Abū Muhammad al-Hasan al-Hamdānī
Abū Muḥammad al-Ḥtorren ibn Aḥmad ibn YaʿQūb al-Hamdānī ( 893-945) va ser un geógrafo, poeta, gramàtic, historiador i astrònom àrap.[1] Va ser un dels millors representants de la cultura islàmica en els últims anys del califato Abbasí.
A penes es coneixen senyes de la seua vida, se sap que va ser un gran gramàtic, va escriure poesia, va recopilar informació astronòmica i va estar molt interessat en l'història i geografia d'Aràbia. Va morir en presó en Saná, Yemen en 945.
La seua Geografia de la península aràbiga (Sifat Jazirat ul-Arab) és un dels texts més importants sobre el tema i en acabant de que ho usara A. Sprenger en Post- und Reiserouten dones Orients (Leipzig, 1864) i Alte Geographic Arabiens (Berna, 1875) de D. H. Müller (Leiden, 1884; cf. Sprenger's criticism in Zeitschrift der der Usehen morgenlandischen Gesellschaft, vol. 45, pp. 361-394).
Una atra gran publicació va ser Iklil (Corona), que versava sobre les genealogia dels himyarites. Hi ha varis llibres que contenen part dels seus texts com Die Burgen und Schlösser Sudarabiens de Müller (Viena, 1879-1881) o Die grammatischen Schulen der Araber de G Flügel (Leipzig, 1862), pp. 220-221.
Bibliografia
Referències
- ↑ «al-HAMDĀNĪ».Brill.doi:10.1163/1573-3912_islam_sim_2666.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abū Muhammad al-Hasan al-Hamdānī» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.