Hipòtesis del món just
La hipòtesis del món just o la falàcia del món just va ser desenrollada per Lerner (1965), i planteja que «els individus necessiten creure que el món és un lloc just per a enfrontar el seu ambient físic i social com alguna cosa ordenat i controlat».[1] Supon que "les persones obtenen lo que es mereixen", és dir, les accions tindran conseqüències moralment justes i apropiades per a l'individu que les realisa. Per eixemple, les suposicions que les accions nobles finalment seran premiades i que les accions de mal finalment seran castigades fan part d'esta hipòtesis.
La falàcia del món just pot considerar-se com biaix cognitiu; és la tendència a atribuir conseqüències a (o esperar conseqüències com el resultat de) qualsevol una força universal que restaura equilibri moral o a una conexió universal entre la naturalea de les accions i els seus resultats. Esta creència generalment implica l'existència de justícia còsmica, destí, providència divina, desert, estabilitat, i/o orde. És a sovint associat en una varietat de falàcies fonamentals, especialment en relació al racionament del sofriment baix la suposició de que "aquells que sofrixen li'l mereixen".
La creència en un món just (CMJ) tendix a culpabilizar a les víctimes d'injustícies, fent-les responsables de les seues padecimientos.[2]
Este biaix nos du a atribuir causalitat. Dites atribucions, més que perseguir exactitut, nos satisfan sobretot necessitats adaptatives, de previsibilidad i control; aixina, nos protegixen de l'injustícia, nos donen estabilitat, seguritat i motivació.
Per a estudiar i medir la disposició individual de les persones a creure en l'hipòtesis del món just, creure que el món és un lloc a on la gent obté lo que mereix, és dir, que la gent bona és recompensada i la gent mala és castigada; s'ha aplicat la «escala de creència general en un món just»[3] (General Belief in a Just World o General BJW, per les seues sigles en anglés). Esta escala s'ha utilisat en Chile (Foc Ciutadà 2016),cita requerida en Estats Units (Appelbaum et al., 2003, 2006)cita requerida i Suïssa (Bollman et al., 2015), entre uns atres.cita requerida
Referències
- ↑ «Percepció Social i Creència en el Món Just».Revista de Psicologia de la PUCP.
- ↑ «Les creències en el món just: ¿un invariante cognitiu o una apropiació social?».Psic. dona Ed.,.
- ↑ «Documentació d'instrument Creència en un món just.».Centre de Medició MIDE UC..
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hipótesis del mundo justo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.