Com a ovelles al matador

«'«Como ovejas al matadero»'» (כצאן לטבח) és una frase que fa referència a l'idea de que els judeus varen ser passius a la mort durant l'Holocaust. Deriva d'una frase similar en la Bíblia hebrea que descriu de modo favorable el martiri tant en la tradició religiosa judeua com en la cristiana. L'oposició a la frase es va associar en el sionisme pel seu us en Josipón i pels grups d'autodefensa judeus despuix del pogrom de Chisináu de 1903. Durant el Holocaust, Abba Kovner i atres líders de la resistència judeua durant el Holocaust varen utilisar la frase per a exhortar als seus a contraatacar. En l'Israel de la posguerra, alguns demonizaron als supervivents del Holocaust acusant-los de haver anat «com a ovelles al matador», mentres es glorificaba la resistència armada. Es va interpretar que la frase significava que els judeus no havien intentat salvar les seues vides i, en conseqüència, eren en part responsables del seu sofriment i mort. Este mit, que s'ha tornat menys prominent, és criticat per historiadors, teòlecs i supervivents com una forma de culpar a les víctimes.

Trasfondo

Religió

Judaisme

En Isaías, capítul 53 de la Bíblia hebrea, un siervo virtuós és assessinat pero no protesta:

«Com a ovella duta al matador, o com a corder que calla davant dels seus trasquiladores, no va obrir la seua boca» (Isaías 53:7). S'alaba el seu silenci perque no va haver «engany en la seua boca» (Isaías 53:9). Pero el rabino Abraham Heschel va senyalar que el context és més ambigu, perque el propi Isaías protesta pel castic de Deu al poble judeu. En el salm 44, el martiri del poble judeu perseguit per la seua religió es presenta favorablement: «No, sino per tu som morts tot el dia; / som contats com a ovelles per al matador» (Salm 44:23). La llitúrgia judeua utilisa la frase en Tajanún, oració derivada del salm 44, que tradicionalment es recita cada dilluns i dijous en les Shajarit (oracions del matí):

Mira des del cel i percep que hem aplegat a ser objecte de despreci i escarni entre les nacions; se nos considera ovelles dutes al matador, per a ser assessinades, destruïdes, colpejades i humiliades. Pero a pesar de tot açò no hem oblidat El teu Nom; et preguem que no nos oblides.

La frase hebrea de la Bíblia, «com a ovelles per a ser sacrificades» (כְּצֹאן טִבְחָה, ke-tson li-tivhah), és distinta de la variant posterior «com a ovelles al (...) matador» (כצאן לטבח, ke-tson la-tevah).

Cristianisme

En el cristianisme, la frase va ser interpretada com la virtut de la mansedumbre, relacionada en que Jesús es va deixar crucificar; Jesús va ser simbolisat com el Corder de Deu. El teòlec presbiteriano Albert Barnes va escriure: «el fet de que [Jesús] no obrira la boca per a queixar-se va ser, per tant, més notable i va fer que el mèrit dels seus sofriments fora major». Va considerar la tipologia profètica de Isaías 53 que s'havia «complit en la vida del Senyor Jesús», una tipologia que continuaria com a part de les interpretacions cristianes del Holocaust.

Secular

L'inversa de la frase, contra lo que es creïa, va ser falcada per l'escritor de l'història judeua de el X Josipón, que va citar a Matatías, un líder de la regirada dels macabea, dient: «Sigau forts i sigam enfortits i morim lluitant i no morim com a ovelles dutes al matador». En un context diferent, la frase va ser utilisada pel fundador dels Estats Units, George Washington, en 1783 per a advertir dels perills d'eliminar un dret «la llibertat d'expressió pot ser llevada, i muts i silenciosos poden ser conduïts, com a ovelles, al matador».

L'inversió de la frase va ser revixcuda per les lligues d'autodefensa judeues en l'Imperi rus a raïl del pogrom de Chisináu de 1903, encara que va seguir sent poc comú en comparació a atres imàgens de victimisació. En referència al pogrom, el New York Claves va informar que «els judeus varen ser presos totalment per sorpresa i massacrats com a ovelles». La novela curta hebrea de Yosef Haim Brenner Around the Point presentava a un protagoniste que preguntava: «¿Eren els judeus com a ovelles per a ser sacrificades?» pero va rebujar l'idea. En 1910, la segona versió de la frase, inventada en Josipón, més comuna. En un artícul de 1920 titulat «¿Faran de Jerusalem un Chisináu?» Zalman Shazar, més tarde el tercer president d'Israel, es va opondre a negociar en les autoritats del Mandat britànic de Palestina perque «els germans dels héroes de Tel Jai no seran duts com a ovelles al matador».

En Yizkor, un llibre de 1911 que commemora als judeus assessinats per àraps, es va atribuir lo contrari a Ya'akov Plotkin, el líder d'una organisació d'autodefensa judeua en Ucrània, que hi havia inmigrado a Palestina i va ser assessinat durant el conflicte intercomunitario del mandat de Palestina. Segons Yitzhak Ben-Zvi, més tarde segon president d'Israel, Plotkin havia utilisat la frase sobre la defensa contra els pogroms antijudíos en l'Imperi rus. El llibre va ser molt llegit pels sionistes d'Europa de l'Est. Yael Feldman sugerix que esta és la font provable del vocabulari que Abba Kovner va utilisar en la seua declaració de l'1 de giner de 1942.

En el context del Holocaust

Durant el Holocaust

Durant el Holocaust, Abba Kovner va ser el primer en utilisar la frase com un cridat a l'acció en un panflet de l'1 de giner de 1942 en el que argumentava que «Hitler està planejant l'aniquilació dels judeus europeus». Kovner va instar als judeus del gueto de Vilna a resistir als alemans:

No serem duts com a ovelles al matador. És cert que som dèbils i indefensos, pero l'única resposta als assessinats és la rebelió. Germans, és millor morir lluitant com a hòmens lliures que viure a merced de els assessins. Alça't, alça't en l'últim alé.

Abba Kovner

En lloc de vore els judeus com a ovelles, Kovner va intentar «provocar una rebelió contra l'us mateix d'eixe terme», segons el historiador del Holocaust Yehuda Bauer. En un discurs que Kovner va pronunciar davant els membres del Palmaj despuix d'aplegar a Israel en octubre de 1945, va explicar que la seua frase no significava que les víctimes del Holocaust hagueren anat «com a ovelles al matador» i va atribuir eixa interpretació a no judeus, com un comissari partidiste soviètic. Kovner va dir sobre l'incapacitat de tantes víctimes per a defendre's: «¡Tots i cada u es va anar aixina!», inclosos els presoners de guerra soviètics, els colaboradors nazis assessinats pels seus antics aliats i els oficials polacs.

El panflet va ser passat de contrabando a atres guetos, a on va inspirar crides similars a la resistència. En el gueto de Cracovia, Dolek Liebeskind va dir: «Per tres llínees de l'història que s'escriuran sobre els jóvens que varen lluitar i no varen ser com a ovelles al matador, inclús val la pena morir». Durant la Grossaktion Varsòvia, la deportació massiva de judeus del gueto de Varsòvia que va començar el 22 de juliol de 1942, el archivero judeu Emanuel Ringelblum va criticar la brutalitat de la policia del gueto judeu durant els bols i la passivitat de les masses judeues. Ringelblum va preguntar: «¿Per qué nos hem deixat dur com a ovelles al matador?», i va concloure que els judeus estaven avergonyits i deshonrats perque el seu «docilidad» no els va salvar la vida. Va concloure que l'única opció era la resistència armada, inclús com a gest simbòlic.

Despuix de la guerra

En Israel

En el periodo immediat de posguerra en Israel, abans del juí a Eichmann, els supervivents que no havien lluitat en els partisanos eren estigmatizados per haver anat com a supostes ovelles al matador. En resposta, alguns chiquets supervivents varen fingir ser sabras (natius israelites) i atres sobreviviente mai varen mencionar la seua experiència. Es glorificó la resistència armada, en part perque l'establiment de l'Estat d'Israel també va implicar un conflicte armat. Per eixemple, el llibre de text més popular per a estudiants de primària dedicava el 60% de la seua cobertura del Holocaust al alçament del gueto de Varsòvia. En contrast, atres reaccions a el Holocaust varen ser demonizadas: un llibre de text aprovat pel Ministeri d'Educació dia que «la postura heròica dels judeus del gueto també va compensar l'humillante rendició d'aquells conduïts als camps d'extermini» i que les víctimes del Holocaust havia anat «com a ovelles al matador».

El historiador britànic Tom Lawson sosté que l'idea de la passivitat judeua durant el Holocaust va confirmar els estereotips dels judeus de la diàspora sostinguts pel Yishuv, la comunitat judeua en Palestina, que va contribuir al seu ascens. El historiador israelita Yechiam Weitz sosté que el tropo de «"ovelles al matador" insinua que millons de judeus que varen perir en el Holocaust no varen estar a l'altura» i, si hagueren contraatacado, s'hauria preservat el honor nacional judeu. El historiadora israelita Idit Zertal escriu que es va culpar als supervivents del Holocaust per no haver elegit el sionisme a temps.

El historiadora israelita Hanna Yablonka critica esta percepció, argumentant que els sobreviviente del Holocaust varen donar forma a la memòria israelita. Feldman descriu el mit com derivat dels estereotips antisemites tradicionals europeus sobre els judeus com «l'antítesis deshonrosa de totes les qualitats 'virils' considerades necessàries pel nacionalisme modern». Una explicació alternativa proposta per el historiador israelita Tom Segev és que la metàfora de l'ovella va permetre als israelites restar importància al sofriment dels judeus durant el Holocaust com a mecanisme de defensa contra el trauma cultural. A l'inici se sabia poc sobre el Holocaust, lo que va dur a una generalisació excessiva. Segons l'hipòtesis del món just, les víctimes i supervivents del Holocaust varen deure haver fet alguna cosa per a meréixer el seu destí.

El discurs de Kovner d'octubre de 1945 no va estar disponible per al públic durant quatre décades, i molts li mal varen atribuir l'acusació contra els sobreviviente israelites. Preocupat, Kovner va dir en 1947 que algú que no havia presenciat els acontenyiments del Holocaust no podia utilisar la frase en propietat; «com a ovelles al matador» significava alguna cosa diferent en Israel de lo que significava en el gueto de Vilna en 1942. Mentrestant, va seguir reivindicant l'autoria de l'inversió del comunicat pese al precedent anterior.

L'actitut israelita cap als sobreviviente es va vore revolucionada pel molt publicitado juí d'Adolf Eichmann, un perpetrador clau del Holocaust, en Jerusalem. Durant el procés, el fiscal Gideon Hausner va ser més allà de demostrar la culpabilitat de Eichmann. Va intentar educar als israelites sobre els crims nazis, «va assumir el paper d'advocat defensor dels judeus morts i vius» i va cridar a molts supervivents com a testics. El públic va qüestionar si la resistència era una opció per a les masses i l'activitat de grups de rescat com el Comité d'Ajuda i Rescat va ser vista de modo més favorable. L'opinió pública va passar a culpar solament als perpetradores. El poeta sioniste revisionista Uri Zvi Greenberg va dir: «És un crim dir que, en l'época de Hitler, els judeus de la diàspora podrien haver mort de manera diferent». L'escritor laborista sioniste Haim Guri va escriure:

Deuríem demanar perdó a innumerables persones per haver-los jujat en el nostre cor... Moltes voltes generalisem categòrica i arbitrariament que estes pobres ànimes [varen ser a la mort] «com a ovelles al matador». Ara ho sabem millor.

Anara d'Israel

El chic del gueto de Varsòvia

Despuix de la guerra, l'idea de que les víctimes i supervivents judeus del Holocaust havien actuat passius es va vore reforçada per fotografies de camps de concentració nazis lliberats que mostraven a supervivents demacrados. Degut a que les películes de propaganda nazi eren a sovint l'única font de metraje, el seu us en documentals de posguerra recolzava l'idea de la passivitat judeua, de la mateixa manera que l'icònica fotografia del chiquet del gueto de Varsòvia. L'afirmació de que els presoners judeus dels camps de concentració eren més passius que els presoners no judeus a sovint enfosquia els fets històrics, com el fet de que els judeus varen llançar sis dels sèt alçament en els camps de concentració o d'extermini.

En 1946, el supervivent i sicòlec Viktor Frankl va escriure un llibre molt venut El home en busca de sentit, basat en les seues experiències, en el que afirmava que una actitut positiva era essencial per a sobreviure en els camps. Va donar a entendre que varen morir els que s'havien rendit. Els historiadors varen concloure que hi havia poca conexió entre actitut i supervivència. En 1960, el psicoanalista judeu Bruno Bettelheim va afirmar que «com lemmings, [millons] varen marchar cap a la seua pròpia mort» i que Ana Frank i la seua família tenien part de culpa per no posseir armes de fòc. En el seu llibre de 1961 La destrucció dels judeus europeus, el historiador Raúl Hilberg va caracterisar la resistència judeua com un fenomen molt marginal. No obstant, va evaluar la resistència solament pel número d'alemans assessinats. En canvi, va argumentar que els judeus havien «accelerat el procés de destrucció» per mig de l'obediència a les órdens alemanes condicionades per la passivitat de la cultura de la diàspora judeua. En l'edició de 1985, Hilberg va citar a Ringelblum per a recolzar este argument.

Hannah Arendt va rebujar l'idea de que les víctimes judeues hagueren anat «com a ovelles al matador», perque totes les víctimes de la persecució nazi s'havien comportat de manera similar. Ella va argumentar que Bettelheim esperava que els judeus d'alguna manera endevinaren les intencions nazis millor que atres víctimes i va criticar en privat a Hilberg per «charrar sobre un 'desig de mort' dels judeus». Encara que va criticar al fiscal israelita Gideon Hausner per preguntar als supervivents per qué no havien resistit, va descriure als judeus com obedint les órdens nazis en «mansedumbre sumisa» i «aplegant a temps als punts de transport, caminant pels seus propis mijos als llocs d'eixecució, cavant les seues pròpies tombes, despullant-se i amontonant en orde la seua roba, i gitant-se un al costat de l'atre per a ser fusilats», una caracterisació que l'estudiosa nortamericana del Holocaust Deborah Lipstadt va trobar «inquietant». Arendt va culpar al Judenrat de colaborar en els nazis, una evaluació que no s'accepta comunament en l'actualitat. A pesar de la seua interpretació més matisada, els seus arguments en Eichmann en Jerusalem varen ser equiparats en els de Hilberg i Bettelheim i durament criticats.

Despuix de les primeres tres décades, el tropo va deixar de ser una força impulsora en l'historiografia del Holocaust, segons Lawson. Pero Richard Middleton-Kaplan cita la película de 2010 The Debt, sobre un criminal de guerra nazi que es burla de les seues captores judeus i escapa d'ells, com un eixemple recent d'una obra que perpetua la percepció de que els judeus varen acceptar passius el seu destí, perque les afirmacions dels nazis sobre eixe efecte no són refutadas. Els colon israelites que protestaven per l'evacuació de la Franja de Gaza varen dir «no anirem al matador com a ovelles», lo que es va considerar una hipèrbole.

Vore també

• Oblación
• Víctimes del Holocaust
• Victimología

Bibliografia

• «A socially and historically contextualised psychoanalytic perspective: Holocaust survival and suffering», Biographical Methods and Professional Practice: An International Perspective (en en), Policy Press, pp. 101–113. ISBN 9781861344939.
• 20th Century Jewish Religious Thought (en en), Lincoln: University of Nebraska Press. ISBN 9780827609716.
• “"Not as Sheep Led to Slaughter"?: On Trauma, Selective Memory, and the Making of Historical Consciousness” (en) . Jewish Social Studies 19 (3): 139–169. doi:10.2979/jewisocistud.19.3.139. ISSN 1527-2028.
• Saving Israel: How the Jewish People Ca Win a War That May Never End (en en), Hoboken: John Wiley & Sons. ISBN 9780470643907.
• Debats on the Holocaust (en en), Oxford: Oxford University Press. ISBN 9780719074486.
• Holocaust: An American Understanding (en en), New Brunswick: Rutgers University Press. ISBN 9780813564777.

• «The Myth of Jewish Passivity», Jewish Resistance Against the Nazis (en en), Washington, D.C.: Catholic University of America Press, pp. 3–26. ISBN 9780813225890.
• “The Strength of Remembrance: Commemorating the Holocaust during the First Decade of Israel” (en) . Jewish Social Studies 6 (2): 24–55. doi:10.2979/JSS.2000.6.2.24.
• “From the Scandal to the Holocaust in Israeli Education” (en) . Journal of Contemporary History 39 (4): 619–636. doi:10.1177/0022009404046757. ISSN 0022-0094.
• «They Went Like Sheep to the Slaughter and Other Myths», Contemplating the Holocaust (en en), Jason Aronson, pp. 17–21. ISBN 9780765761118.
• “The Development of Holocaust Consciousness in Israel: The Nuremberg, Kapos, Kastner, and Eichmann Trials” (en) . Israel Studies 8 (3): 1–24. doi:10.2979/ISR.2003.8.3.1. ISSN 1527-201X.