Complex del citocrom b6f

Complex del citocromo b6f. Els llímits de la bicapa lipídica es mostren com la llínea roja i blava.

El complex del citocromo b₆f, també conegut com plastoquinol—plastocianina reductasa, és un complex enzimàtic present en els cloroplastos de les plantes, en les algues i en les cianobacteries. La seua funció principal consistix en transferir electrons entre el fotosistema II i el fotosistema I durant la fotosíntesis oxigénica. Ademés, contribuïx a la generació del gradient electroquímic de protones per mig de la membrana tilacoidal, en bombejar protones des del estroma cap al lumen dels tilacoides. Este gradient és essencial per a la fotofosforilación i la síntesis d'ATP.

El complex està format per quatre subunidades principals:

• un citocromo b₆, que porta dos grups hemo de distint potencial redox (b_L i b_H);
• un citocromo f en un grup hemo C unit de forma covalente;
• una proteïna ferro-sofre de Rieske (ISP), que conté un únic centre [Fe₂S₂];
• i la subunidad IV, una proteïna d'aproximadament 17 kDa que participa en el anclaje i estabilitat del complex.

El complex del citocromo b₆f presenta una notable analogia estructural i funcional en el complex del citocromo bc₁ de les mitocondries i de les bactèries púrpures fotosintéticas, abdós integrants de les respectives cadenes de transport electrònic. No obstant, existixen diferències significatives entre ells:

• En el complex bc₁, el citocromo b correspon a un únic polipèptit, mentres que en el complex b₆f esta funció es repartix entre el citocromo b₆ i la subunidad IV.
• El citocromo f i el citocromo c₁ no són proteïnes homòlogues.
• El complex b₆f conté cromóforos adicionals, entre ells clorofila a, β-caroteno i un hemo c_i atípic (també denominat hemo x), que s'unix al citocromo b₆ per mig d'un únic enllaç tioéter.