Anex:Patrimoni de la Humanitat en Palestina

Bens culturals i naturals

Palestina es va unir a l'Unesco en novembre de 2011, data des de la qual pot presentar llocs i bens per a que siguen declarats Patrimoni de la Humanitat. La seua primera declaració la va obtindre en 2012. cal mencionar que la categoria que establix l'Unesco per als Territoris Palestins és independent d'Israel, incloent-la ademés en la regió dels Estats àraps.

	Lloc de naiximent de Jesús: Iglésia de la Natividad i la ruta de pelegrinage en Belén
	Be cultural inscrit en 2012.
	Localisació: Governació de Belén
	Zona de protecció: 2,98 ha. Zona de respecte: 23 ha.
	La propietat inscrita està situada 10km al sur de Jerusalem, en el lloc identificat per la tradició Cristiana com el lloc de naiximent de Jesús des del sigle II. Una iglésia va ser primerament completada allí en l'any 339 d.C. i l'edifici pel que es remplazó despuix d'un incendi en el sigle VI conserva elaborats mosaics de l'edifici original. El lloc també inclou convents i iglésies llatines, gregues ortodox, franciscanas i armènies, aixina com campanars, jardins i una ruta de pelegrinage. (UNESCO/BPI)

	Palestina: terra de olivares i vinyes – Paisage cultural del sur de Jerusalem, Battir
	Be cultural inscrit en 2014, en perill des de 2014.
	Localisació: Cisjordània
	Zona de protecció: 349 ha. Zona de respecte: 624 ha.
	Situat a uns pocs quilómetros al suroest de Jerusalem, en les terres altes que s'estenen des de Naplusa fins a Hebrón, el paisage del poble de Battir, assentat en este paisage cultural, comprén una série de valls (widian) en cultius en terrats escalonats: en els bancales de seca creixen oliveres i vinyes, mentres que en els de regadiu es cultiven frutes i hortalices. La producció agrícola d'estos bancales, situats en terreny molt montanyós, se sustenta gràcies a una ret de séquies alimentada per aigües de fonts subterrànees. La distribució de l'aigua captada per eixa ret s'efectua segons un sistema consuetudinari de repartiment establit entre les famílies del poble de Battir. (UNESCO/BPI)

	Ciutat vella d'Hebrón/Al Khalil
	Be cultural inscrit en 2014, en perill des de 2017.
	Localisació: Governació d'Hebrón
	Zona de protecció: 20,6 ha. Zona de respecte: 152,2 ha.
	L'us d'un tipo de pedra calcárea local va marcar la construcció de la Ciutat Vella d'Hebrón/Al Khalil en el periodo mameluco, entre 1250 i 1517. El centre d'interés de la ciutat era el lloc de la Mesquita Al-Ibrahim/Tomba dels Patriarques, els edificis dels quals es troben en un recint construït en el sigle I de nostra era per a protegir les tombes del patriarca Abraham/Ibrahim i els seus familiars. Este lloc es va convertir en lloc de pelegrinage per a les tres religions monoteistes: judaisme, cristianisme i islam. La ciutat es trobava en l'encreuament de rutes de comerç de les caravanes que viajaven entre el sur de Palestina, el Sinaí, l'est de Jordània i el nort de la Península Aràbiga. Encara que en el periodo otomà que va seguir (1517-1917) la ciutat es va estendre a àrees circumdants i va atraure numeroses noves realisacions arquitectòniques, en particular l'elevació del nivell de les teulades de les vivendes i la construcció de més plantes en les mateixes, la morfologia general de la ciutat mameluca ha persistit en l'organisació jeràrquica dels barris, repartits entre distints grups ètnics, religiosos o professionals i vivendes en grups d'habitacions organisats segons un sistema de arborescencia. (UNESCO/BPI)

	Antic Jericó: Tell és-Sultan
	Be cultural inscrit en 2023.
	Localisació: Governació de Jericó
	Zona de protecció: 5,93 ha. Zona de respecte: 22,53 ha.
	L'antiga Jericó/Tell és-Sultan està situada al noroest de l'actual Jericó, en la vall del Jordán (Palestina). Es tracta d'un Tell, o montícul, de forma ovalada que conté depòsits prehistòrics d'activitat humana i inclou el manantial perenne adjacent de 'Ain és-Sultan. Entre els milenis IX i VIII a. C., l'antiga Jericó/Tell és-Sultan neolítica era ya un assentament permanent de tamany considerable, com demostren els atributs arquitectònics monumentals que es conserven, com una muralla en fos i una torre. Reflectix l'evolució de l'época, que inclou el pas de la humanitat a un estil de vida sedentario comunal i la consegüent transició a noves economies de subsistència, aixina com canvis en l'organisació social i el desenroll de pràctiques religioses, atestades pels cràneus i estàtues trobats. El material arqueològic de l'Edat del Bronze Primerenca trobat en el jaciment permet comprendre millor la planificació urbana, mentres que els vestigis de l'Edat del Bronze Mija revelen la presència d'una gran ciutat-estat cananea, dotada d'un centre urbà i de fortificacions en terraplé tecnològicament innovadores, ocupada per una població socialment complexa. (UNESCO/BPI)

	Monasteri de Sant Hilarión/Tell Umm Amer
	Be cultural inscrit en 2024, en perill des de 2024.
	Localisació: Governació de Deir al-Balah
	Zona de protecció: 1,3293 ha. Zona de respecte: 7,3226 ha.
	Les ruïnes del Monasteri de Sant Hilarión / Tell Umm Amer, situades en les dunes costeres del Municipi de Nuseirat, representen un dels primers llocs monásticos en el Mig Orient, que data del sigle IV. Fundat per Sant Hilarión, el monasteri va començar en ermitaños solitaris i va evolucionar cap a una comunitat cenobítica. Va ser la primera comunitat monástica en Terra Santa i va assentar les bases per a l'expansió de les pràctiques monásticas en la regió. La seua ubicació estratègica, en l'encreuament d'importants rutes comercials i de comunicació entre Àsia i Àfrica, va facilitar el seu paper com a centre d'intercanvi religiós, cultural i econòmic. Este enclavament ejemplifica el florecimiento dels centres monásticos en el desert durant el periodo bizantí. (UNESCO/BPI)

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Palestina

Jerusalem

En un context de disputes i guerres, l'Unesco no inclou a la ciutat vella de Jerusalem dins de la llista del Patrimoni de la Humanitat d'Israel ni de Palestina sino que ho situa a banda, com a lloc propost per Jordània. Vore Patrimoni de la Humanitat en Jerusalem.

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Palestina, la llista indicativa de la qual va ser revisada per última volta el 6 de juny de 2013, ha presentat els següents llocs:

	Mont Gerizim i els Samaritanos Be cultural Propost en 2012
	Qumrán: Cuevas i Monasteris dels Pergamins de la Mar Morta Be cultural Propost en 2012
	El Bariyah: desert en monasteris Be cultural Propost en 2012
	Ciutat vella de Nablus i les seues afores Be cultural Propost en 2012
	Sebastia Be cultural Propost en 2012
	Port de Anthedon Be cultural Propost en 2012
	Boscs de Umm Al-Rihan Be natural Propost en 2012
	Chapulls costers de Wadi Gaza Be natural Propost en 2012
	Wadi en-Natuf i cova de Shuqba Be cultural Propost en 2012
	Lloc de naiximent de Jesús: Iglésia de la Natividad i la ruta de pelegrinage en Belén, Extensió Be cultural Propost en 2012
	Pobles del tro Be cultural Propost en 2013

Patrimoni cultural immaterial

Actualment Palestina té sis elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial:

	La hikaye palestina
	Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2005).

	La dabkeh palestina
	Be immaterial inscrit en 2023.
	La dabkeh és una dansa de grup en Palestina que s'acompanya d'instruments de vent tradicionals i vores populars. Es balla en onze ballarins, independentment del seu gènero i edat, en festivals, celebracions i events com a bodes i graduacions. Els ballarins es coloquen en llínea recta o en semicírcul, prenent-se de les mans i els muscles per a mostrar la seua cohesió. Els moviments impliquen botar i colpejar el sol en els peus. La dansa pot ser eixecutada per grups professionals o espontàneament en places públiques i patis familiars. La majoria dels palestins saben ballar dabkeh i ho practiquen per a compartir la seua alegria en familiars, amics i veïns. La dabkeh és un mig per a expressar l'identitat cultural, celebrar events familiars i enfortir els llaços socials.

	L'art del brodat en Palestina: coneiximents, tècniques, pràctiques i rituals
	Be immaterial inscrit en 2021.
	L'art tradicional del brodat està molt estés en Palestina. En un principi, els brodats es confeccionaven i es duyen casi exclusivament en les zones rurals, pero ara l'art de la seua confecció s'ha difòs per tot el país i entre els membres de la diàspora. El parament de les parrac es compon en general d'un vestit llarc, un pantaló, una jaqueta, un mocador per al cap i un vel. Eixes penyores solen anar adornades en brodats de molt diversos motius, ya siguen aus, arbres o flors. Els tipos de motius i colors triats són indicatius de la regió de procedència, la situació matrimonial i la condició socioeconòmica de cada dòna. La principal penyora vestimentaria és un vestit ampli cridat thob en brodats en el bust, les mànegues i els punys, aixina com tires brodades que van des del talle fins a la vora bajero. Els brodats s'eixecuten en fil de seda en teixits de llana, lli o cotó.

	Arts, tècniques i pràctiques relacionades en el gravat sobre metals (or, argent i coure)
	Be immaterial inscrit en 2023.
	El gravat sobre metals com l'or, l'argent i el coure és una pràctica que consistix en gravar manualment paraules, símbols o motius geomètrics en la superfície d'objectes decoratius, utilitaris, religiosos o ceremoniales. L'artesà utilisa diverses ferramentes per a gravar manualment símbols, noms, versículs del Corán, oracions i figures geomètriques en l'objecte. La gravació pot ser cóncava (en relleu) o convexa (en relleu) o pot combinar diferents tipos de metals, com l'or i l'argent. La tècnica de gravat en metals es transmet dins de les famílies, a través de l'observació i la pràctica, i en tallers organisats en centres de formació, organisacions i universitats, entre uns atres.

	La caligrafia àrap: coneiximents, competències i pràctiques
	Be immaterial inscrit en 2021.
	La caligrafia àrap és l'art de transcribir en fluïdea l'alfabet de l'idioma aràbic per a imprimir harmonia, elegància i bellea a l'escritura. Transmesa per mig d'educació formal i informal, esta pràctica cultural utilisa les vintihuit lletres de l'alfabet àrap per a l'escritura en cursiva de dreta a esquerra. En un principi, esta caligrafia es va concebre per a conseguir que els escrits anaren més clars i llegibles, pero després es va ser transformant en un verdader art àrap islàmic per a escriure obres clàssiques i modernes. La fluïdea de la caligrafia àrap oferix una infinitat de possibilitats, inclús dins d'una mateixa paraula, ya que les lletres es poden estirar i transformar de moltes maneres per a crear diferents motius. En la caligrafia tradicional es recorre a materials naturals: el cálamo (qalam) es confecciona en brots de canya i bambú; la tinta s'elabora en una mescla de mel, negre de fum i safrà; i el paper es fabrica a mà i es tracta en almidó, clara d'ou i pedra allumene. En la caligrafia moderna s'usen freqüentment rotuladors i pintures sintètiques, aixina com pulverizadores per a escriure en tanques, taulons i parets d'edificis. Els artesans i dissenyadors usen també la caligrafia àrap per a eixecutar ornamentacions artístiques en marbres, tallats en fusta, brodats en tela i gravats en metal.

	Coneiximents, sabers, tradicions i pràctiques associats a la palmera datilera
	Be immaterial inscrit en 2022.
	Les palmeres datileras creixen en els oasis de les zones desérticas en nivells d'aigua adequats per al rec. Durant sigles, moltes poblacions han estat relacionades en la palmera datilera, que els va ajudar en la construcció de les seues civilisacions en regions àrides. L'antiga relació històrica entre la regió àrap i les palmeres datileras ha permés un ric patrimoni cultural que s'ha transmés de generació en generació. Hui en dia, les comunitats, els grups i els individus de les zones en les que s'ha estés la palmera datilera seguixen mantenint les pràctiques, els coneiximents i les habilitats relacionades. Entre elles, el conte i el cultiu de la palmera datilera i l'us de les seues parts (fulls, frondas i fibres) per a l'artesania tradicional i els rituals socials. La palmera datilera també es menciona en la poesia i les cançons.

Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Enllaços externs

• UNESCO Patrimoni de la Humanitat en Palestina (en anglés)
• UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en Palestina (en espanyol)