Chinea
_-_WGA10268.jpg)
La hacanea, en italià chinea, chinèa o acchinèa, era un cavall o mula de color blanc que el rei de Nàpols enviava anualment al papa junt en una cantitat de diners com homenage per ser el seu vassall.
La fastuosa cerimònia de la seua entrega, simbòlica del domini feudal del papa sobre el monarca, es va mantindre des de que en 1265 Clemente IV va investir com a rei a Carlos d'Anjou fins que en 1788 Fernando I de les Dos Sicilias va decidir abolir-la per les seues desavenències en Pío VI.
La chinea
Història
En el XI els normandos varen conquistar el Mezzogiorno italià declarant-se vassalls, a voltes del Papa i a voltes del Emperador del Sacre Imperi Romà Germànic. En el primer cas, en 1059 Nicolás II va investir a Roberto Guiscardo com a duc de Apulia, Calàbria i Sicília a canvi del pagament anual de dotze diners per cada yunta de bous,[1] i en 1137 Inocencio II va impondre a Roger de Hauteville 600 schifati a l'any per a la seua coronació com a rei de Sicília, duc de Apulia i príncip de Capua.[2]
Pero va ser Clemente IV qui en 1265 va prescriure les regles de l'investidura en motiu del nomenament de Carlos d'Anjou com a rei de Nàpols, establint que este deuria pagar 8000 onces d'or que deurien ser entregades junt a un cavall «blanc, bell i bo» una volta cada tres anys.[3] Va ser a partir de llavors quan la cerimònia del pagament del cens es va conéixer com la "presentació de la chinea", costum que es va mantindre durant més de cinccents anys.
Etimologia
L'etimologia del nom no està clara: alguns autors varen apuntar a que procedia del vocable napolitano chinee en el que es denominaven els cavalls asturcones[4] o del llatí equinus,[5] encara que l'opinió majoritària és que provenia del francés haquenée en el que es designaven els cavalls procedents d'Hackney, en Anglaterra.[6][7] També es va cridar en eixe nom genèricament als cavalls baixos, d'entre quatre i cinc pams d'alçada, pero de bona estampa.[8]
En espanyol es va acostumar a cridar-la hacanea.[9][10]
La cerimònia
En una cerimònia solemne celebrada la vespra de la festivitat de Sant Pedro i Sant Pablo (29 de juny), el rei napolitano o el seu embaixador (habitualment el Gran Condestable) i el governador de Roma junt a un numerós corteig de cavallers napolitanos, nobles romans, prelats, sirvientes i guàrdies suïssos lujosamente engalanats, conduïen pels carrers de Roma la chinea ricament enjaezada i duent els diners del cens, seguits per vàries carrosses a on es representaven escenes clàssiques, acompanyats de tambors i trompes i saludats des del Castel Sant'Angelo per salves d'artilleria.
,_The_Council_of_the_Gods,_for_the_%22Chinea%22_Festival,_1732,_NGA_95143.jpg)
El papa els rebia assentat en la cadira gestatoria en la Basílica Vaticana, en la plaça de Sant Pedro, en el Palau del Quirinal o en cas de sèu vacant, el 8 de setembre en Santa María del Popolo.
La chinea s'agenollava davant el pontífex o davant l'image de Sant Pedro, l'embaixador napolitano pronunciava en el seu idioma una fòrmula preestablida en la que feya entrega de l'animal i dels diners en nom del seu rei, i el pontífex responia en una atra en llatí en la que ho acceptava com a mostra de la seua domini directe sobre el regne.[11]
De nit hi havia representacions teatrals i musicals, fòcs artificials i escultures alegóriques a les que es capcionava fòc, i el dia següent la cavalcata es repetia en direcció a la Basílica Vaticana.[12][13][14][15][16][17][18][19]
Abolició
En 1776, durant el regnat de Fernando IV, va sorgir durant la cerimònia una disputa per una qüestió de precedència entre els sirvientes del gran condestable Filippo Colonna i els del governador de Roma Fernando Spinelli que va terminar en un rebombori públic. El ministre napolitano d'assunts exteriors Bernardo Tanucci va enviar a la cort de Roma un despaig en el que disponia que el pagament seguiria fent-se, pero sense la presentació de la chinea. Tanucci va ser rellevat del seu lloc poc despuix per les seues diferències en la reina María Carolina d'Àustria i la cerimònia va seguir com de costum.[20][21]
En 1787 la chinea es va enviar a Roma per última volta. Nàpols i la Santa Sèu duyen varis anys discutint la firma d'un concordato sobre el que no es posaven d'acort per les diferències sobre quí tenia competència per al nomenament dels prelats napolitanos, i la cerimònia de la chinea, remanente de temps migevals, escomençava a considerar-se un anacronisme humillante per a l'independència del regne. Per obra del ministre d'exteriors Domenico Caracciolo, del Consell d'Estat i de la reina, durant els anys següents des de Nàpols es va enviar a Roma els diners, no en concepte de tribut de vassallage sino com a ofrena piadosa, i sense la cerimònia del cavall.[22][23][24]
Pío VI i els seus successors varen prendre des de llavors la costum de llegir públicament tots els anys una protesta despuix de la celebració de la festa del 29 de juny.[25] Fernando IV es va comprometre a restaurar les antigues costums quan es va vore desplaçat del tro per José Bonaparte i Joaquín Murat, pero quan en 1815 va conseguir recuperar-ho, es va retractar del seu compromís. Finalment, en 1855 Fernando II de les Dos Sicilias va concertar en Pío IX que l'obligació de presentar el cens i la chinea cessaria definitivament a canvi del pagament de 10.000 escuts destinats a la construcció del monument a l'Inmaculada Concepció que hui pot vore's en la Plaça d'Espanya de Roma.[26]
Referències
- ↑ Borgia, p. 150.
- ↑ Borgia, p. 172.
- ↑ Borgia, pp. 191-196.
- ↑ Borgia, p. 226.
- ↑ Crusca, p. 858.
- ↑ Conforti, p. 16.
- ↑ Lioy, p. 271.
- ↑ Melillo, pp. 17-18.
- ↑ Pastor, IV, p. 141.
- ↑ La fòrmula en Moroni, IX, p. 76, i Lioy, p. 497.
- ↑ Nobili, pp. 9-26.
- ↑ Componimento...
- ↑ Dumont, pp. 152-153.
- ↑ Diari vaig donar Roma, pp. 7-20.
- ↑ Orloff, pp. 347-348.
- ↑ Silvagni, pp. 344 i ss.
- ↑ Moroni, IX, pp. 77-82, i X, pp. 311-312.
- ↑ Moore, pp. 183-292.
- ↑ Contucci, pp. 195-197.
- ↑ Lioy, pp. 276-292.
- ↑ Colletta, p. 149 i ss.
- ↑ Lioy, pp. 499-530, 713-730.
- ↑ Spadaro, pp. 265-272.
- ↑ La protesta, en Moroni, IX, pp. 81-82.
- ↑ Lioy, pp. 730-733.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chinea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.