Culpabilisació de la víctima
Culpar a la víctima o inversió de la responsabilitat és una actitut que pot aparéixer en relació en un crim o a qualsevol tipo de maltracte abusiu, que comporta considerar que les víctimes d'eixe succés són parcial o completament responsables del mateix. Inicialment, l'expressió va ser falcada com a crítica cap a els qui culpen als individus pel seu malestar personal o les seues dificultats socials, prescindint de la responsabilitat d'atres terceres persones implicades o del sistema social existent. Alguns autors califiquen eixa actitut com a característica típicament fasciste[1] i uns atres senyalen que en freqüència el culpar a les víctimes ha sorgit en contexts racistes i sexistes,[2] com per eixemple quan s'argumenta que «una dòna violada que duya una falda curta li l'estava buscant».
Història del concepte
editarLa frase «culpar a la víctima» va ser falcada per William Ryan en el seu clàssic Blaming the Victim, una crítica de l'obra de 1965 de Daniel Patrick Moynihan, The Negre Family: The Case for National Action, més conegut com l'informe Moynihan. El llibre de Moynihan resumia les seues teories sobre la formació de guetos i la pobrea intergeneracional. La crítica de Ryan mostrava les teories de Moynihan com a intents sotils (i no tan sotils) de desviar la responsabilitat de la pobrea de factors socials estructurals a les conductes i patrons culturals dels pobres.[3][4] La frase va ser ràpidament adoptada pels defensors de les víctimes de crims, en particular les víctimes de violació acusades de favorir la seua victimisació, encara que el seu us és conceptualment distintiu de la crítica sociològica desenrollada per Ryan.
«Culpar a la víctima» en casos de violació
editarÉs habitual sugerir que l'actitut o el vestit d'una víctima de violació influïxen en la comissió del delicte, responsabilisant-la de forma més o menys directa per haver-se posat en una situació de risc o inclús per provocar-ho. Esta mentalitat és combatuda per mig de campanyes de concienciació l'objectiu de la qual és demostrar que la culpa d'una violació la té sempre el violador, en frases com les següents:
- Les faldes o pantalons curts no provoquen una violació, la provoca el violador.
- Caminar sola de nit no provoca una violació, la provoca el violador.
- Coquetear no provoca una violació, la provoca el violador.
- Emborrachar-se no provoca una violació, la provoca el violador.
Este tipo de campanyes propon que es eduque o es dissuadixca als potencials violadors en lloc d'ensenyar a les dònes cóm deurien previndre ser víctimes d'una violació.
El cridat cas de la Manada (2016) ilustra la forma en que s'intenta desviar la responsabilitat cap a la víctima de la violació, qui inclús va ser investigada per a intentar demostrar que el succés no el havia afectat emocionalment i, per tant, això hauria provat que va haver consentiment.
Vore també
editarReferències
editar- ↑ Kriss Ravetto (2001) The unmaking of fascist aesthetics
- ↑ Gregory Meyerson i Michael Joseph Roberto Fascism and the Crisis of Pax Americana
- ↑ Illinois state U. archives [1] archivat en Wayback Machine..
- ↑ Ryan, William. Blaming the Victim. Vintage, 1976. ISBN 0-394-72226-4.
Bibliografia adicional
editarEllen A. Brantlinger (2003) Dividing classes
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Culpabilisació de la víctima» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.