Analogia del relojero

Els rellonges han segut utilisats com a eixemples de tecnologia complexa en les discussions filosòfiques a lo llarc de l'història. Cicerón, Voltaire i Descartes, per eixemple, utilisen rellonges en els arguments sobre el propòsit.

l'analogia del relojero de William Paley és una versió particular d'argument teleológico per a l'existència de Deu. A modo d'analogia, l'argument afirma que el disseny o l'aparent complexitat en els organismes vius implicaria un dissenyador. Esta analogia va ser proposta per Paley en 1802 en la seua obra Teologia Natural, i en el cridat argument del disseny. No obstant, esta hipòtesis (proposta mig sigle abans de la publicació de l'obra L'orige de les espècies per part de Darwin) ha segut treta, puix, de context i utilisada posteriorment en contra del consens científic per a respalar el concepte de "disseny inteligent", especialment en determinades corrents fonamentalistes d'Estats Units sorgides en el XX.

La declaració més famosa de l'argument teleológico en l'analogia del relojero va ser donada en Teologia natural o Evidències de l'existència i atributs de la Deidad de 1802 per William Paley (1743–1805). En 1858, la formulació de Charles Darwin de la teoria de la selecció natural es va considerar que proporcionava un argument en contra de l'analogia del relojero. En els Estats Units, a partir de la década de 1980, els conceptes d'evolució i selecció natural es varen convertir en el tema d'un debat nacional, incloent un renovat interés en l'argument del relojero pels ateus.

L'argument del relojero

L'analogia del relojero es basa en la comparació dels organismes vius en un rellonge. Normalment es presenta com a preludi per al argument teleológico, normalment d'esta manera:

• Els complexos mecanismes de l'interior d'un rellonge requerixen un dissenyador inteligent.
• De la mateixa manera que el rellonge, la complexitat d'un organisme viu requerix un dissenyador.

En esta presentació, l'analogia del rellonge no eixercix de premissa per a un argument, sino que servix de recurs retòric i preàmbul. El seu objectiu és establir la viabilitat de la premissa general: per mig del simple fet d'observar alguna cosa, es pot saber si és o no un producte de disseny inteligent.

L'argument es pot expressar del següent modo:

En observar un mecanisme tan senzill com un rellonge a ningú se li ocorre dubtar que este és el producte d'una creació, que és el resultat d'un treball intencional. A cap persona en el seu sà juí se li pot ocórrer pensar que un mecanisme com el del rellonge, en els seus engranages dentats, el seu solenoide i la seua bobina disposts de manera precisa entre sí per a funcionar i medir el temps és conseqüència d'una successió de casualitats que, progressivament, han anat donant forma a les seues parts i que, ademés, han donat en l'acople entre sí de dites parts per a donar en la funció desijada. ¡Ningú que no estiga loco pot pensar que un rellonge és conseqüència de l'encert! Aixina que, ¿quí pot pensar que un organisme com el humà, molt més complex que el d'un rellonge, és producte de l'encert? A cap persona raonable se li pot ocórrer negar que tot ser viu, en les seues parts dispostes entre sí idóneament, cada una complint la seua funció, la seua finalitat, interdependents entre sí és el producte d'un artesà sumament hàbil i poderós que nos va concebre. Ningú en el seu sà juí pot dubtar que som criatures de Deu.

Vore també

• Univers de rellongeria
• Argument teleológico