Anar al contingut

Clima de Bolívia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Satellite image of Bolivia in June 2002.jpg
Image aérea de Bolívia, juny de 2002.

El clima de Bolívia, comprén una àmplia varietat de climes: des del tropical en Els Plans, fins al polar en les altes cordilleres dels Vages. Bolívia se situa dins de la zona del Tròpic de Capricorn. Ademés de la variabilitat de les condicions climatològiques, molts llocs del país presenten climes irregulars a lo llarc de l'any o variacions grans i imprevisibles. Les condicions climàtiques del país estan determinades per una combinació de factors entre els quals els més importants són els següents

  • La posició geoastronómica
  • La latitut
  • L'ubicació en els tròpics
  • L'altitut
  • La varietat de relleus que presenta el país aixina com l'existència de zones planes
  • La circulació dels vents alisios
  • Els surazos
  • El fenomen d'El Chiquet.

Estos factors modifiquen la temperatura, la precipitació, la humitat, el vent, la pressió atmosfèrica, l'evaporament i la evotranspiración, donant lloc a climes diferents en tot l'àmbit nacional.

Segons la classificació climàtica de Köppen, Bolívia inclou dins dels seus llímits a lo manco a 10 dels grans subtipos climàtics,[1] anant des del clima tropical en la amazonía boliviana, a la tundra en el suroest, humit subtropical en el Chapare, clima de estepa en el chaco bolivià. Per la seua rodalia a la llínea de l'Equador, les quatre estacions de l'any no són molt marcades,

L'estació de pluges en el país comprén de novembre a març.

Introducció

[editar | editar còdic]

Encara que Bolívia yacer enterament dins de latitut tropicals, les condicions climàtiques varien molt des del tropical en els Plans bolivians, fins al polar en les altes cordilleres dels Vages. Les temperatures depenen primàriament de l'elevació i mostren chicotetes variacions estacionals. En moltes localitats, la pluja és pesada durant l'estiu, i les seues cantitats decreixen de nort a sur. Ademés de la variabilitat de les condicions climatològiques, molts llocs del país presenten climes irregulars a lo llarc de l'any en variacions grans i imprevisibles.

Les condicions climàtiques del país estan determinades per una combinació de factors entre els quals els més importants són la posició geoastronómica, la latitut, la proximitat al tròpic, l'altitut, la varietat de relleus, la circulació dels vents alisios, els surazos i el fenomen del Chiquet.[2][3]

L'estació de plujas en el país comprén de novembre a març. Estos factors modifiquen la temperatura, les precipitacions, la humitat, el vent, la pressió atmosfèrica, l'evaporament i l'evapotranspiración, donant lloc a climes diferents en tot l'àmbit nacional.

Les temperatures depenen sobretot de l'elevació i demostren poca variació estacional. En la majoria dels llocs, la precipitació és més elevada durant l'estiu meridional de l'hemisferi, i la cantitat anual tendixen a disminuir de nort a sur.

Regions climàtiques

[editar | editar còdic]

Plans tropicals

[editar | editar còdic]
Archiu:Koppen-Geiger Map BOL present.svg
Regions climàtiques de Bolívia segons la Classificació climàtica de Köppen.

(Regió geogràfica dels plans orientals)

  • Les àrees nortenyes dels plans tenen un clima humit tropical en temperatures altes a lo llarc de tot l'any, en una humitat alta i precipitació alta. La temperatura té un promig superior als 25 °C tot l'any en la majoria dels llocs. Els vents provinents de la conca de l'amazones duen pluges significatives, esta pluja cau a sovint en trons, acompanyats a voltes pels vents de forts graniçs. Les àrees centrals dels plans tenen un clima humit tropical.
  • Archiu:DJI 0364 copia.jpg
    Plans amazónicos
    Les àrees dels plans del Departament de Santa Creu tenen un clima significativament més sec, en una estació seca més marcada i en algunes regions lo suficientment moderada per a permetre l'agricultura intensiva tot l'any. En esta regió el clima experimenta una transició des del clima tropical humit del nort amazónico cap al clima subtropical sec del Chaco en el sur.
  • Entre els mesos d'octubre i abril els vents secs en direcció noroest predominen i el temps es torna calent, humit i plujós. No obstant a entre maig i setembre, estos vents secs produïxen una precipitació mínima. Durant esta estació, els dies clars i les nits rebujades permeten que les temperatures en el dia siguen altes i baixes en la nit. Les incursions ocasionals de vents forts del sur, cridades els surazos, poden alcançar esta regió durant hivern i dur temperatures fresques o fredes per varis dies. La permanència dels baixes temperatures a raïl dels "surazos" sol ser més llarga en les regions ubicades més al sur, aixina com menor la temperatura, tal és aixina que un "surazo" en hivern pot baixar la temperatura promig diària durant 1-3 dies i inclús hores en una ciutat com Acarona ubicada a l'extrem nort del país, mentres que en Santa Creu de la Serra les temperatures es poden mantindre baixes durant vàries semanes i alcançar promijos molt més baixos.

Chaco Bolivià

[editar | editar còdic]

(Regió geogràfica dels plans orientals i sub-andina)[4]

l'ecorregió llanera del chaco bolivià s'ubica tant en la regió dels plans orientals (chaco sec), cóm en la regió subandina (chaco humit), sobre el seu clima:

  • El Chaco té un clima semitropical, semiárido. Els vents nort-orientals duen la pluja i la humitat a partir de giner; els otros mesos són secs en dies calorosos i nits fresques. La temperatura màxima registrada en Bolívia va ser de 47 °C i es va produir en esta zona. Els surazos també afecten al Chaco; la seua arribada s'avistar generalment per una llínea ramassades. Les temperaturas i les cantitats de precipitació en àrees de montanya varien considerablement.

Valls i Yungas

[editar | editar còdic]

(Regió geogràfica sub-andina)

  • Els valls i yungas estan ubicats en els Departaments de regions centrals de Cochabamba i Chuquisaca i regions de la Pau. Estos són a on els vents nort-orientals humits són espentats cap a les montanyes, que fan que esta zona siga més humides i plujosa. Tarija té regions de Yungas càlides i Valles. Les valls "zones centrals" de Tarija tenen un clima de vall templat, en l'oest del departament el clima és templat solament en estiu. La ciutat capital i rodalies tenen un clima semiárido càlit-templat de calor i sensació mediterràneu, en els estius mig sec en humitat i els hiverns secs pero en sensació d'humitat i sense moltes precipitacions. A este departament li aplega els vents patagónicos i oceànics del Chile i Argentina. Les valls que estan dins de la Cordillera Oriental tenen temperatures suaus i les cantitats de precipitació són moderades en un promig de 640 a 760 mm anuals. Les temperatures cauen en l'aument de l'altura, no obstant, les nevades són possibles en elevació que oscilen entre els 2.000 m s. n. m., la neu permanent es troba per damunt dels 4.600 m s. n. m. Les zones a partir dels 5.500 m s. n. m. tenen un clima polar, en zones de glaciar. Els picos de la Cordillera Occidental es convertixen en deserts frets i alts pels vents forts.

Vages (terres altes)

[editar | editar còdic]

(Regió geogràfica andina)

  • Les temperatures cauen en l'increment de l'elevació. La caiguda de nevades és possible per damunt de 3.000 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar), i la llínea de "neu eterna" està a 4.600 m s. n. m. Les àrees sobre els 5.500 m s. n. m. tenen un clima polar, en zones glaciars. La Cordillera Occidental és un desert d'altura en picos assotats per vent gelat.
Archiu:ALTIPLANO VICUÑA ALREDEDORES LAGUNA BLANCA.jpg
Altiplano bolivià

Altiplano

[editar | editar còdic]

(Regió geogràfica andina)

  • l'Altiplano, que també és agranat pels vents forts i fredor, té un clima àrit-fret, en diferències agudes en la temperatura diària i les cantitats de precipitació que disminuïxen de nort a sur. La temperatura mija durant el dia es troba entre els 15 a 20 °C, pero en l'estiu tropical i el sol les temperatures poden aplegar a 27 °C. No obstant just despuix d'anochecer l'aire conserva poca calor, en la nit les temperatures cauen dràsticament i se situen just per damunt de zero graus. El llac Titicaca eixercix una influència de moderació, pero solament l'iguala en les seues vores, les gelades ocorren casi cada més, i la neu és freqüent.


Referències

[editar | editar còdic]