Anar al contingut

Complexitat especificada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La complexitat especificada (en anglés: specified complexity) és un argument creacionista introduït per William Dembski, utilisat per defensors per a promoure la pseudociencia del disseny inteligent. Segons Dembski, el concepte pot formalisar una propietat que destaca patrons que són complexos i al mateix temps específics, a on en la terminologia de Dembski, un patró específic és aquell que admet descripcions curtes, mentres que un patró complex és un que és poc provable que ocórrega per casualitat. Els defensors del disseny inteligent utilisen la complexitat especificada com un dels seus dos arguments principals, junt en la complexitat irreducible.

Dembski argumenta que és impossible que existixca una complexitat específica en els patrons mostrats per configuracions formades per processos no guiats. Per lo tant, argumenta Dembski, el fet de que es puguen trobar patrons complexos específics en els sers vius indica algun tipo de guia en la seua formació, lo que és indicatiu d'inteligència. Dembski argumenta ademés que es pot demostrar rigorosament per mig de l'aplicació de teoremes de no-almorze debades l'incapacitat dels algoritmes evolutius per a seleccionar o generar configuracions d'alta complexitat especificada. Dembski afirma que la complexitat especificada és un marcador confiable del disseny per part d'un agent inteligent, un principi central del disseny inteligent, que Dembski argumenta en oposició a la teoria evolutiva moderna . La complexitat especificada és lo que Dembski denomina un "filtre explicatiu": un pot reconéixer el disseny detectant "informació específica complexa" (complex specified information o CSI). Dembski argumenta que l'aparició no guiada de CSI únicament d'acort en les lleis físiques conegudes i l'encert és altament improvable.[1]

El concepte de complexitat especificada és àmpliament considerat com matemàticament erròneu i no ha segut la base per a més treball independent en teoria de l'informació, en la teoria de sistemes complexos o en biologia.[2][3][4] Un estudi de Wesley Elsberry i Jeffrey Shallit afirma: "El treball de Dembski està plagat de inconsistencias, equívocs, us defectuós de les matemàtiques, poca erudició i tergiversació dels resultats d'atres".[5] Una atra objecció es referix al càlcul de provabilitats de Dembski. Segons Martin Nowak, professor de matemàtiques i biologia evolutiva de Harvard, "no podem calcular la provabilitat de que es forme un ull. No tenim l'informació per a fer el càlcul.”[6]

Definició

[editar | editar còdic]

Terminologia de Orgel

[editar | editar còdic]

El terme "complexitat especificada" va ser falcat originalment per l'investigador del orige de la vida Leslie Orgel en el seu llibre The Origins of Life: Molecules and Natural Selection de 1973,[7] que proponia que l'ARN podria haver evolucionat a través de la selecció natural darwiniana.[8] Orgel va usar la frase en discutir les diferències entre estructures vives i no vives:

En resum, els organismes vius es distinguixen per la seua complexitat específica. Els cristals solen prendre's com a prototips d'estructures simples ben especificades, perque consistixen en un gran número de molècules idèntiques empaquetades de manera uniforme. Trossos de granit o mescles aleatòries de polímero són eixemples d'estructures complexes pero no especificades. Els cristals no califiquen com a vius perque carixen de complexitat; les mescles de polímero no califiquen perque carixen d'especificidad.[9]

La frase va ser represa pels creacionistas Charles Thaxton i Walter L Bradley en un capítul que varen contribuir al llibre de 1994 The Creation Hypothesis, a on varen discutir la "detecció de disseny" i varen redefinir la "complexitat especificada" com una forma de medir l'informació. Una atra contribució al llibre va ser escrita per William A. Dembski, qui va prendre açò com la base del seu treball posterior.[7] El terme va ser amprat més vesprada pel físic Paul Davies per a calificar la complexitat dels organismes vius:

Els organismes vius són misteriosos no per la seua complexitat per es, sino per la seua complexitat estrictament especificada[10]

La definició de Dembski

[editar | editar còdic]

Mentres que Orgel va usar el terme per a característiques biològiques que en la ciència es considera que varen sorgir a través d'un procés d'evolució, Dembski diu que descriu característiques que no poden formar-se a través d'una evolució "no dirigida" — conclou que permet inferir un disseny inteligent. Mentres que Orgel va amprar el concepte de forma qualitativa, l'us de Dembski pretén ser quantitatiu. L'us de Dembski del concepte data de la seua monografia The Design Inference de 1998. La complexitat especificada és fonamental per al seu enfocament del disseny inteligent, i cada u dels seus llibres posteriors també s'ha ocupat de manera significativa del concepte. Ha afirmat que, en la seua opinió, "si hi ha una forma de detectar el disseny, és la complexitat especificada".[11]

Dembski afirma que la complexitat especificada està present en una configuració quan pot descriure's per mig d'un patró que mostra una gran cantitat d'informació especificada de forma independent i també és complexa, lo que ell definix com que té una baixa provabilitat d'ocurrència. Proporciona els següents eixemples per a demostrar el concepte: "S'especifica una sola lletra de l'alfabet sense ser complexa. Una oració llarga de lletres aleatòries és complexa sense especificar-se. Un sonet de Shakespeare és al mateix temps complex i específic." [12]


En els seus artículs anteriors, Dembski va definir l'informació específica complexa (CSI) com la que està present en un event específic la provabilitat del qual no excedixca d'1 en 10150, lo que ell flama llímit de provabilitat universal. En eixe context, "especificat" significava lo que en un treball posterior va cridar "pre-especificat", que és especificat pel dissenyador anònim ans que es conega qualsevol informació sobre el resultat. El valor del llímit de provabilitat universal correspon a l'invers del llímit superior de "el número total de [possibles] events especificats a lo llarc de l'història còsmica", segons lo calculat per Dembski.[13] Qualsevol cosa per baix d'este llímit té CSI. Els térmens "complexitat especificada" i "informació específica complexa" s'usen indistintament. En artículs més recents, Dembski ha redefinit el llímit de provabilitat universal, en referència a un atre número, corresponent al número total d'operacions de bits que possiblement podrien haver-se realisat en tota el història de l'univers.

Dembski afirma que CSI existix en numeroses característiques dels sers vius, com en l'ADN i en atres molècules biològiques funcionals, i argumenta que no pot ser generat pels únics mecanismes naturals coneguts de la llei física i l'encert, o per la seua combinació. Argumenta que açò és aixina perque les lleis solament poden canviar o perdre informació, pero no produir-la, i perque l'encert pot produir informació complexa no especificada, o informació simple especificada, pero no CSI; proporciona un anàlisis matemàtic que, segons ell, demostra que la llei i l'encert treballant junts tampoc poden generar CSI. Ademés, afirma que CSI és holístico, sent el tot major que la suma de les parts, i que açò elimina decisivament l'evolució darwiniana com a mig possible del seu "creació". Dembski sosté que, per procés d'eliminació, la CSI s'explica millor com a resultat de l'inteligència i, per lo tant, és un indicador fiable del disseny.

Llei de conservació de l'informació

[editar | editar còdic]

Dembski formula i propon una llei de conservació de l'informació de la següent manera:

A esta forta pretensió proscriptiva, de que les causes naturals només poden transmetre la CSI pero mai originar-la, la cride Llei de Conservació de l'Informació.

Els corolaris immediats de la llei proposta són els següents:

  1. La complexitat especificada en un sistema tancat de causes naturals permaneix constant o decreix.
  2. La complexitat especificada no pot generar-se espontàneament, originar-se endógenament o organisar-se per sí mateixa (com estos térmens s'usen en l'investigació sobre els orígens de la vida).
  3. La complexitat especificada en un sistema tancat de causes naturals ha estat eternament en el sistema o en algun moment es va agregar exógenament (lo que implica que el sistema, encara que ara tancat, no sempre ho va estar).
  4. En particular, qualsevol sistema tancat de causes naturals que també siga de duració finita va rebre qualsevol complexitat específica que continga abans de convertir-se en un sistema tancat.[14]

Dembski senyala que el terme "Llei de conservació de l'informació" va ser utilisat anteriorment per Peter Medawar en el seu llibre Els llímits de la ciència (1984) "per a descriure l'afirmació més dèbil de que les lleis determinista no poden produir informació nova".[15] La validea i utilitat reals de la llei proposta per Dembski són incertes; no és àmpliament utilisat per la comunitat científica ni citat en la lliteratura científica convencional. Un ensaig de 2002 de Erik Tellgren va proporcionar una refutació matemàtica de la llei de Dembski i conclou que "no té fonament matemàtic".[16]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Olofsson, P., "Intelligent design and mathematical statistics: a troubled alliance", Biology and Philosophy, (2008) 23: 545. doi:10.1007/s10539-007-9078-6 (pdf, retrieved December 18, 2017)
  2. ↑ Rich Baldwin. «Information Theory and Creationism: William Dembski». TalkOrigins Archive. Consultat el 2010-05-10.
  3. ↑ Mark Perakh, (2005). Dembski "displaces Darwinism" mathematically -- or does he?
  4. ↑ Jason Rosenhouse, (2001). How Anti-Evolutionists Abuse Mathematics The Mathematical Intelligencer, Vol. 23, No. 4, Fall 2001, pp. 3–8.
  5. ↑ Elsberry. «Information Theory, Evolutionary Computation, and Dembski's 'Complex Specified Information». Consultat el 2017-10-20.
  6. ↑ Wallis, Claudia (2005). Clave Magazine, printed 15 August 2005, page 32
  7. ↑ 7,0 7,1 «Review: Origins of Life». NCSE. Consultat el 2016-06-01.
  8. ↑ «Salk Chemical Evolution Scientist Leslie Orgel Dies». Salk Institute for Biological Studies. Consultat el 2016-06-01.
  9. ↑ Leslie Orgel (1973). The Origins of Life, p. 189.
  10. ↑ Paul Davies (1999). The Fifth Miracle p. 112.
  11. ↑ William A. Dembski (2002). No Free Lunch, p. 19.
  12. ↑ William A. Dembski (1999). Intelligent Design, p. 47.
  13. ↑ William A. Dembski (2004). The Design Revolution: Answering the Toughest Questions About Intelligent Design, p. 85.
  14. ↑ William A. Dembski (1998) Intelligent Design as a Theory of Information.
  15. ↑ "Searching Large Spaces: Displacement and the No Free Lunch Regress (356k PDF)
    • Archivat el 4 de giner de 2015 archivat en Wayback Machine.", pp. 15-16, describing an argument made by Michael Shermer in How We Believe: Science, Skepticism, and the Search for God, 2nd ed. (2003).
  16. ↑ On Dembski's law of conservation of information Erik Tellgren. talkreason.org, 2002. (PDF file)


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Complexitat_especificada&oldid=886199»