Lagoa Santa


Lagoa Santa és un municipi brasiler de l'estat de Mines Gerais, localisat en la Regió Metropolitana de Belo Horizonte. Es troba a 800 m d'altitut, té 231,9 km² d'àrea i una població de 52.526 habitants (IBGE 2010). Està a 35 km de Belo Horizonte, 776 km de Brasília, 553 km de Riu de Janeiro i 641 km de São Paulo.
Arqueologia
L'entorn de Lagoa Santa és un lloc arqueològic, investigat per Peter Wilhelm Lund (1843), F. Lacerda i R. Peixoto (1876), Sören Hansen (1888), Annette Laming-Emperaire (1970) i Walter Neves (1999). Està ubicat en el municipi del mateix nom, Estat de Mines Gerais, Brasil. L'ocupació humana té una antiguetat detectada de 12 000 anys adP.
Des de 1835 el naturaliste danés Peter Lund va visitar més de 800 cavernes en la regió, identificant material paleontológico en per lo manco 70 d'elles. En sis va trobar restants d'esquelets humans. Varen ser identificats 19 gèneros i 32 espècies extintes d'animals. Entre les grutas i cavernes per ell explorades, la més important va ser la gruta localisada en la base del massiç de l'Estany del Sumidouro. Entre 1842 i 1843, Lund va excavar la gruta del Sumidouro, en la qual va trobar ossos humans de molts individus associats en ossos d'animals extints, lo que ho va convéncer de la antigūedat de l'home americà. El descobriment dels ossos dels cridats hòmens de Lagõa Santa (o láguidos) són els primers vestigis d'ocupació humana trobats en el continent americà.[1]
En Tel Vermelha, entre 1974 i 1975, una expedició arqueològica franc-brasilera dirigida per Annette Laming-Emperaire, va descobrir els ossos humans més antics datats en Amèrica (11 500 anys adP per al cràneu Luzía). Els cràneus es caracterisen per acusada dolicocefalia i atres traces que recorden als melanesios i als habitants del surest d'Àsia.
Referències
- ↑ Bo, Eduardo, Brasil: uma história, cinc séculos de um país em construçāo, Editorial Leya, Brasil, 2010, p. 15
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lagoa Santa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.