Cilindre de Nabonido
El Cilindre de Nabonido és un text extens en el qual Nabonido (556-539 a. C.), l'últim rei del Imperi neobabilónico, descriu les reparacions de tres temples: el santuari del deu llunar Sense en Harrán, el de la deesa guerrera Anunitu en Sippar i el del deu solar Shamash en Sippar.
S'han trobat dos còpies del text, inscrites en acadio cuneïforme sobre cilindres per a ser utilisades com depòsits de fundació. Una d'elles, trobada en el palau de Babilonia, està hui en Berlín, mentres que l'atra, provinent de Sippar, es troba en el Museu Britànic de Londres. El text va ser redactat després de que Nabonido retornara de la seua estància en l'oasis àrap de Taima, pero abans de la conquista del rei persa Ciro el Gran, el que és mencionat com un instrument dels deus.
El cilindre de Nabonido conté ecos de depòsits de fundació més primerencs, al mateix temps que presenta els mateixos temes que uns atres posteriors, com el famós Cilindre de Ciro: la titulatura real, pregàries i l'història d'un deu que, enujat per l'estat d'abandó del seu santuari, es reconcilia en el seu poble i ordena la restauració del temple, i d'un rei que obedix i incrementa piadosamente les ofrenes.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Cilindro de Nabonido» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.