Cofre de Brescia

Cofre de Brescia.

El cofre de Brescia, també cridat lipsanoteca de Brescia o relicario de Brescia, és una caixa de marfil, tal volta un relicario, de finals de el IV, que es troba en el Museu de santa Julia en l'iglésia de sant Salvador en Brescia, Itàlia. Es tracta d'una supervivència pràcticament única d'una caixa de marfil paleocristiana completa en bon estat general. Els 36 temes representats en ella representen una àmplia gama d'imàgens trobades en l'art cristià de l'época, i la seua identificació ha generat una gran discussió històric-artística, encara que l'alta calitat de la talla mai ha segut qüestionada. Segons un erudit: "A pesar de l'abundància de exégesis ingeniosa i a sovint perspicaz, la seua data, us, procedència i significat seguixen estant entre els enigmes més formidables i duradors en l'estudi de l'art cristià primitiu".

La complexa iconografia dels cinc panels que ho conformen s'ilustra i identifica a continuació.

Història

El costat esquerre.

La caixa va ser realisada per un taller del nort d'Itàlia, provablement en Milà, a on Sant Ambrosio era bisbe i lluitava contra la herejía arriana. Milà sempre es va considerar el lloc d'orige més provable, lo que s'ha vist reforçat en acabant de que les insígnies en els escuts dels soldats anaren identificades com les d'una unitat de la Guàrdia Palatina estacionada en Milà a finals de el IV, quan Milà era la residència habitual de la cort imperial. La Notitia Dignitatum de la Biblioteca Bodleiana d'Oxford registra estos dissenys. Una teoria, que s'analisa a continuació, identifica la data en molta precisió poc despuix de 386, quan Ambrosio va dirigir en èxit a la població ortodoxa en un enfrontament en la cort imperial de tendència arriana. També s'ha sugerit que es va utilisar per a guardar les relíquies de Gervasio i Protasio, dos sants màrtirs romans milanesos els restants dels quals varen ser solemnement desenterrados i traslladats en l'época de Ambrosio, com consta en una carta seua. La placa de pany plateada és posterior, provablement de el VIII, i les frontices metàliques posteriors es varen llevar en 1928.

No se sap quàn va passar a estar baix la custòdia del convent de Sant Salvador de Brescia, pero ben va poder haver segut poc despuix de la seua fundació en 753 per Desiderio, últim dels reis lombardos. Qualsevol que fora la seua funció original, es va utilisar com relicario en l'Edat Mija, i en els documents del monasteri li'l denominava "sepulcro de marfil", possiblement perque contenia una pedra extreta de la tomba de l'Iglésia del Sant Sepulcro en Jerusalem. Va eixercitar un paper especial en la llitúrgia pascual del monasteri, quan al començ de la vigília pascual s'obria i es mostrava el seu contingut a la congregació.

En 1798, en la supressió del convent despuix de l'invasió napoleònica, va ser traslladat a la Biblioteca Queriniana, la principal biblioteca de Brescia, i en 1882 enviat al museu que, despuix d'alguns trasllats, des de 1999 ocupa part de l'antic convent, llar original de la caixa. En algun moment d'este periodo va ser desmantellat i els panels exposts es varen colocar plans sobre un tauler formant una creu en un marc. La caixa va ser restaurada i reensamblada en 1928.

Descripció

El cofre de Brescia desmantellat i emmarcat, tal com s'exhibia abans de 1928.

El cofre és rectangular, en cinc cares, quatre costats i tapa, sostinguts per un armassó intern de fusta de nogal, substituït quan el cofre va recuperar el seu format original en 1928, quan se li varen afegir també els actuals peus curts de marfil. Numeroses plaques de marfil tallat estan adherides al marc, conformant una abundant decoració. El cofre medix 22 cm d'alt, 32 cm d'ample i 25 cm de fondo.

Està cobert en una profusió de chicotetes escenes religioses tallades en relleu sobre marfil, extretes tant del Antic com del Nou Testament. La tapa, que pot considerar-se la cara més important d'una caixa chicoteta com esta, presenta els relleus més grans, en cinc escenes de la Passió de Crist en dos registres, i un chicotet registre superior en un friso de pardals. Els quatre costats seguixen un disseny en un registre mig que conté temes relativament extensos del Nou Testament. Dalt i davall hi ha registres més estrets en escenes de l'Antic Testament, i en els cantons estrets imàgens verticals, solament una que conté una figura humana, el restant objectes simbòlics. La part superior de les cares laterals està arrematada en un registre, en realitat els laterals de la tapa, de busts de figures masculines en marcs redons (clipea) llaugerament aplanados. Falten dos d'ells; Originalment hi hauria un total de 17, cinc en el front, quatre en la part atrassera i quatre (ara falta un) en cada costat. S'accepta que un Jesús jove i imberbe ocupa el centre del panel frontal, i provablement estiga rodejat pels Dotze Apòstols, en Sant Pablo substituint a Judas, lo que sumixca 13. Es presumix que els sants Pedro i Pablo són els dos hòmens majors en llargues barbes que flanquegen a Jesús. Els quatre caps restants, presumiblement les de la cara posterior, podrien ser les dels Quatre Evangelistes, lo que significaria repetició de temes, o atres sants.

Durant molt temps es va pensar que la selecció d'events no seguia un programa específic, encara que Delbrueck en la seua monografia de 1939 va poder demostrar que la majoria de les escenes, incloses moltes de les rares, descrivien fets coberts en les llectures del leccionario del periodo de Quaresma i Pasqua que s'usaven en Milà en l'época de Ambrosio, sobre els quals es té una cantitat raonable d'informació dels escrits supervivents de Ambrosio. Andrei Gravar en 1969 va escriure que "És fàcil establir la falta de qualsevol víncul (per gusts o oposts) entre les escenes d'abdós vores (Antic Testament) i les del panel central (Nou Testament)".

No obstant, estudis més recents han propost que el cofre de fet mostra un programa coherent i cuidadosadament pensat, que comprén escenes tant de l'Antic com del Nou Testament, encara que els objectius subjacents d'açò s'han interpretat de manera diferent. Moltes de les escenes rara volta es representen en l'art supervivent, i a vàries se'ls han propost noves identificacions en les últimes décades de el XX. Per a Carolyn Joslin Watson, en una tesis de 1977 i un artícul en Gesta de 1981, la clau del programa residix en la política eclesiàstica milanesa de l'época i en la batalla de Ambrosio en els arrianos. Per a Catherine Brown Tkacz, en un llibre de 2001, l'objectiu principal del programa és expondre a través de la tipologia l'unitat essencial de les dos parts de la Bíblia cristiana, un objectiu comú en l'art medieval posterior, que abans es pensava que no s'havia presentat tan primerenc.

L'identificació de moltes de les escenes seguix sent incerta, ya que posteriorment es varen propondre noves identificacions i no totes les identificacions varen estar d'acort entre, per eixemple, Watson en 1981, Tkacz en 2001 i Bayens en 2004. Les identificacions principals ací seguixen a Watson, i a voltes mencionen alternatives. Les notes de Watson resumixen la majoria de les demés identificacions, pero no totes. Per eixemple, l'escena en el panel posterior que Watson crida Cridada d'Andrés i Pedro per Jesús, que ella admet és un tema rar que no es coneix d'un atre modo en una composició similar, s'identifica en la Transfiguración de Jesús per Tkacz, seguida per Bayens i un número de revisors. Eixa també seria una descripció inusual, encara que d'un tema molt més comú. La diferència clau en llegir l'image és si les llínees ondulades sobre les que es troben les figures representen núvols o aigua. Els tres autors poden relacionar el tema que han elegit en les seues diferents interpretacions de l'esquema general decoratiu.

Tapa

Friso de pardals, en rets o teles. Jesús en el hort de Getsemaní. Prendimiento de Jesús. Negació de Pedro, en gall cantant en un pedestal. Jesús davant Anás i Caifás. Poncio Pilatos "es llava les mans" respecte a la sentència de Jesús.

Front

Apòstol. Apòstol – ¿Pedro?. Jesús. Apòstol – ¿Pablo?. Apòstol. Peix. Jonás engolgut per la ballena. Pany plateada en motius geomètrics. Jonás tirat per la ballena. Gall. Curació de la dòna en fluix de sanc (la hemorroísa). Jesús ensenyant en la sinagoga de Nazaret. Paràbola de l'ovella perduda. Susana i els vells. Juí de Susana. Daniel en el fos dels lleons.

Costat dret

desaparegut Apòstol. Apòstol. Apòstol. Arbre. Moisés en el mont Horeb. Mort dels Sèt Màrtirs Macabeos. Moisés rep les Taules de la Llei. Altar i balança. La curació del cego de naiximent. Resurrecció de Lázaro. Jacob i Raquel en el pou. Jacob lluitant en l'àngel. l'escala de Jacob.

Costat esquerre

Apòstol. Apòstol. Apòstol. desaparegut Cruz. David mata a Goliat. Mort del home de Deu en l'asno i el lleó junt a ell. Jeroboam en l'altar de Betel. Llàntia. Resurrecció de la filla de Jairo. Adoració del Becerro d'Or. Festa del Becerro d'Or.

Revers

Apòstol, evangeliste o sant. Apòstol, evangeliste o sant. Apòstol, evangeliste o sant. Apòstol, evangeliste o sant. Torre. Susana orante. Jonás gitat baix de la carabassa. Daniel i el Dragó. Aforcat, provablement Judas Iscariote. Jesús cridant a Andrés i Pedro, o la Transfiguración. Juí d'Ananías i Safira. Ananías es deixa dur. Troballa de Moisés. Moisés mata a l'egipcíac. Menjar en la casa de Jetró.

Bibliografia

• Ambrosio, ed. i tr. per John Hugo Wolfgang Gideon Liebeschuetz, Ambrosio de Milà: cartes i discursos polítics (vista prèvia de Google), 2005, Liverpool University Press,ISBN 0853238294, 9780853238294; text complet Ambrosio de Milà: Carta 22: La troballa de SS. Gervasio i Protasio, Fordham.
• Andreopoulos, Andreas, Metamorphosis: The Transfiguration in Byzantine Theology and Iconography, 2005, St Vladimir's Seminary Press,ISBN 0881412953 ,ISBN 9780881412956, Google Books.
• Bayens, Patrick James, The Brescia Casket: Patristic Exegesis and Biblical Iconography on an Early Christian Alms Box, 2004, Universitat de Kentucky, vista prèvia
• Andrei Gravar, Christian Iconography: A Study of Its Origins, 1968, Bollingen Séries XXXV, 10. Princeton: Princeton University Press.ISBN 9780631218555, Google Books (reimprimir)
• Mc Grath, Robert L., "The Martyrdom of the Maccabees on the Brescia Casket", 1965, The Art Bulletin, vol. 47, núm. 2 (juny de 1965), págs. 257–261, JSTOR
• Milburn, Robin, Early Christian Art, 1988, University of Califòrnia Press,ISBN 0520074122, 9780520074125, Google Books.
• Soper, Alexander Coburn, "The Itallo-Gallic School of Early Christian Art", The Art Bulletin, vol. 20, núm. 2 (juny de 1938), págs. 145-192, JSTOR.
• Stella, Clara, La Lipsanoteca en Renata Stradiotti (ed.), Sant Salvatore – Santa Giulia a Brescia. Il monastero nella storia, Skira, Milà 2001 (en italià).
• Tkacz, Catherine Brown, The Key of Brescia Casket: typology and the Early Christian imagination, 2002, University of Notre Dona'm Press (París 2001, primer).
• Watson, Carolyn Joslin, The Program of Brescia Casket (tesis), 1977, Universitat de Carolina del Nort en Chapel Hill.
• Watson, Carolyn Joslin, The Program of Brescia Casket, 1981, Gesta, vol. 20, núm. 2 (1981), págs. 283–298, JSTOR.
• Webster, Leslie, Anglo-Saxon Art, 2012, British Museum Press,[1] ISBN 9780714128092
• Weitzmann, Kurt, ed., Age of spirituality: clapix antique and early Christian art, third to seventh century, 1979, Museu Metropolità d'Art, Nova York,ISBN 9780870991790; Text complet disponible en llínea en les biblioteques del Museu Metropolità d'Art.
• Inclou material traduït de l'artícul de la wikipedia en italià "Lipsanoteca vaig donar Brescia"

Monografies:

• Kollwitz, Johannes, Die Lipsanothek von Brescia, 1933, W. de Gruyter (en alemà).

• Delbrueck, Richard, Probleme der Lipsanothek in Brescia, 1952, Bonn, P. Hanstein (en alemà).