Cisternes romanes de Monturque
Les cisternes romanes de Monturque són un jaciment romà descobert en la ciutat de Monturque, situada en la província de Còrdova en Andalusia, Espanya, en 1885 mentres s'ampliava el cementeri. Compostes per dotze cambres d'aigua en una capacitat de 850.000 litros i 300 metros quadrats, es tracta de les cisternes romanes més grans d'Espanya[1] i les quartes del món. Varen ser declarades be d'interés cultural el 29 de juny de 1996.[2]
Història
El lloc a on es troben les cisternes romanes formava part de l'antic fòrum romà de la ciutat de Monturque en el I despuix de Crist, i formaven part del sistema de distribució d'aigua potable sent, en realitat, decantadors utilisats per a la neteja de l'aigua, decantant els sòlits que puga dur esta en suspensió, abans de la seua distribució. El decantament es realisava per la reducció de la velocitat del cabal que pràcticament es detenia permetent el posat dels sòlits en suspensió, eixia tanta aigua com la que entrava, realisant llabors de regulació o almagasenage.[3]
El sistema ocupa una superfície de 300 metros quadrats, té una capacitat de fins a 850.000 litros i la seua estructura, són dotze cambres estructurades en tres grups de quatre, permeten el manteniment individualisat de cada una d'elles sense tindre que detindre el servici. Les cisternes no varen ser les úniques del municipi, s'han trobat atres huit cisternes, més menudes, pero en el mateix sistema, que pertanyien a famílies nobles en alt poder adquisitiu.[1] Isaac Moreno Gall, ingenier d'obres públiques i historiador especialisat en ingenieria antiga, estima que l'abastiment d'aigua de la ciutat a la que donava servici estos decantadors podria provindre del naiximent del ric Cabra, la font de la qual té un cabal de l'orde de 100 l/s i se situa uns 90 metros més alta que Monturque.[3]
Atres investigadors estimen que a este sistema de cisternes és el que servia per a almagasenament d'aigua de pluja. L'aigua caïa des de les teulades de les vivendes fins a una gran font central que es filtrava fins a les cisternes subterrànees. Un sistema de filtres feya que els sediment quedaren en el fondo i es traguera en un sistema de poleas l'aigua requerida. Eren netejades una volta a l'any i la seua funció principal era abastir a les termes romanes propenques. Esta teoria és posada en dubte per dos motius principals. El primer, l'escassa pluviositat de la zona, insuficient a totes llums per a que una ciutat subsistixca, encara sent de tamany reduït. El segon, els decantadors principals (en esta ciutat romana i en totes les conegudes) se situen en el punt més alt de l'urbs, lo que impedix la recollida de l'aigua de la pluja per al seu almagasenament.
Descobriment
Les cisternes varen ser descobertes despuix d'una ampliació en el cementeri municipal, portada a terme per a albergar a les numeroses víctimes d'una epidèmia de còlera en 1885. No obstant, es desconeixia la seua funció original i les cisternes es varen convertir en una part més del camposanto, utilisant-se com osario, panteó, cisterna i inclús sala d'autòpsia. Aixina mateix, es varen realisar respiraders per a procurar llum natural de l'exterior.[1]
En 1996 es va prendre consciència, despuix d'una investigació científica, de que aquells restes arqueològiques eren part d'una gran infraestructura romana, per lo que es va procedir a la seua neteja i adequació per a les visites turístiques, que continuen actualment.[1]
L'Ajuntament de Monturque va escomençar a finals de 2005 una série d'actuacions de musealisació i posada en valor d'este conjunt arqueològic per a millorar la seua visita, inaugurant-se el 27 de febrer de 2006. Es va ubicar un parquet de fusta per a que el pas de visitants no danye el sol original, es va instalar nou allumenament entre el sol original i dita tarima, aixina com panels informatius i inclús música ambiental.[4] En 2010 es varen realisar obres per a evitar les filtracions d'aigua i en 2014 es va posar en valor el "pati dels Aforcats", que va permetre la visita per la part superior del canal de desaiguador.[5]
Característiques
Es tracta d'una construcció hidràulica d'época romana, construïda en «opus caementicium» i recoberta interiorment en «opus signinum». Composta per dotze cambres cobertes en volta de mig canó, distribuïdes en tres naus paraleles entre sí; cada nau està formada per quatre cambres de planta rectangular dotades d'obertures circulars en la seua part superior, que servixen per a la ventilació i garantisen la bona conservació de l'aigua. En l'exterior d'una de les cambres s'obri una prolongació que presenta una trayectòria quebrada i termina en un chicotet pou de neteja. Estos depòsits o cisternes varen deure estar destinats al consum humà. El volum d'aigua capaç de ser almagasenat du a pensar en un excedent d'aigua que seria conduït a les viles rústiques, de les que queden abundants vestigis.[6]
Vore també
- Anex:Bens d'interés cultural de la província de Còrdova
- Anex:Patrimoni Històric Andalús en la Campiña Sur Cordovesa
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 REINA, CARMEN (2016-07-14). «Monturque: la més lluenta ingenieria romana que perviu entre tombes» (en es-es). CORDÓPOLIS, el Diari Digital de Còrdova. Consultat el 2021-01-17.
- ↑ Press, Europa (2018-09-22). «Susana Díaz visita les cisternes romanes de Monturque (Còrdova), "úniques en Espanya i les quartes més grans del món"». www.europapress.es. Consultat el 2021-01-17.
- ↑ 3,0 3,1 MONTURQUE Mig: Canal de Youtube d'Isaac Moreno Gall Autor: Isaac Moreno Gall Data: 9 d'octubre de 2024
- ↑ «Es complixen 10 anys de la posada en valor de les Cisternes Romanes | monturque.info» (en es-es). Archivat des de l'original, el 10 de juny de 2016. Consultat el 2021-01-17.
- ↑ «La Diputació de Còrdova intervindrà en el canal de desaiguador de les Cisternes Romanes | monturque.info» (en es-es). Consultat el 2021-01-17.
- ↑ https://guiadigital.iaph.es/ben/immoble/2545/cordoba/monturque/cisternes-romanes
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cisternas romanas de Monturque» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.