Anar al contingut

Chuitinamit

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Chuitinamit o Chiya' és el nom d'una antiga ciutat defensiva, capital dels tz'utujils, poble maya quiché que va habitar lo que actualment es coneix com Santiago Atitlán, departament de Sololá, en la República de Guatemala. El seu estil arquitectònic va ser influenciat per la cultura tolteca, en el sigle XIII de la nostra era.[1]

Als pobles prehispànics, quan es fa referència a ells, se'ls denomina indistintament com 'senyorius' o 'nacions'. El poble maya, prehispánico (anterior a l'arribada dels espanyols), que va habitar Chuitinamit, se li denomina «senyoriu tz'utujil».[2]

Història

A finals del Pleistocé, la planicie va ser habitada provablement per recolectors i caçadors. No es tenen indicis de restants humans ni arqueològics de l'era Preclásica primerenca. Es té coneiximent que la regió va ser poblada inicialment pels tz'utujils i kakchiqueles al voltant de 1250 d. C.

En el periodo Post Clàssic Primerenc (1000-1200 d. C.) va existir l'influència de la cultura tolteca de Chichén Itzá. El lloc arqueològic en Chiya', lloc a on es va assentar Chuitinamit, mostra l'influència arquitectònica de dita cultura, la que va ser fundada al voltant de 1400 d. C.[3]

La ciutat va ser conquistada a l'arribada dels espanyols, per Pedro de Alvarado, en 1524.

Base econòmica

La base econòmica va ser l'agricultura, ocupant dins d'ella el lloc de major importància el cultiu de la dacsa. Els treballs es portaven a terme d'acort en la propietat comunal de la terra, excepció feta de certes terres, els productes de les quals eren destinats a les despeses del cult i la guerra.

El cultiu de la dacsa, base econòmica del poble maya, era de tal manera determinant, que a la seua possibilitat de cultiu estaven supeditats els grans moviments demogràfics acusats per este poble. Ademés d'este gra, eren cultivats el fesol, el cacau, la tomata, el chicozapote, el güisquil, etcètera.

La seua indústria era primitiva i es desenrollava en el sí de la llar; consistien en artefactes d'ús domèstic i ornamental. Els treballs i ocupacions estaven dividits segons els sexes; aixina, la dòna es dedicava a l'art de teixir, a la confecció dels menjars i begudes, al carrege de l'aigua, entre atres menesters; mentres que el home portava a terme les llabors de camp i la construcció de la vivenda, l'adestrament per a la guerra, etcétera.

El comerç efectuat va mantindre un caràcter local, usant-se a sovint la barata directa.[4]

Referències

  1. ↑ http://www.santiagoatitlan.com/history/preco/precos.html
  2. ↑ Orellana Gonzalez, Carlos. Història de l'Educacion en Guatemala. Pagina 76. Editorial Jose de Pineda Ibarra. 1970.
  3. ↑ https://web.archive.org/web/20071218182756/http://www.authenticmaya.com/chuitinamit.htm
  4. ↑ Orellana Gonzalez, Carlos. Història de l'Educació en Guatemala. Pàgina 21. Editorial Jose de Pineda Ibarra. 1970.