Anar al contingut

Claudia Sheinbaum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Claudia Sheinbaum

Claudia Sheinbaum Pardo (Ciutat de Mèxic, 24 de juny de 1962) és una política, científica i acadèmica mexicana. És la presidenta de Mèxic des de l'1 d'octubre de 2024, sent la primera dòna en l'història del seu país en eixercir el càrrec.[1][2][3]

Abans d'assumir la presidència de Mèxic, Sheinbaum va participar activament en el servici públic, ocupant diversos càrrecs de liderage. Va ser cap de Govern de la Ciutat de Mèxic de 2018 a 2023, convertint-se en la primera alcaldesa electa de la ciutat.[4][5] La seua administració va priorisar la seguritat urbana, les iniciatives ambientals i els programes socials, incloses notables expansions en el transport públic i els sistemes de respal educatiu. El seu mandat també va incloure respostes a desafius complexos, com el colapse de la Llínea 12 del Metro de la Ciutat de Mèxic i la gestió de la pandèmia de COVID-19, que li varen valdre tant reconeiximent com a crítiques. La trayectòria política de Sheinbaum va començar en el Partit de la Revolució Democràtica (PRD), pero més vesprada es va alinear en el Moviment Regeneració Nacional (Morena), unint-se al partit d'Andrés Manuelópez Obrador en 2014.[6]

En 2024, despuix de guanyar la nominació de Morena, es va assegurar la presidència en una victòria arrolladora sobre la candidata opositora Xóchitl Gálvez.[7] A fins d'eixe any, Forbes la va situar com la quarta dòna més poderosa del món,[8] mentres que Clave, la va reconéixer com una de les 100 líders mundials més influents a favor del mig ambient.[9] En abril de 2025, la mateixa publicació la va incloure en la seua llista anual de les 100 persones més influents del món.[10]

Durant el seu govern, la presidenta Sheinbaum va promulgar una série de reformes constitucionals en el respal del seu supermayoría llegislativa, incloent la consagració de programes socials en la Constitució,[11] la reversión d'aspectes clau de la reforma energètica de 2013 per a enfortir el control estatal sobre el sector energètic[12] i el mandat de que el salari mínim aumente per damunt de la taxa d'inflació.[13]

Biografia

[editar | editar còdic]

Primers anys de vida

[editar | editar còdic]

Claudia Sheinbaum Pardo va nàixer el 24 de juny de 1962 en la Ciutat de Mèxic, en el sí d'una família judeua secular d'orige lituà i búlgar.[14][15] És la segona filla del matrimoni del químic Carlos Sheinbaum Yoselevitz i la biòloga Annie Pardo Cemo.[16][17] Carlos Sheinbaum formava part de la comunitat judeua asquenazí originària de Lituània que va aplegar a Mèxic en la década de 1920. El seu pare era comerciant de joyes i militava en el Partit Comuniste Mexicà. La família practicava les tradicions judeues, inclosa la celebració de festes importants i el manteniment de les costums asquenazíes. Annie Pardo, la mare de Claudia, procedix d'una família de judeus sefardíes búlgars assimilats.[18] Pardo es va convertir en la primera dòna sefardí en el món acadèmic mexicà.[19] Els pares de Claudia varen participar activament en els círculs de l'esquerra mexicana durant la década de 1960, en protestes, moviments obrers i tumults estudiantils.[20]

Matrimonis i filla

[editar | editar còdic]

Claudia es va casar en 1987 en Carlos Imaz Gispert, membre fundador del Partit de la Revolució Democràtica (PRD) i cap Delegacional de Tlpan (2003-2004),[21] varen tindre a una filla i es varen separar en 2016.[16][22] El 17 de novembre de 2023 va contraure matrimoni en Jesús María Tarriba,[23] doctor en ciència física per la UNAM i excompañero universitari.

Vida acadèmica

[editar | editar còdic]

Els seus estudis universitaris els va cursar en la Facultat de Ciències de l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), a on va obtindre, en 1989, la llicenciatura en física en la seua tesis Estudie termodinàmic d'una estufa domèstica de llenya per a us rural.[24] A inicis dels noranta, va viajar a Califòrnia, a on va radicar per quatre anys en la finalitat de realisar treballs d'investigació per al seu doctorat en l'Universitat de Stanford de 1991 a 1992, i de 1993 a 1995, en el Lawrence Berkeley Laboratory de l'UC Berkeley; lo anterior sent becada per la UNAM.[25] Durant esta estància, va escriure numerosos artículs científics entre els que destaquen estudis de l'us d'energia i les emissions de diòxit de carbono en l'indústria del ferro i l'acer en Mèxic.[26] Entre eixos treballs, en 1994, va obtindre el grau de Mestrage en Ingenieria Energètica en la tesis Economia de l'us eficient de l'energia elèctrica en l'allumenament.[27] En 1995, va ser la primera dòna en ingressar al doctorat en ingenieria en energia de la Facultat d'Ingenieria de la UNAM i obtindre un grau de doctora en la tesis Tendències i perspectives de l'energia residencial en Mèxic.[28] El mateix any, es va incorporar al cos acadèmic de l'Institut d'Ingenieria de la UNAM, centrant el seu treball en l'investigació per a documentar la vinculació entre energia i el canvi climàtic. Va participar com a jurat en la Trobada Hispanoamericà del Mileni de «Video Documental Independent» celebrat en el Districte Federal del 25 al 30 de juny de 2000.[29]

És egresada del Programa d'Estudis Alvançats en Desenroll Sustentable i Mig ambient (LEAD-Mèxic) del Centre d'Estudis Demogràfics, Urbans i Ambientals i és egresada del Programa d'Estudis Alvançats en Desenroll Sustentable d'El Colege de Mèxic; aixina mateix és membre del Sistema Nacional d'Investigadors i de l'Acadèmia Mexicana de Ciències.[30]

Va ser assessora de la Comissió Nacional per a l'Aforro d'Energia i de la Gerència d'Estudis Econòmics de la Comissió Federal d'Electricitat (CFE).[30]

És investigadora titular en l'Institut d'Ingenieria de la UNAM, especialisada en els temes d'energia i mig ambient. En l'any 2007 es va incorporar al Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de l'ONU en el tema d'energia i indústria, com a autora per contribució per al tema Mitigació del canvi climàtic del Quart Informe d'Evaluació. Dit grup va ser guardonat en el Premi Nobel de la Pau el mateix any, junt en Al Gore,[31][32] «pels seus esforços per a construir i difondre un major coneiximent sobre el canvi climàtic causat per l'home i posar les bases per a prendre les mides necessàries per a contrarrestar eixe canvi».[33] En 2013 va participar, junt en atres onze experts com a autors líders, del tema «indústria» del Quint Informe d'Evaluació del IPCC.

Carrera política

[editar | editar còdic]

Etapes inicials

[editar | editar còdic]

Des de la seua etapa com a estudiant, va participar en diversos moviments estudiantils. En ingressar al Colege de Ciències i Humanitats Planter Sur, es va involucrar en les movilisacions en defensa dels drets dels aspirants a ingressar a l'UNAM que eren rebujats.[34] Durant el seu temps en l'universitat, va ser integrant del Consell Estudiantil Universitari, que va organisar el moviment estudiantil de 1986 i que posteriorment es convertiria en el braç jovenil fundador del Partit de la Revolució Democràtica.[35] Este moviment defenia la gratuïtat i el caràcter públic de la UNAM, ademés de buscar l'eliminació dels exàmens departamentals.[16] En 1990, fungió com a delegada en el Congrés Universitari. El 20 de novembre de 2000 va ser presentada la seua inclusió en el gabinet del Cap de Govern del D. F. Andrés Manuelópez Obrador,[36] assumint el 5 de decembre de 2000 la Secretaria de Mig ambient del Districte Federal. Com a titular de la Secretaria, va encapçalar múltiples proyectes relacionats en l'aprofitament de l'energia solar, el control d'emissions, aixina com la procuración del Sol de Conservació junt als llauradors i habitants de la zona.[37] Durant la seua gestió, va coordinar la construcció del segon pis del Perifèric, la primera llínea del Metrobús i la central de còmput dels verificentros del Districte Federal.[38]

En maig de 2003, Sheinbaum va participar en la supervisió del proyecte del Distribuïdor Vial Sant Antonio. Durant un dels recorreguts oficials, va coincidir en ellavors president Vicente Fox i el Cap de Govern del D. F., Andrés Manuelópez Obrador, a els qui va expondre detalls tècnics de l'obra.[39]

Entre els seus guanys en la Secretaria de Mig ambient es destaquen la reducció dels índexs de contaminació atmosfèrica i la creació de les Reserves Ecològiques Comunitàries. Ademés, va iniciar un ambiciós programa de sectorisació de la ret d'aigua potable.[40]

Va renunciar al seu càrrec en maig de 2006 per a integrar-se a l'equip de campanya d'Andrés Manuelópez Obrador com la seua vocera per a les eleccions presidencials d'eixe mateix any. Despuix de la derrota i despuix d'acusacions d'un frau electoral, va assumir el càrrec de titular de la Secretaria del Patrimoni Nacional dins del «govern llegítim de Mèxic», encapçalat per López Obrador, que la va posicionar com una figura clau en la defensa de la sobirania energètica del país.[41][42]

En 2008, va coordinar el Moviment Nacional en Defensa del Petròleu, una iniciativa per a opondre's a la reforma energètica impulsada pel govern dellavors president Felipe Calderón.[43]

En 2011 va participar de la constitució del «Moviment de Regeneració Nacional» (Morena) com a Associació Civil.[44] Andrés Manuelópez Obrador, llavors candidat a la presidència de Mèxic en les eleccions de 2012 pel Front Ampli Progressiste, la va incloure en la seua proposta de gabinet per a ocupar elloc de secretària de Mig ambient.[45]

Alcaldesa de Tlpan

[editar | editar còdic]
Fotografiada en octubre de 2018 junt a Manuela Carmena.

En 2015 va ser la primera dòna electa com Cap Delegacional en Tlpan. En 2017, va deixar el càrrec despuix de guanyar la consulta interna per a la precandidatura de la Jefatura de Govern de la Ciutat de Mèxic per la coalició «Junts Farem Història» conformada pel partit Morena, el Partit del Treball (PT) i el Partit Trobada Social (PES).[46]

En juliol de 2018 es va convertir en la primera dòna electa cap de govern de la Ciutat de Mèxic, despuix de guanyar l'elecció en el 47.08 % [47] dels vots emesos i la segona dòna en ocupar el càrrec, sent Rosario Roures la primera, encara que de manera substituta durant 1999 i 2000.[17]

Derribamiento d'una capella

[editar | editar còdic]

El 29 d'abril de 2016, durant el seu jefatura delegacional de Tlpan, personal d'eixa delegació, autorisat pel subdirector de Jurídic i Govern, José Edwin Cerón, va derribar una capella referent al «Senyor dels Treballs»; un cobertizo en sostre de làmina que feligresos havien instalat feya anys, en un terreny siti entre els carrers Tapakan i Yobain, en la Colónia Cultura Maya d'eixa demarcació territorial[48][49] i dependent d'un temple local cridat «Sagrat Cor de Jesús», a càrrec del retor Juan Guillermo Blandón Pérez, qui va senyalar a Sheinbaum com a responsable del derrocament i va comentar que l'acció va ser efectuada sense una notificació prèvia.[50]

Dies despuix del derribe de la capella, la llavors cap delegacional, es va reunir en; el bisbe de la VI Vicaría de l'arquidiócesis de Mèxic, monsenyor Crispín Ojeda Márquez; Armant Martínez, rector de l'Universitat del Pedregal; i Manuel Santiago, director general d'Obres de la demarcació. Reunió a on varen acordar dividir el predio a la mitat per a construir una capella i un Centre d'Arts i Oficis.[51]

Colapse del colege Enrique Rébsamen

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Colapse del Colege Enrique Rébsamen.
Erro al crear miniatura:
Ruïnes del colege Enrique Rébsamen, fotografiades en decembre de 2021.

El Colege Enrique Rébsamen, una escola privada en Tlpan, es va derrocar durant el terremot de Pobla de 2017, matant a dèneu chiquets i sèt adults. En setembre de 2016, durant el mandat de Sheinbaum com a alcaldesa, l'Institut de Verificació Administrativa de la ciutat havia dictaminat que l'edifici del colege infringia les normes de zonificación i estava construït més alt de lo permés i que la propietària, Mónica García Villegas, havia presentat documents falsificats.[52] Sheinbaum es va enfrontar a crítiques per no proporcionar una relació completa dels permissos per a l'us del sol, la construcció i el funcionament de l'escola.[53] Enrique Fonts, advocat que representa als pares dels chiquets fallits, va declarar que l'alcaldesa tenia l'obligació de prendre mides, pero no ho va fer i va permetre que l'escola seguira funcionant.[52]

la Fiscalia General de Justícia de la Ciutat de Mèxic va determinar que Claudia Sheinbaum Pardo no va tindre responsabilitat llegal en la solsida del colege i va informar que tampoc va ser cridada a declarar al no trobar-li responsabilitat en el cas.[54]El 2 de febrer de 2023 en inaugurar un monument commemoratiu a les víctimes del Colege Rébsamen en la Alameda del Sur, Claudia Sheinbaum va oferir als pares i mares una disculpa pública.[55]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Dictamen relatiu al còmput final de l'elecció de la Presidència dels Estats Units Mexicans, la declaració de validea de l'elecció i declaració de Presidenta electa» (PDF). Consultat el 23 d'agost de 2024. «Subtema número 10, pàgina 74, de la resolució final de la Sala Superior del Tribunal Federal Electoral que declara a Claudia Sheinbaum Pardo com a Presidenta Electa.»
  2. ↑ «[1]». Consultat el 22 de març de 2023.
  3. ↑ «[2]». Consultat el 11 de novembre de 2024.
  4. ↑ Conferència Nacional de Governadors. «Dra. Claudia Sheinbaum Pardo». Consultat el 5 de decembre de 2018.
  5. ↑ «[3]». Consultat el 8 de juliol de 2023.
  6. ↑ «[4]». Consultat el 22 de març de 2023.
  7. ↑ «Alvance Nacional Eleccions Federals 2024».
  8. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  9. ↑ «[5]». Consultat el 16 de decembre de 2024.
  10. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  11. ↑ «[6]». Consultat el 21 d'abril de 2025.
  12. ↑ «[7]». Consultat el 21 d'abril de 2025.
  13. ↑ «[8]». Consultat el 21 d'abril de 2025.
  14. ↑ AFP. «Mexico City elects first-ever Jewish major, exit poll shows» (en en). The Times of Israel. Consultat el 2024-03-27.
  15. ↑ «[9]». Consultat el 2024-06-04.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 «“Em vaig separar de Carlos Ímaz de comú acort fa un any”». Archivat des d'el original, el 5 de giner de 2018. Consultat el 4 de giner de 2018.
  17. ↑ 17,0 17,1 «[10]». Consultat el 7 de juliol de 2018 (en en).
  18. ↑ «Mexico City’s Jewish major wants to be identified by her policies, not her ethnicity» (en en-us). Jewish Telegraphic Agency. Consultat el 2024-03-27.
  19. ↑ «Judeus i científics. La família de Claudia Sheinbaum». Enllaç Judeu. Consultat el 2024-03-27.
  20. ↑ «[11]». Consultat el 22 de març de 2023.
  21. ↑ «'Yo li cree a Carlos', afirma sis voltes Sheinbaum en una conferència; l'esposa d'Imaz admet que sabia del respal de Fumada al PRD». Archivat des d'el original, el 5 de giner de 2019. Consultat el 4 de giner de 2018. «és un home íntegre, em consta perque viu en ell des de fa 17 anys; les propietats que tenim, han segut guanyades de manera honesta»
  22. ↑ «Nega Delegada de Tlpan relació en Carlos Imaz». Archivat des d'el original, el 4 de giner de 2018. Consultat el 4 de giner de 2018. «l'actua delegada incomoda per la pregunta, argument estar separada de Carlos Imaz per qüestions de gènero.»
  23. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. 24 Hores. Consultat el 2022-11-24.
  24. ↑ «Estudie termodinàmic d'una estufa domèstica de llenya per a us rural, tesis que per a obtindre el títul de física presenta Claudia Sheinbaum Pardo» (en espanyol). Direcció general de Biblioteques, UNAM. Archivat des d'el original, el 6 de decembre de 2018. Consultat el 5 de decembre de 2018.
  25. ↑ «Claudia Sheinbaum Pardo». Saber Votar. Consultat el 2024-10-15.
  26. ↑ «Energy use and CO2 emissions in Mexico's iron and steel industry».Science Direct.doi:10.1016/S0360-5442(01)00082-2.Consultat el 30 de març de 2023.
  27. ↑ «Economia de l'us eficient de l'energia elèctrica en l'allumenament. Tesis que per a obtindre el grau de Mestre en Ingenieria (Energetica); presenta Claudia Sheinbaum Pardo». Direcció general de Biblioteques, UNAM. Archivat des d'el original, el 6 de decembre de 2018. Consultat el 5 de decembre de 2018.
  28. ↑ Sheinbaum Pardo (1996). Programa Universitari d'Energia. Coordinació de l'Investigació Científica. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (ed.). Tendències i Perspectives de l'energia residencial en Mèxic, anàlisis comparatiu en les experiències de conservació i eficiència dels països de l'OCDE. ISBN 9683654452, 9789683654458.
  29. ↑ «[12]». Consultat el 6 de giner de 2018.
  30. ↑ 30,0 30,1 «[13]». Consultat el 22 de setembre de 2018.
  31. ↑ «[14]». Consultat el 30 de març de 2023.
  32. ↑ «Video: What to Know About Claudia Sheinbaum, Mexico's President-Elect» (en en-us). The New York Claves. Archivat des d'el original, el 6 de juny de 2024. Consultat el 25 de setembre de 2024.
  33. ↑ «[15]». Consultat el 30 de març de 2023.
  34. ↑ «[16]». Consultat el 20 de març de 2023.
  35. ↑ «CEU: semillero de polítics; el moviment estudiantil del 86». Excelsior. Consultat el 4 de giner de 2018.
  36. ↑ «[17]». Consultat el 6 de giner de 2018.
  37. ↑ (2006) ESTRATÈGIA LOCAL D'ACCIÓ CLIMÀTICA DEL DISTRICTE FEDERAL.
  38. ↑ «[18]». Consultat el 6 de giner de 2018.
  39. ↑ «[19]». Consultat el 3 d'abril de 2026.
  40. ↑ «Programa de Gestió Integral dels Recursos Hídrics 2004-2009.».Gasseta Oficial del Districte Federal, Quinta Época, No. 62-BIS.
  41. ↑ «[20]». Consultat el 8 d'octubre de 2025.
  42. ↑ «[21]». Consultat el 8 d'octubre de 2025.
  43. ↑ «[22]». Consultat el 7 d'octubre de 2025.
  44. ↑ «[23]». Consultat el 4 d'abril de 2023.
  45. ↑ «Proposta de gabinet d'Andrés Manuelópez Obrador». Archivat des d'el original, el 31 de giner de 2012. Consultat el 4 de febrer de 2012.
  46. ↑ «[24]». Consultat el 7 de juny de 2018.
  47. ↑ «[25]». Consultat el 4 d'abril de 2023.
  48. ↑ «Desestaja i tira capella la delegació Tlpan». Consultat el 28 de decembre de 2021.
  49. ↑ «Recula Sheinbaum per capella». Consultat el 28 de decembre de 2021.
  50. ↑ «Sheinbaum tomba capella i tira a la calle crucifixos, imàgens...». Consultat el 28 de decembre de 2021.
  51. ↑ «Acorda Tlpan en Iglésia construir capella i centre d'art». Consultat el 28 de decembre de 2021.
  52. ↑ 52,0 52,1 «Claudia Sheinbaum i el Colege Rébsamen». L'Universal. Consultat el 2024-10-30.
  53. ↑ «Cinisme i covardia de Claudia Sheinbaum en la tragèdia del Colege Rébsamen». Ruiz Healy Claves. Consultat el 2024-10-30.
  54. ↑ «Deslindar de responsabilitats a Claudia Sheinbaum per cas Rébsamen». L'Economiste. Consultat el 2024-10-01.
  55. ↑ «Sheinbaum oferix una disculpa pública pel desplome del Colege Rébsamen durant el terremot de 2017». El País Mèxic. Consultat el 2024-10-01.

Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Claudia_Sheinbaum&oldid=1402007»