Cisternes de la Malga

Les cisternes de la Malga o cisternes de la Mâalga són un conjunt de cisternes que figuren entre alguns dels elements arquitectònics més impressionants del lloc arqueològic de Cartago en Tunis. Es tracta d'un dels millors conservats de l'época romana.
En una capacitat de 50 a 60.000 m³, les cisternes podien rebre l'aigua que provenia d'una branca de l'aqüeducte de Zaghouan, el traç precís del qual encara resta per estudiar; estaven dissenyades per a alimentar d'aigua a la ciutat més important de l'Àfrica romana en l'Alt Imperi romà, en particular, el conjunt de les termes de Antonino.
Història


Al nort de la ciutat, en la vora de l'antiga ciutat romana, es troben vastes cisternes relativament ben conservades. No eren les úniques en Cartago, ya que grans cisternes existien també en les «conques de Amílcar» i les ubicades sobre el tossal de Bordj Djedid.
Des de l'Edat Mija, les cisternes varen ser utilisades com a estages provisionals, estables, graners i sòtols per la població local, inclús tan tardíament com en el XX. Esta ocupació ha obstaculisat sempre l'estudi científic del complex.[1]
Segons Al-Idrisi, el número de cisternes es va elevar a 24 sobre una sola llínea i la llongitut de cada una era de 130 pas i 26 d'ample, mida considerada molt important per Henri Saladin. Segons Christian Tuxen Falbe, es tracta de quinze cisternes de 430 peus de llarc en, una miqueta a l'oest, quatre ruïnes de cisternes; cada u d'estes 19 conques tenia una llongitut de 300 peus.
La posada en valor del lloc, en un estat de conservació excepcional, aixina com l'establiment d'un espai museográfico dedicat està sent planificat, sense que siga fàcil obtindre informació al respecte.
Descripció
El conjunt de cisternes té una forma rectangular de 127 per 102 metros, que cobrix 12.945 m². Cada cisterna es compon d'una cambra abovedada de 102 metros de llarc, 7,4 metros d'ample i 7 metros d'altura (sense el sostre) en una capacitat total de 60.000 m3. Els compartiment fixats eren quinze i estaven disposts de forma paralela. Cada volta està travessada per una decena d'obertures circulars. Una cisterna de repartiment alineat perpendicularment alimentava a les atres cisternes; l'ample de la cisterna de repartiment, un aqüeducte, branca del de
Una divisió de tancs alineats perpendicularment en els tancs restants, a lo llarc de la divisió de tancs, un aqüeducte, una branca del de Zaghouan, li suministrava aigua per obertures laterals. La presència de numeroses obertures circulars que coronen el sostre de cada tanc sugerix que es tractava d'obertures d'evacuació do de colecta d'aigua; no obstant, és provable que estes cisternes hagen estat cobertes per una atra capa d'edificis de colecta que recorda els reservoris gal-romans de doble nivell.[2]
Les grans cisternes estaven conectades a l'ampli complex de termes de Antonino per canalisacions sobretot subterrànees que utilisaven la forta pendent del terreny.[3]
En l'entorn immediat de les cisternes es trobaven atres elements: el cementeri dels oficials, la vila de Scorpiano i mausoleus, un dels quals va ser reconstruït en una sala dedicada en el Museu Nacional del Bardo en la ciutat de Tunis.[1]
-
Pla de les citernas
-
Vista sobre una canalisació de repartiment de l'aigua de l'aqüeducte cap a les cisternes.
-
Interior d'una de les cisternes
-
Vista antiga del llogaret.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Ennabli i Slim, 1993, p. 32
- ↑ (en francés) (PDF) Réservoir et distribution de l'eau en ville (Rue dones Lumières)
- ↑ Beschaouch, 1993, p. 102
Bibliografia
- Beschaouch, Azedine (1993). La légende de Carthage (en francés), París: Gallimard. ISBN 2070532127. Consultat el 3 de març de 2012.
- Ennabli, Abdelmajid; Slim, Hédi (1993). Carthage. Li site archéologique (en francés), Tunis: Cérès. Consultat el 3 de març de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cisternas de la Malga» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.