Anar al contingut

Ciutat Vella d'Hebrón

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ciutat Vella d'Hebrón

La Ciutat Vella d'Hebrón (àrap البلدة القديمة الخليل) és el centre històric de la ciutat d'Hebrón, en Cisjordània (Palestina). Diversos arqueòlecs creuen que l'antiga Hebrón va sorgir en un lloc distint, provablement en Tel Rumeida, a aproximadament 200 metros a l'oest de l'actual Ciutat Vella, i opinen que es tractava originalment d'una ciutat cananea.[1] La Ciutat Vella es va construir en el periodo helenístico o romà (aproximadament entre els sigles III i I a. C.)[2] i es va convertir en el centre de la ciutat d'Hebrón durant el califato abasí (que va començar en l'any 750 d. C.).[3]

En 2017, va ser reconeguda com el tercer lloc en el calificatiu de Patrimoni de la Humanitat en l'Estat de Palestina.

La Ciutat Vella va créixer al voltant de la Tomba dels Patriarques, el lloc a on la tradició indica que estan enterrats els personages bíblics Abraham, Sara, Isaac, Rebeca, Jacob i Lligga, venerats per judeus, cristians i musulmans. La Ciutat Vella ha segut i seguix sent un punt de fricció en el conflicte palestí-israelita.

Història

[editar | editar còdic]
Mapa de la ciutat aparegut en l'Estudi de Palestina (anys 40).

Orígens

[editar | editar còdic]

La Ciutat Vella actual es va crear en temps de la dominació helenística que va succeir a les conquistes d'Alejandro Magne o, com molt vesprada, durant el periodo de domini del Imperi Romà.[2] La ciutat es va establir en la vall que queda baix el tossal de Tel Rumeida, considerada el centre de la bíblica Hebrón.[1] La Ciutat Vella es va convertir en el centre d'Hebrón durant el periodo de domini abasí i va començar a créixer al voltant de la Tomba dels Patriarques.[3]

De l'Edat Mija a el XVIII

[editar | editar còdic]

L'estructura urbana de la Ciutat Vella d'Hebrón data del periodo mameluco (XIII) i ha permaneixcut en gran part intacta.[4] La majoria dels edificis es varen construir durant el periodo otomà (XVIII), encara que encara queden en peu mija dotzena d'edificis de l'época mameluca.[5] La Ciutat Vella està composta per una série de barris en cases fortificadas que servien com a llímit de cada zona, en portes ubicades al final dels carrers principals.[6] S'estén per una superfície aproximada de 20,6 hectàrees (0,206 km²) i alberga a mils d'habitants.

XIX

[editar | editar còdic]

A finals de el XIX, el Estudi de Palestina del Fondo per a l'Exploració de Palestina definia la Ciutat Vella d'Hebrón de la següent manera:

"El lloc es dividix en tres seccions distintes: la primera, que incluyeel Haret el Haram (o el Kulah) i Haret Bab er Zawieh, la part principal en el Haram en el centre; la segona, Haret esh Sheikh, cridada aixina per la mesquita del xeic 'Aly Bukka, que es troba en ella; i la tercera, Haret el Mesherky, que queda cap a l'est, al costat occidental de la carretera principal. La ciutat s'estén a lo llarc de tres quartos de milla [1,20 quilómetros] en paralel a la vall. Les cases estan ben construïdes en pedra, en teulades planes que presenten cúpules en el centre. La part més important és el recint del Haram, que destaca sobre les teulades de les cases. La mesquita que es troba en ella i la part superior del gran mur perimetral varen ser encalados en 1874 i presentaven una experiència molt enlluernant. La ciutat ha creixcut des de 1875, per lo que estos barris estan casi conectats, i el barri dels judeus s'ha engrandit especialment. Als quatre barris nomenats anteriorment deu afegir-se'ls atres sis, a saber: Haret el Kezazin, el barri judeu, al noroest del Haram; Haret Beni Donar, just a l'oest del Haram; Haret el 'Akkabeh i Haret el Kerad, en el tossal darrere del Haram; Haret el Muhtcsbin, al surest del Haram i del gran estany; i Haret és Suwakineh, al nort del Haram i a l'est del barri judeu."[7]

Ocupació israelita

[editar | editar còdic]

Construcció d'assentaments

[editar | editar còdic]
Colon israelites junt a un lloc militar en Hebrón.

Despuix de la victòria israelita en la Guerra dels Sis Dies de 1967, l'eixèrcit israelita va passar a ocupar militarment Cisjordània, Jerusalem Este, la Franja de Gaza, els Alts del Golán i la península del Sinaí. Llevat esta última, tornada a Egipte despuix dels acorts de pau de Camp David en 1978, el restant permaneixen a dia de hui ocupades per Israel. Menys d'un any despuix de l'arribada de les tropes israelites a la ciutat d'Hebrón, un grup de nacionalistes judeus liderats pel rabino Moshe Levinger va solicitar i va obtindre permís de l'eixèrcit israelita per a celebrar la pasqua judeua en un hotel de la Ciutat Vella d'Hebrón. Armats clandestinament pel ministre israelita Yigal Alón, poc despuix d'aplegar varen anunciar la seua intenció de "recuperar la presència judeua en Hebrón". En pocs mesos, el govern israelita va decidir la creació d'un barri judeu en la zona. En maig de 1970, Moshe Dayan i atres alts càrrecs israelites varen acordar presentar l'expropiació d'edificis en la Ciutat Vella d'Hebrón com a us militar, pese a que seguien estant ocupats per civils.[8] Segons un dictamen de la Cort Suprema d'Israel en 2011, els judeus no tenen cap dret a les propietats que posseïen en Hebrón i Tel Rumeida abans de 1948 i tampoc tenen dret a compensació econòmiques per les seues pèrdues.[9]


En 1979, un grup de colon liderats per Miriam Levinger es va traslladar al Dabouia, l'antic Hospital Hadassah en el centre d'Hebrón, que per llavors es trobava baix administració àrap. Ho varen convertir en un cap de pont de l'assentament judeu en l'interior d'Hebrón[10] i varen fundar el Comité de la Comunitat Judeua d'Hebrón prop de la sinagoga Abraham Avinu. La pren de l'hospital va generar importants conflictes en els tenders àraps de la zona, els qui varen apelar dos voltes sense èxit a la Cort Suprema d'Israel.[11] En el precedent d'esta decisió judicial, el govern israelita va llegalisar la residència de judeus en la pròpia ciutat d'Hebrón en febrer de 1980.[12] Este patró d'assentament judeu inicial seguit de l'inici d'hostilitats en la comunitat palestina local es repetiria posteriorment en Tel Rumeida.[13] En 1984, un grup de colon va establir una colónia illegal de caravanes en Tel Rumeida i la va cridar Ramat Yeshai. En 1998, el govern ho va reconéixer com un assentament i en 2001 el ministre de defensa va aprovar la construcció de les primeres vivendes.[14]

El barri Avraham Avinu es va establir junt al mercat majoriste i de vegetals de la carrer Al-Shuhada, al sur de la Ciutat Vella. Com a conseqüència de l'arribada dels colon, l'eixèrcit israelita va tancar el mercat i tant colon com a soldats varen ocupar algunes de les cases veïnes. Els colon varen començar a apoderar-se de les tendes palestines que havien segut tancades per l'eixèrcit, a pesar de les órdens explícites de la Cort Suprema d'Israel que exigien l'evacuació d'estes tendes per part dels colon i la tornada dels seus llegítims propietaris palestins.[15]

Separació de la Ciutat Vella

[editar | editar còdic]
Mur de separació en la Ciutat Vella d'Hebrón.

L'Acort d'Hebrón de 1997, que forma part dels Acorts d'Oslo, ubica la Ciutat Vella en la coneguda com a zona H2, en la que Israel manté el control militar tal i com ho ha vingut fent des de 1967.[16] Segons un informe de la ONG israelita B'Tselem, la població palestina en la Ciutat Vella es va ser reduint enormement des de començos dels anys huitanta per l'impacte de les mides de seguritat israelites, que inclouen prolongats tocs de queda, estrictes restriccions del moviment i el tancament de tota l'activitat comercial palestina en les zones propenques als assentaments, ademés del continu acossament dels colon.[17][18][19][20] L'eixèrcit israelita també va prohibir el pas als palestins per determinades carrers i tapió portes i finestres d'aquelles cases palestines que donaven a carrers habitats per colon judeus.[21] Més de 500 tendes varen ser tancades per orde de l'eixèrcit israelita, i atres 1000 es varen vore obligades a tancar per la caiguda de l'activitat comercial relacionada en els tocs de queda i el despoblació.[21] En el moment més crític, la Ciutat Vella havia passat de tindre 7.500 habitants a tan sol 400.[21] l'eixèrcit israelita va respondre a l'informe afirmant que "l'eixèrcit israelita és ben conscient de que els tocs de queda es conceben com a mides dràstiques, i no deuen establir-se llevat en situacions en les que són essencials per a protegir les vides de civils i soldats (...) Hebrón és l'única ciutat palestina en la que israelites i palestins viuen paret en paret. Per açò, i a l'elevat número d'atacs terroristes portats a terme contra els residents israelites i els soldats de l'eixèrcit israelita que els

protegixen, la ciutat supon un complex desafiu en lo tocante a la seguritat."[17] Els esforços del Comité de Rehabilitació d'Hebrón, en fondos internacionals, han supost la tornada de més de 6.000 palestins a la Ciutat Vella per a 2015.[21] En 2019, la Presència Provisional Internacional en Hebrón, una força d'observació internacional establida en la ciutat despuix de la firma de l'Acort d'Hebrón, va ser expulsada de la ciutat per les autoritats israelites.[22] Poc abans havia emés un informe confidencial en el que denunciava que Israel viola de manera rutinària el dret internacional en Hebrón i que la situació de la ciutat supon una "brecha greu i comuna" del dret a la no discriminació establit en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, per la falta de llibertat a moviment que sofrixen els habitants palestins d'Hebrón.[23]

En 2015, un artícul del diari britànic The Guardian definia la vida en la Ciutat Vella de la següent manera: "és un lloc tens i lúgubre de tendes tancades i carrers deserts. Autobusos israelites a prova de bales duen i duen colon cap a i des de Jerusalem, a 45 minuts per carretera. Els vehículs palestins estan prohibits. L'artèria principal, la carrer Shuhada, està prohibida per als viandants palestins i és patrullada per soldats armats que es referixen a ella com una "carrer esterilisat".[21]

Un proyecte de rehabilitació de la Ciutat Vella d'Hebrón va guanyar el Premi Aga Khan d'Arquitectura en 1998.[24]

Comerços palestins tancats en la carrer Shuhada.

En 2017 es va convertir en el tercer Patrimoni de la Humanitat en l'Estat de Palestina, i va ser inscrita en la llista oficial de Patrimoni de la Humanitat en perill com "Palestina, Ciutat Vella d'Hebrón/Al-Khalil".[25]

Carrer al-Shuhada

[editar | editar còdic]

La carrer al-Shuhada és el principal carrer que conduïx a la Tomba dels Patriarques, i per això solia ser la principal artèria comercial de tota la ciutat d'Hebrón, no solament per la seua ubicació propenca a este lloc emblemàtic, sino per la seua rodalia a l'estació d'autobusos i l'estació de policia.[26][27]

El 25 de febrer de 1994, un colon israelita cridat Baruch Goldstein es va adinsar en la Tomba dels Patriarques i va assessinar a tirs a 29 fidels palestins que estaven resant en eixe moment, deixant ademés un saldo de 125 ferits. Despuix de les protestes que varen tindre lloc com a conseqüència de la massacre, les autoritats israelites varen decidir tancar el carrer al-Shuhada al tràfic de persones i vehículs palestins, permaneixent oberta tan sol per a judeus en el terme militar de "carrer esterilisat".[21]

Llocs d'interés 

[editar | editar còdic]

Llocs de cult

[editar | editar còdic]

Museus

[editar | editar còdic]
  • Museu de la Ciutat Vella d'Hebrón

Districtes i subdistritos

[editar | editar còdic]
Soc en la Ciutat Vella d'Hebrón (2018).

Al final de el XIX, la Ciutat Vella va ser descrita en nou barris:[28]

  • Barri de Sheikh 'Aly Bakka (àrap حارة الشيخ علي البكا).
  • Barri de la Zawiya (àrap حارة باب الزاوية).
  • Barri dels cristalers (àrap حارة القزازين) (vore vidre d'Hebrón).
  • Barri del Akkabeh (barri de l'ascens) (àrap حارة العقّابة).
  • Barri del Haram (àrap حارة الحرم).
  • Barri de Muheisin (nom d'una família).
  • Barri del cotó (àrap حارة قيطون).
  • Barri oriental (àrap حارة المشارقة).
  • Barri nou (àrap حارة الجديد).


En la perifèria de la Ciutat Vella s'han establit en les últimes décades tres menuts assentaments israelites: Beit Hadassah, Beit Romà i Avraham Avinu, dels quals s'ha dit que formen un "barri judeu vagament contigu".[29][30] Tots els assentaments israelites són illegals segons el dret internacional, ya que el Quart Conveni de Ginebra expressa explícitament que "la Potencia ocupant no podrà efectuar l'evacuació o el trasllat d'una part de la pròpia població civil al territori per ella ocupat". A finals de el XIX hi havia una zona judeua en el barri dels cristalers.[7][31]

Unesco i Patrimoni de la Humanitat

[editar | editar còdic]
Plaça en la Ciutat Vella d'Hebrón (2015).

Unesco va acceptar a Palestina com Estat membre de ple dret en 2011, any des del qual Estats Units ha deixat de finançar a esta agència de l'ONU. l'administració Obama va citar una llei ya existent que prohibia la finançació de qualsevol agència de la ONU que concedira categoria de membre de ple dret a Estats no reconeguts pels Estats Units. Esta llei havia entrat en vigor quan Palestina va realisar la seua solicitut d'ingrés en l'Unesco i en l'Organisació Mundial de la Salut en abril de 1989.[32][33][34] Els Estats Units i Israel varen ser dos dels 14 Estats membre que varen votar en contra de l'admissió de Palestina en 2011, d'un total de 194 vots.[35]


Palestina va enviar el resum eixecutiu,[36] el text per a la nominació,[37] els anexos[38] i els mapes[39] al Centre de Gestió del Patrimoni de la Humanitat el 30 de giner de 2017 i va solicitar el seu pren de consideració el 21 de maig de 2017.[40] El Consell Internacional de Monuments i Llocs (ICOMOS) va tractar llavors d'accedir a la Ciutat Vella d'Hebrón, pero Israel li va negar l'entrada perque “a nivell estratègic i de principis, l'Estat d'Israel no participarà ni llegitimarà qualsevol moviment polític palestí en tenyida de cultura i patrimoni”.[41]

Sobre l'informe de el ICOMOS, el diari israelita The Jerusalem Post va escriure que "(...) l'associació d'Hebrón en les societats judeues i cristianes primerenques rep poc reconeiximent, i Tel Rumeida [una part de la bíblica Hebrón] i atres llocs queden fòra dels llímits," i que "l'Autoritat Nacional Palestina ho hauria fet millor comprenent un major marge de temps i una major àrea geogràfica de la ciutat, lo que podria haver parlat de la seua importància en el desenroll de les tres religions monoteistes des d'aproximadament 2.200 a.C.".[42] La professora i escritora Lynn Meskell compara les negociacions per a nomenar a Hebrón com a Patrimoni de la Humanitat en el cas de Battir i destaca que Palestina ha documentat actes de vandalisme i atres atacs contra el lloc, i que els palestins varen demanar a la secretaria que incloguera a la Ciutat Vella d'Hebrón en la llista de llocs Patrimoni de la Humanitat en perill per a assegurar que se salvaguarden els estàndarts internacionals de conservació.[43]

Galeria

[editar | editar còdic]
  • Image de 1839 del lliure Terra Santa, Síria, Idumea, Aràbia, Egipte i Nubia, de David Roberts.
    Image de 1839 del lliure Terra Santa, Síria, Idumea, Aràbia, Egipte i Nubia, de David Roberts.
  • Ciutat Vella d'Hebrón prop de 1910.
    Ciutat Vella d'Hebrón prop de 1910.
  • Mapa i ilustració de 1899 de Townsend Maccoun.
    Mapa i ilustració de 1899 de Townsend Maccoun.
  • Ciutat Vella d'Hebrón al començament del sigle XX.
    Ciutat Vella d'Hebrón al començament del sigle XX.
  • Foto coloreada de començos del sigle XX.
    Foto coloreada de començos del sigle XX.
  • Ciutat Vella d'Hebrón en 1910.
    Ciutat Vella d'Hebrón en 1910.
  • Barrera israelita que dividix en seccions la Ciutat Vella d'Hebrón.
    Barrera israelita que dividix en seccions la Ciutat Vella d'Hebrón.
  • Ret instalada en la Ciutat Vella per a impedir que el fem tirat pels colon israelites caiga sobre els viandants d'una zona palestina.
    Ret instalada en la Ciutat Vella per a impedir que el fem tirat pels colon israelites caiga sobre els viandants d'una zona palestina.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Shahin y Bert Geith, 2017, p. 54.
  2. ↑ 2,0 2,1 Achim Lichtenberger, Juden, Idumäer und „Heiden“. Die herodianischen Bauten in Hebron und Mamre, in: L.- M. Günther (ed.), Herodes und Rom (Stuttgart 2007), p.59: "Die hellenistisch-römische Stadt lag im Tal dazwischen"
  3. ↑ 3,0 3,1 Shahin y Bert Geith, 2017, p. 19. "Poc despuix del primer periodo islàmic (el periodo Omeya), la mesquita d'Ibrahim o Tomba dels Patriarques es va convertir en el centre al voltant del com es va construir la ciutat, influenciant molt el seu desenroll d'una manera pareguda a cóm va actuar l'Esplanada de les Mesquites sobre Jerusalem. Hui en dia, en el centre històric de la ciutat domina l'arquitectura d'estil mameluco construïda entre 1250 i 1517 (...). L'arquitectura mameluca és la predominant en el centre històric d'Hebrón / al-Khalil. El teixit urbà (el disseny dels carrers i els barris), el ahwash (les vivendes), els edificis públics, els socs i la forma de vida tradicional mantenen l'esperit original de la ciutat. La majoria dels edificis públics i religiosos que queden intactes daten d'eixa época. Estan profusamente decorats en motius ornamentals com muqarnas (estalactites o alveolos), ablaq (panels de marbre coloreado incrustat), inscripcions monumentals, etc."
  4. ↑ Resum de la nominació per a la UNESCO: "L'estructura urbana actual data del periodo mameluco (...) Els llímits del lloc propost [per a Patrimoni de la Humanitat] corresponen en els llímits del teixit urbà continu d'Hebrón / al-Khalil durant el periodo mameluco. (...) Des de l'época mameluca, la configuració morfològica de la ciutat vella i l'organisació espacial del teixit urbà han permaneixcut en la seua major part intactes, i els principals atributs distintius han perdurat."
  5. ↑ Vitullo, 2003, p. 68.
  6. ↑ PEF Survey, volume III, p.305
  7. ↑ 7,0 7,1 Fondo per a l'Exploració de Palestina, Estudi de Palestina, volum III, p.306.
  8. ↑ Black, Ian (2017). Enemies and Neighbours: Arabs and Jews in Palestine and Israel, 1917-2017 (en anglés). Penguin Books. p. 209. ISBN 9780241004432. Consultat el 23 de juny de 2019.
  9. ↑ Chaim Levinsohn, "Israel Supreme Court Rules Hebron Jews Ca't Reclaim Lands Lost After 1948" Haaretz 18 de febrer de 2011.
  10. ↑ Perera 1996, pág. 178: 'Segons caminava cap a Macpelá, vaig contemplar una curiosa escena. L'Hospital Hadassah d'Hebrón, administrat pels àraps, havia segut pres per dònes israelíes de Kiryat Arba, el nou assentament en el tossal que domina la ciutat. Miriam Levinger, esposa de Moshe Levinger, el rabino ultradretà que va fundar Kiryat Arba, estava cridant en el seu hebreu en accent de Brooklyn a la policia palestina, que estaven -molt educadamente- intentant traure a les dònes dels baixos de l'hospital."
  11. ↑ Kretzmer 2002, págs. 117–18
  12. ↑ Falah 1985, pág. 25
  13. ↑ Bouckaert 2001, pág. 86
  14. ↑ Occupation in Hebron [1] archivat en Wayback Machine., págs. 10–12. Alternative Information Center, 2004
  15. ↑ Occupation in Hebron [2] archivat en Wayback Machine., págs. 10–12. Alternative Information Center, 2004
  16. ↑ «Protocol Concerning the Redeployment in Hebron». United Nations Information System on the Question of Palestine. Senar-UN document.. Archivat des d'el original, el 24 d'octubre de 2007.
  17. ↑ 17,0 17,1 «[3]», ReliefWeb.
  18. ↑ «Hebron, Area H-2: Settlements Cause Mass Departure of Palestinians». B'Tselem. "En total, 169 famílies vivien en els tres carrers en setembre de 2000, quan va començar la intifada. Des de llavors, 73 famílies (un 43%) han tingut que abandonar les seues llars".
  19. ↑ «Palestine Refugees: a challenge for the International Community». United Nations Relief and Works Agency for Palestine Refugees in the Near East. ReliefWeb. Archivat des d'el original, el 17 d'octubre de 2006. «La violència dels colon ha expulsat a més de la mitat de la població palestina en alguns barris de la ciutat vella d'Hebrón. Esta comunitat antany vibrant està ara siniestramente deserta i supon una experiència desgarradora per als pocs palestins que s'atrevixen a permanéixer o per a aquells que són massa pobres com per a mudar-se a qualsevol atre lloc.»
  20. ↑ «Ghost Town: Israel's Separation Policy and Forced Eviction of Palestinians from the Center of Hebron». B'Tselem.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 21,5 «A ghost city revived: the remarkable transformation of Hebron» (en en). The Guardian. Consultat el 13 de juliol de 2020.
  22. ↑ «[4]», MEMO. Consultat el 7 de març de 2020.
  23. ↑ Haaretz. «Confidential 20-year monitoring report: Israel regularly breaks int'l law in Hebron». Consultat el 17 de decembre de 2018.
  24. ↑ Dumper, 2007, pp. 164–167.
  25. ↑ «[5]». Consultat el 13 de juliol de 2020.
  26. ↑ «[6]».
  27. ↑ Hope in Hebron. David Shulman, New York Review of Books, 22 March 2013:
    ″Those who still live on Shuhada Street ca’t enter their own homes from the street. Some use the rooftops to go in and out, climbing from one roof to another before issuing into adjacent homes or alleys. Some have cut gaping holes in the walls connecting their homes to other (often deserted) houses and thus pass through these buildings until they ca exit into a lane outside or up a flight of stairs to a passageway on top of the old casba market. According to a survey conducted by the human-rights organization B’Tselem in 2007, 42 per cent of the Palestinian population in the city center of Hebron (area H2)—some 1,014 families—have abandoned their homes and mogau out, most of them to area H1, now under Palestinian control.″
  28. ↑ Schick, 1898, p.238
  29. ↑ Neuman, 2018, p. 3.
  30. ↑ Auerbach, Jerold S. (16 de juliol de 2009). Hebron Jews: Memory and Conflict in the Land of Israel, Rowman & Littlefield Publishers, pp. 110–. ISBN 978-0-7425-6617-0.
  31. ↑ Biblical Researches in Palestine, volum II, p.446: "Els barris judeus estan en la part nort-occidental del principal barri de la ciutat".
  32. ↑ «[7]», Reuters. Consultat el 26 de febrer de 2020.
  33. ↑ Shadi Sakran (26 de novembre de 2019). The Llegal Consequences of Limited Statehood: Palestine in Multilateral Frameworks, Taylor & Francis, pp. 64–. ISBN 978-1-00-076357-7.
  34. ↑ Request for the admission of the State of Palestine to UNESCO as a Member State, Panel Eixecutiu de l'Unesco, 131ª sessió, 1989.
  35. ↑ «[8]», Reuters. Consultat el 26 de febrer de 2020.
  36. ↑ Unesco. «Resumixen de la Solicitut» (en anglés). Consultat el 10 de juliol de 2020.
  37. ↑ Unesco. «Text per a la nominació» (en anglés). Consultat el 10 de juliol de 2020.
  38. ↑ Unesco. «Anexos» (en anglés). Consultat el 10 de juliol de 2020.
  39. ↑ Unesco. «Mapes» (en anglés). Consultat el 10 de juliol de 2020.
  40. ↑ «Palestine: UNESCO Votes the Old City of Hebron a World Heritage Site». ARCP. Archivat des d'el original, el 10 de novembre de 2020. Consultat el 7 de març de 2020.
  41. ↑ «[9]». Consultat el 26 de febrer de 2020.
  42. ↑ «[10]». Consultat el 8 de març de 2020.
  43. ↑ Lynn Meskell (1 de juny de 2018). A Future in Ruins: UNESCO, World Heritage, and the Dream of Peace, Oxford University Press, pp. 196–. ISBN 978-0-19-064836-7.

Notes

[editar | editar còdic]

Plantilla:Notelist


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ciutat_Vella_d%27Hebrón&oldid=804897»