Chop (Ucrània)
Chop () és un poble ucranià pertanyent al óblast de Transcarpacia. Situat en l'oest del país, forma part del raión d'Úzhgorod i centre del municipi (hromada) homònim.[1]
Toponímia
Elloc també es coneix en un nom similar en atres idiomes d'importància local (; en ruso: Чоп; ; ; ). En atres idiomes el nom és distint (; en alemán: Tschop; Plantilla:Lang-yi).
Geografia
- Chop està a la vora del riu Tisza, junt al trifinio en Eslovàquia i Hongria, 22 km al suroest d'Úzhgorod.
Història
Es coneix l'existència de la localitat des de 1281 i ha estat històricament vinculada a Hongria. Els tàrtars casi varen destruir l'assentament (molts dels seus habitants varen ser raptats o assessinats) en el XVI. En 1605 es menciona com a propietaris a István Bocskai i, en els últims anys d'el XVII, a la família Vécsey. En la guerra llauradora dirigida de György Dózsa, també es va oferir com a voluntari l'esquadró de Péter Borsvai de Csap. Els habitants de Csap varen lluitar en l'alçament de Tokaj de 1697 i també en la guerra d'Independència de Rákóczi (1703-1711). el Compromís de 1867 la va incloure en la Transleitania del Imperi austrohúngaro. De 1867 a 1918 la ciutat va ser la capital del comtat d'Ung, baix el nom magiar de Csap. En 1869 es va establir l'oficina de correus, dependent de la direcció de Košisse.[2]
En la década de 1870 es va iniciar la construcció del ferrocarril que passa per Chop, que anava a conectar les regions de Galitzia i Hongria. En finalisar la Primera Guerra Mundial, despuix del fracàs del pla d'unificació en la República Popular d'Ucrània Occidental, Chop va passar a formar part de la República Hutsul proclamada el 9 de giner de 1919 pel president Grigor Zatkovitch i el primer ministre Stepan Klotchurak. No obstant, l'11 de juny de 1919, Tchop va ser presa per les tropes comunistes hongareses de Béla Kun, derrotades a principis de juliol per Checoslovàquia. Els aliats varen reconéixer a Chop com a part d'este últim en setembre de 1919, en el tractat de Trianón, en la condició de que Checoslovàquia concedira un estatus autònom a la Rutenia subcarpática.[3]Durant el periodo checoslovac, administrativamente formava part del districte eslovaco de Kráľovský Chlmec. Segons el primer arbitrage de Viena de 1938, la ciutat, junt en la partix sur de la Rusetia subcarpática, va ser ocupada per Hongria. El 29 d'octubre de 1944, l'Eixèrcit Rojo pren Chop. La ciutat i les seues afores varen ser anexades a la RSS d'Ucrània en juny de 1945, encara que abans este territori no formava part de la Rutenia subcarpática, sino part del territori d'Eslovàquia. La part soviètica va insistir en transferir Chop i uns 250 km² del territori eslovaco i com a compensació, el poble de Lekárovce i les seues afores varen ser a Eslovàquia. En 1945 va rebre l'estatus d'assentament de tipo urbà i se li va concedir l'estatus de ciutat en 1957.[4]
El 26 de maig de 1989 es va fundar en Chop l'organisació de base de l'Associació Cultural Hongaresa Subcarpática i en 2003, va rebre l'estatus de ciutat d'importància regional (sent una de les ciutats més chicotetes en tindre-ho).[5]
Demografia
L'evolució de la població de Chop entre 1880 i 2022 va ser la següent:Segons el cens de 2001, el 48,08% de la població són ucranians, el 39,41% són húgaros, el 8,33% són russos i el restant de minories són principalment gitanos (2,32%). Sobre l'idioma, la llengua materna de la majoria dels habitants, el 46,32%, és l'ucranià; del 41,52% és l'hongarés; i el rus és de l'11,6%.[6]
Infraestructura
Arquitectura, monuments i llocs d'interés
L'iglésia migeval d'el XV va ser destruïda i en 1903 es va construir en el seu lloc una iglésia catòlica romana, renovada en el seu interior en 2007. L'iglésia protestant, construïda entre 1857 i 1902, va ser destruïda al final de la Segona Guerra Mundial, reconstruïda i inaugurada en 1996.
Transport
- Chop és un important nuc ferroviari en Ucrània, a on la llínea ferroviària Leópolis-Stryi-Budapest s'unix a la llínea Leópolis-Úzhgorod-Košisse. També hi ha una llínea que va cap a l'est fins a Romania per mig de Korolevo i Halmeu, encara que actualment no hi ha servicis regulars. Prop de Chop, també hi ha un creuament fronteriç internacional a Hongria (Záhony) i a Eslovàquia (Čierna nad Tisou).
Galeria
-
Chop en la década de 1930 -
Antiga sinagoga (1907) -
Vistes de la ciutat -
Iglésia nova de Chop
_Synagogue.jpg)
Ciutats hermanades
Chotěboř i Jablunkov, Chequia.
Čierna nad Tisou, Eslovàquia.
Bicske i Záhony, Hongria.
Sokołów Małopolski, Polònia.
Milove, Ucrània.
Vore també
Referències
- ↑ «Serednie, Zakarpattia Oblast, Uzhhorod Raion» (en ukrainian). Regions of Ukraine and their Structure. Verkhovna Rada of Ukraine. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 5 de juny de 2012.
- ↑ Edwin Mueller, Die Poststempel auf der Freimarken-Ausgabe 1867 von *Österreich und Ungarn, Viena, 1930.
- ↑ André et Jean Sellier, Atles dones peuples d'Europe centrale, Paris, Éditions La Découverte, 1991, p. 113.
- ↑ Указ ПВР УРСР від 30.5.1947 "Про віднесення сіл Великий Березний, Великий Бичків, Волове, Іршава, Королеве, Перечин, Рахів, Свалява, Солотвина, Тячів, Чоп і Ясиня, Закарпатської області до категорії селищ міського типу"
- ↑ «Про віднесення міста Чоп Ужгородського району Закарпатської області до категорії міст обласного значення» (en uk). Офіційний вебпортал парламенту України. Consultat el 2024-10-14.
- ↑ «Distribució de la població per idioma natiu en ukrcensus. gov. ua». Archivat des d'el original, el 31 de juliol de 2014. Consultat el 12 de juliol de 2022.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Chop (Ucrània).
Chop (Ucrània) en OpenStreetMap.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chop» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.