Anar al contingut

Ciconia lydekkeri

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ciconia lydekkeri

Ciconia lydekkeri és una espècie d'au extinta del gènero Ciconia. Esta cigonya va habitar el Neógeno de bona part del continent americà.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 1891 pel paleontòlec i naturaliste argentí Florentino Ameghino, baix el nom científic de Prociconia lydekkeri,[1] en quedar innominada (en gènero i espècie) la peça d'una gran cigonya del Pleistoceno superior de Lagoa Santa, estat de Mines Gerais, Brasil, que Lydekker havia atribuït a Palaeociconia australis Moreno, 1889,[2] de la qual va ser remoguda en ser considerada l'au de Moreno una Phororhacoidea (Gruiformes).

La seua ubicació genèrica va ser inestable. En l'any 1960 Patterson i Kaglievich, la varen traslladar al gènero Jabiru.[3]

En l'any 1963, P. Brodkorb va desestimar el traspàs a Jabiru; ademés va senyalar la possibilitat que el tàxon siga un sinònim més antic de Ciconia maltha.[4] Esta última havia segut descrita en l'any 1910 per L. Miller sobre la base d'un tarsometatarso esquerre exhumat de sediment del Pleistoceno tardà del Rancho L'Alquitrà, Califòrnia, Estats Units.[5] A C. maltha li varen ser assignades numeroses mostres colectadas en sediment del Plioceno superior i de tot el Pleistoceno en varis jaciments d'eixe país,[6][7][8][9] aixina com unes atres de Cuba[10][11] i Bolívia.[12] Inclús varen ser recuperats esquelets complets.

En 2010 Prociconia lydekkeri va ser transferida formalment per Federico Agnolin al gènero vivent Ciconia, al mateix temps que sinonimizó a C. maltha en C. lydekkeri.[13]

Holotip

L'holotip és el catalogat com: BMNH 18879; està depositat en el Museu d'Història Natural de Londres, Anglaterra. Consistix en l'extrem distal d'un tarsometatarso dret.[13]

Etimologia

Etimológicamente el terme específic lydekkeri és un epònim que referix al llinage del naturaliste anglés Richard Lydekker, qui va descobrir l'eixemplar holotip.

Característiques

[editar | editar còdic]
Detall del cràneu d'un eixemplar d'esta espècie.

Es tracta d'una cigonya de gran tamany, major que l'única espècie vivent del gènero en Amèrica, la cigonya americana (Ciconia maguari), que habita des de Centroamérica fins a la Patagonia argentina.[14] És més gran encara que l'espècie similar a esta última del Vell Món, la cigonya blanca (Ciconia ciconia). L'ample distal promig del tarsometatarso de C. lydekkeri és de 29 mm, sent 24,7 mm en C. maguari i 20 mm en C. ciconia. També són característiques diagnòstiques la regata metatarsal anterior profunt, tróclea metatarsal II molt proyectada posteriorment, tróclea metatarsal III ben dirigida internament i una impressió del metatarsal I ben demarcada, comprimida lateralment i expandida dorsoventralment.[13][2][9][12]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Ameghino, Florentino (1891). Enumeració de les aus fòssils de la República Argentina. Rev Arg Hist Nat 1:441–453.
  2. 2,0 2,1 Lydekker, R. (1891). Catalogue of fossil birds in the British Museum (Natural History). London, 368 pp.
  3. Patterson, B. & Kraglievich, J. L. (1960). Sistemàtica i neomenclatura de les aus fororracoideas del Plioceno Argentí. Publicacions del Museu Municipal i Tradicional de Mar de l'Argent, 1: 1-51.
  4. Brodkorb, P. (1963). Catalogue of fossil birds. Part 1. Bull. Florida State Mus., 7: 179-293.
  5. Miller, L. (1910). Wading birds from the Quaternary asphalt beds of Rancho L'Alquitrà. Univ. Calif. Publ., Bull. Depart. Geol., 5: 439-448.
  6. Feduccia, A. J. (1967). Ciconia maltha and Grus canadensis from the Upper Pliocene of Idaho. Wilson Bulletin, 79: 316-318.
  7. Miller, L. (1932). The Pleistocene storks of Califòrnia. The Condor, 34: 212-216.
  8. Phillips, A. R. (1968). Geologic age of Ciconia maltha. The Auk, 134: 315.
  9. 9,0 9,1 Howard, H. (1942). A review of the american fossil storks. Carneg. Instit. Contrib. Paleont., 430: 189-204.
  10. Arredondo, O. (1984). Sinopsis de les aus trobades en depòsits fosilíferos pleisto-holocenos de Cuba. Rep. Invest. Instit. Zool., 17: 1-35.
  11. Coll, J. P. (1996). Llista de les aus de la regió Neotropical i de les Illes Antillanas. Paula-Coutiana, 2: 3-79.
  12. 12,0 12,1 Agnolin, F. L. (2006). Presència de Ciconia maltha (Aus, Ciconiidae) en el Pleistoceno Inferior-Mig del Valle de Tarija, Bolívia. Rev. Espanyola Paleont., 21: 39-41.
  13. 13,0 13,1 13,2 Agnolin, Federico (2010). El registre fòssil de “Ciconia lydekkeri” Ameghino, 1891 en el Pleistoceno de Sudamérica. Studia Geologica Salmanticensia, 45(1), 53-58.
  14. Kahl, M. P. (1971). Observations on the Jabiru and Maguari Storks in Argentina, 1969. The Condor, 73: 220-229.