent ya que l'estructura química d'est depén exclusivament de les seues proteïnes en la seua estructura molecular. En el seu llibre La caixa negra de Darwin, Michael Behe analisa sis eixemples de suposts sistemes de complexitat irreducible: el cilio i el flagelle bacterià, el sistema de coagulació de la sanc, el sistema de transport de materials dins de la cèlula, el sistema immunològic en el nivell celular, el sistema de construcció de proteïnes dins de la cèlula i l'ull.[5]
Història
[editar | editar còdic]L'argument de la complexitat irreducible és un descendent del argument teleológico. Açò indica que degut a que certes coses en la naturalea semblen molt complicades, deuen haver segut dissenyades. William Paley va argumentar, en el seu analogia de relojero, que la complexitat en la naturalea implica un Deu per la mateixa raó que l'existència d'un rellonge implica l'existència d'un relojero. El va usar l'eixemple del ull humà com a evidència d'un mecanisme complex dissenyat.
El concepte de Behe es va desenrollar al voltant de 1992, en els primers dies de l'Estratègia Wedge. Les seues idees varen ser presentades en juny de 1993, i varen ser plasmades en el llibre de nivell escolar Of Pandes and People,[12] a on es va revisar exclusivament el capítul 6, que parlava de la coagulació i l'orige de les proteïnes.
La primera volta que va usar el terme «complexitat irreducible» va ser en el seu llibre La Caixa Negra de Darwin (1996),[13][14] per a referir-se a certs complexos bioquímics de les cèlules. Sosté que la ciència no pot explicar el desenroll d'alguns sistemes de complexitat irreducible. Behe li dona el crèdit de dita idea al filòsof William Paley i sugerix que l'aplicació dels seus conceptes als sistemes biològics és completament original.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Vore
- (maig de 2007) Understanding the Intelligent Design Creationist Movement: Its True Nature and Goals. A Position Paper from the Center for Inquiry, Office of Public Policy (PDFPDF), Center for Inquiry, Inc...
- Smith, Jonathan C.: Pseudoscience and Extraordinary Claims of the Paranormal: A Critical Thinker's Toolkit (pág. 307). ISBN 1-4051-8123-0.
- Shermer, Michael (2002). The Skeptic Encyclopedia of Pseudoscience, Santa Bàrbara (Califòrnia): ABC-CLIO, p. 450. ISBN 1-57607-653-9.
- Shulman, Seth (2008). Undermining Science, Berkeley (Califòrnia): University of Califòrnia Press, p. 139. ISBN 0-520-25626-3.
- Pigliucci, Massimo (2010). Nonsense on Stilts, Chicago: University of Chicago Press, p. 177. ISBN 0-226-66786-3.
- ↑ 2,0 2,1 We therefore find that Professor Behe’s claim for irreducible complexity has been refuted in peer-reviewed research papers and has been rejected by the scientific community at large.
- ↑
True in this latest creationist variant, advocates of baix-called intelligent design [...] use more slick, pseudoscientific language. They talk about things like “irreducible complexity”.Seth Shulman
Shulman, Seth (2006). Undermining science: suppression and distortion in the Bush Administration, Berkeley: University of Califòrnia Press, p. 13. ISBN 0-520-24702-7.For most members of the mainstream scientific community, ID is not a scientific theory, but a creationist pseudoscience.David Mu
David Mu. “Trojan Horse or Legitimate Science: Deconstructing the Debat over Intelligent Design”. Harvard Science Review 19 (1).
Perakh MCell Biol Educ..4(2)- 121–2.doi:10.1187/cbe.05-02-0071.
Mark D. Decker. College of Biological Sciences, General Biology Program, University of Minnesota Frequently Asked Questions About the Texas Science Textbook Adoption Controversy [1] archivat en Wayback Machine.
The Discovery Institute and ID proponents have a number of goals that they hope to achieve using disingenuous and mendacious methods of màrqueting, publicity, and political persuasion. They do not practice real science because that takes too long, but mainly because this method requires that one have actual evidence and logical reasons for one's conclusions, and the ID proponents just don't have those. If they had such resources, they would use them, and not the disreputable methods they actually use.
Vore també l'artícul en la Wikipedia en anglés «List of scientific societies explicitly rejecting intelligent design» (‘llista de grups científics que han rebujat explícitament el disseny inteligent’) - 121–2.doi:10.1187/cbe.05-02-0071.
- ↑ Ker Than. «Why scientists dismiss 'intelligent design' - LiveScience». msnbc.com. Consultat el 17 de maig de 2010.
- ↑ 5,0 5,1 Darwin's Black Box: The Biochemical Challenge to Evolution, Michael Behe, 1996, quoted in Irreducible Complexity and Michael Behe (retrieved 8 January 2006)
- ↑ Bridgham JT, Carroll SM, Thornton JWScience.312(5770)
- 97–101.doi:10.1126/science.1123348.
- ↑ Shanks, Niall; Joplin, Karl H.(1999).Philosophy of Science.The University of Chicago Press.66(2, June)
- 268–282.doi:10.1086/392687.
- ↑ 8,0 8,1 Index to Creationist Claims. Mark Isaak. The Talk.Origins Archive. «Irreducible complexity and complex specified information llaure special cases of the "complexity indicates design" claim; they llaure also arguments from incredulity». [2]
«The argument from incredulity creates a god of the gaps». [3] - ↑ IC and Evolution makes the point that: if "irreducible complexity" is tautologically redefined to allow a valid argument that intelligent design is the correct explanation for life then there is no such thing as "irreducible complexity" in the mechanisms of life; while, if we use the unmodified original definition then "irreducible complexity" has nothing whatever to do with evolution.
- ↑ The Court in Dover noted that this implicit assumption of the defendant school board created a "flawed and illogical contrived dualism" (Opinion p. 64).
- ↑ Behe, Michael: Darwin’s Black Box (La caixa negra de Darwin).
- ↑ Davis; Kenyon, {{{nom2}}}; Thaxton, {{{nom3}}} (1993). Of Pandes and People: The Central Question of Biological Origins (en en), Haughton Publishing Company. ISBN 9780914513407.
- ↑ Behe, Michael J. (1996). Darwin's Black Box: The Biochemical Challenge to Evolution (en en), Simon and Schuster. ISBN 9780684827544.
- ↑ Behe, Michael J. (1999). La caixa negra de Darwin: el repte de la bioquímica a l'evolució (en és), Andrés Bell. ISBN 9788495407023.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Complejidad irreducible» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.