Cisternes de Tawila
Les cisternes de Tawila són depòsits d'aigua en Aden, Yemen, que es remonten a l'antiguetat.
Història
Les cisternes de Tawila 8àrap صهاريج عدن, Ṣahārīǧ ʿAdan o àrap صهاريج الطويلة, Ṣahārīǧ aṭ-Ṭawīla) daten del I i varen ser construïdes pels himyaritas.[1][2] Una placa a l'entrada del lloc advertix no obstant als visitants: «Sobre la construcció original, res se sap en precisió».
Les cisternes es mencionen en manuscrits que daten de l'establiment de l'Islam en Yemen en el XVIII: «Aden té cisternes que arrepleguen aigua quan plou» va escriure Abū Muhammad al-Hasan al-Hamdānī en el X.[3] Al-Makdsi, tres sigles despuix, també menciona els pous i cisternes d'Aden.[4] Durant l'época de la dinastia Rasúlida (1229-1454), les cisternes estaven en ruïnes. Els Rasúlidas varen reconéixer la seua utilitat i varen escomençar a restaurar-les.[5] Les cisternes es varen usar fins al XVI.
Varen ser redescubiertas per Robert Lambert Playfair en 1854.[1] Els britànics els varen restaurar en el XIX.[2]
Característiques
Situades a una altitut d'1.600 m, les cisternes s'utilisaven per a abastir a Aden d'aigua fresca procedent de les pluges que baixaven del mont Shamsan1.[1][2] Díhuit cisternes varen ser apilades una sobre una atra i omplides successivament.[2] Estan fetes de roques volcàniques de Wadi Tawila i estan revestides d'un estuc especial que inclou cendra volcànica per a fer un ciment natural que és al mateix temps dur i impermeable. Tenen una capacitat de més d'un milló de hectolitros, i el desbordament es descarrega en la mar a través d'un sistema de canonades.[1] Els majors embassaments són el de Coghlan, situat en el centre de l'emplaçament, i el de Playfair, situat més avall, fòra del propi emplaçament.
Els embassaments estan actualment buits i es troben en mig d'un jardí que servix com a parc públic. El lloc també acull als turistes.
No obstant, en cas d'inundació, són útils per a absorbir part de l'aigua de la montanya. Un sistema d'uadis i assuts facilita l'evacuació.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Sanaa» (en francés) (pdf). TV5 Monde. Consultat el 1 d'abril de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 (1998) Yémen (en francés), p. 70.
- ↑ Al-Hasan Bin Ahmed Al-Hamadani (1983). Sefat Jazeerat Al-Arab (en francés), Beirut.
- ↑ Al-Makdsi (1906). Ahsan Altakaseem Fi Marefat Alakaleem (en àrap), Leiden.
- ↑ المصدر : المركز الوطني للمعلومات (en àrap).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cisternas de Tawila» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.