Gueto de Vilna
El Gueto de Vilna, Gueto de Wilno o Gueto de Vilnius fon el gueto judeu establit per la Alemanya Nazi durant el Holocaust, en la Segona Guerra Mundial, en Vilna, ciutat que, abans de l'ocupació, pertanyia a Polònia, i que ara està ubicada en Lituània. Va estar en funcionament des de 1941 a 1943.
Antecedents[editar | editar còdic]
Segons les condicions del Pacte Ribbentrop-Mólotov entre Alemanya i l'Unió Soviètica, que establia el repartiment de Finlàndia, Polònia i part de l'Europa de l'Est, Vilna va ser ocupada per les forces soviètiques a finals de setembre de 1939.
En octubre de 1939, l'Unió Soviètica va fer que la regió de Vilna pertanyguera a Lituània. La població era de 200.000 persones, en més de 55.000 judeus i 55.000 polacs. Ademés, de Polònia varen aplegar entre 12.000 i 15.000 refugiats judeus, llavors ocupada per Alemanya. En agost de 1940 varen fer de Lituània part de l'Unió Soviètica.
Pero Alemanya, el 22 de juny de 1941, va començar l'Operació Barbarroja. Al tercer dia de l'invasió, Alemanya ocupava Vilna. Les tropes alemanes eren seguides per Esquadrons de la Mort del Einsatzgruppen A. En poc temps, els judeus varen escomençar a portar el braçalet en l'Estrela de David i se'ls varen prohibir moltes coses, com els alemans ya havien fet en els judeus en atres llocs.
Entre el 4 i el 20 de juliol de 1941 els alemans en ajuda de lituans associats al règim nazi varen assessinar a 5.000 judeus en els boscs de Ponary. El 31 d'agost va haver més assessinats, aproximadament de 3.500 judeus, novament en Ponary.
Establiment[editar | editar còdic]
En setembre de 1941 els alemans varen establir dos guetos, el gueto nº 1 i el gueto nº 2, en Vilna. En el nº 1 es varen juntar artesans i treballadors en permissos (targetes grogues). Als judeus als que es creïa que eren incapaços de treballar en les seues indústries li'ls va reunir en el gueto nº 2. Varen ser establits dos Consells de judeus, nomenats Judenraete.
Liquidació[editar | editar còdic]
En setembre de 1941, els destacaments de la Einsatzgruppen, en ajuda dels auxiliars lituans, varen assessinar als primers judeus, huit chiques d'aproximadament 16 anys, açò va succeir en el parc del carrer Traku, hui dia pertanyent a l'iglésia de Sant Francesc. Acte seguit es va procedir llentament a la destrucció del gueto nº 2, la primera matança va ser de més de 2.000 judeus que els nazis varen reunir en l'actual carrer Lyda (Lydos), varen ser portats a Ponary i assessinats, hi havia hòmens, dònes i chiquets.
En la presó de Lukiszki es va juntar als judeus que, més tart, anaven a ser portats a Ponary i, posteriorment, fusilats. A finals de 1941, els alemans ya havien matat, aproximadament, a 40.000 judeus en els boscs de Ponary.
Es va obligar a alguns de l'últim gueto que quedava a treballar en fàbriques o en proyectes de construcció fòra del gueto en condicions infrahumanes. Atres judeus varen ser enviats als camps de treball que es trobaven en la regió de Vilna. Es feyen operacions de matança periòdiques, on la majoria dels habitants del gueto varen ser massacrats, especialment en Ponary.
Despuix d'un curt periodo d'inactivitat, els alemans varen recomençar les matances a finals de setembre de 1943. Els chiquets, els vells i els malalts, que no podien treballar, varen ser enviats al camp d'extermini de Sobibor o varen ser fusilats en Ponary. Els hòmens varen ser portats als camps de treball d'Estònia, mentres que les dònes varen ser enviades als camps de treball de Letonia.
Resistència[editar | editar còdic]
La Fareynikte Partizaner Organizatsye (Organisació de Partisans Units) es va formar el 21 de giner de 1942 en el gueto de Vilna. Va prendre com a lema "No anem a anar com a ovelles al matador", resucitat aixina una frase de Abba Kovner.
La FPO colaborava en els partisans soviètics en la lluita contra els nazis en els boscs de les afores de Vilna. La resistència va crear llocs amagats per a amagar armes i es va preparar per a lluitar contra els alemans. Practicaven el contrabando d'armes i atres activitats illegals.
Quan, a principis de setembre de 1943 es varen enterar de que els alemans volien destruir el gueto, estos partisanos varen oferir tenaç resistència a les forces nazis. No obstant, la Judenrat va acordar cooperar en les deportacions de judeus des del gueto, en l'esperança de reduir al mínim la matança. Llavors, la FPO es va retirar als boscs de Rudninkai i de Naroch en les afores de la ciutat.
Wittenberg, un comandant dels partisans, havia segut arrestat per la Gestapo i lliberat per la FPO. La Gestapo va amenaçar en liquidar a la població sancera del gueto si Wittenberg no s'entregava. Despuix d'una discussió en el sí de la dirigencia partisana, Wittenberg es va rendir, i va ser assessinat dos dies més tart. Este event fonamental va ser commemorat en una cançó que va escriure Kaczerginski.