Anar al contingut

Changlot

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Changlot
Funcionament del diafragma durant la respiració

El changlot és una contracció espasmódica, involuntària i repetitiva del diafragma i els músculs intercostales que provoca una inspiració súbita d'aire, en el tancament de la laringe, lo que induïx a la seua volta al tancament de les cordes vocals provocant un sò característic.[1][2] La contracció és provocada per un arc reflexo complex entre nervis perifèrics i l'encefálo que s'activa per impulsos aferentes del esòfec, generalment provocats per menjar massa ràpit, distensió gàstrica per aerofàgia o consum de begudes carbónicas, abús d'alcohol i ansietat.[3][4]


El changlot persistent o singultus és el que es presenta en forma d'un atac prolongat o atacs recurrents durant un temps superior a 48 hores. En general, es resol sense cap tipo de tractament pero, en certes ocasions, convé realisar un estudi mèdic per a averiguar el seu orige.[5] Pot produir una gran incomoditat a qui ho patix, provocant-li insomni, pèrdua de pes, dehiscencia de sutures i inclús arrítmies, podent ser signe de malaltia severa, per lo que estos pacients deuen sometre's a una valoració mèdica que determine les possibles malalties que originen el problema.[6][7][8][9][10][11]

Classificació

Segons la seua duració es pot dividir en quatre tipos:

  • Agut: també cridat changlot transitori o autolimitado. Correspon a la gran majoria dels casos i es caracterisa per ser la seua duració menor de 48 hores.
  • Persistent: La duració és major de 48 hores i menor d'un més.
  • Intractable: Si persistix més de dos mesos.[6]

Història

  • El mege grec Hipócrates (460 a. C.-370 a. C.) en els seus aforisme va mencionar el changlot i va alertar de la seua possible gravetat: Són greus síntomes la convulsió o el changlot despuix d'una hemorràgia excessiva, La convulsió o el changlot que sobrevenen a una purgaació excessiva són fatals, En les inflamacions del fege el changlot és mal síntoma.[12]
  • Galeno (131-201), un atre gran mege de l'antiguetat, va afirmar que el changlot estava causat per emocions violentes de l'estòmec, prop del diafragma.[13]
  • En el XX, el coneiximent de changlot es va incrementar gràcies al descobriment de l'importància de l'estimulació del nervi frénico en la seua aparició, descrita per Thomas Shortt en 1833. En 1943 Hamilton Bailey va ser el primer en considerar el changlot com un moviment reflectixc compost d'una via aferente a través del nervi vago, un centre nerviós en la mèdula espinal cervical i una via eferente que correspon al nervi frénico. A pesar de tot, la significació del fenomen no està totalment aclarida en l'actualitat i existixen vàries teories que expliquen el seu possible significat.[14][15]

Vore també

Referències

  1. ↑ Chang, Full-Young; Lu, Ching-Liang(2012-04-30).«Hiccup: Mystery, Nature and Treatment».18(2): 123–130.ISSN 2093-0879.doi:10.5056/jnm.2012.18.2.123.Consultat el 2026-02-11.(en en)
  2. ↑ Rabelo, Nícollas Nunes; Valli, Daniel Alves Branco; Furtado, Igor De Souza; Silveira Filho, Luciano José(2018-03-31).«Challenges in the Diagnosis and Treatment of Hiccup in Neurological Patients».JBNC - JORNAL BRASILEIRO DE NEUROCIRURGIA.26(2): 134–138.ISSN 2446-6786.doi:10.22290/jbnc.v26i2.1317.Consultat el 2026-02-11.
  3. ↑ Howes, Daniel(2012-06).«Hiccups: a new explanation for the mysterious reflex».BioEssays: News and Reviews in Molecular, Cellular and Developmental Biology.34(6): 451–453.ISSN 1521-1878.doi:10.1002/bies.201100194.Consultat el 2026-02-11.
  4. ↑ Nausheen, Fauzia; Mohsin, Hina; Lakhan, Shaheen E.(2016-12).«Neurotransmitters in hiccups».SpringerPlus.5(1)ISSN 2193-1801.doi:10.1186/s40064-016-3034-3.Consultat el 2026-02-11.(en en)
  5. ↑ Capponi Magdalena, Accatino Luigi, González-Hernández Jorge: «Changlot o Singulto: Fisiopatologia i enfrontament del pacient.» Revista Memorisa.com 2010; 6:25-31 ISSN 0718-7203
  6. ↑ 6,0 6,1 Carrasques Sotillos, P.J. Cañonés Garzón: «El changlot: Actuació i tractament.» Revista Medicina General 2001; 30: 40-44.
  7. ↑ Primary Care Medicine. Allan H. Gorroll, Albert G. Mulley: «Approach to the patient with hiccups.» ISBN 978-0-7817-7513-7. Consultat el 1º de setembre de 2010
  8. ↑ «Entorn biomèdic. Una sorprenent teràpia per al changlot.» Revista Jano, 2007.
  9. ↑ Jean Cabene: Cronic hiccup. Orphanet Encyclopedia, juliol 2004. Consultat el 20 de giner de 2012
  10. ↑ Journal of Medical case reports: Treatment of hiccups. Consultat el 20 de giner de 2012
  11. ↑ Mark A. Marinell, MD, FACP: «Diagnosis and management of Hiccups in the Patient with Advanced Cancer.» The Journal of Supportive Oncology, 2009. Consultat el 20 de giner de 2012
  12. ↑ Hipócrates: Aforisme i sentències.
  13. ↑ Medscape: Hiccups, pathophysiology. Consultat el 2 de febrer de 2012
  14. ↑ «Nefopam for Refractory Postoperative Hiccups.» Consultat el 2 de febrer de 2012
  15. ↑ [Alessandra Piontelli: «Development of Normal Fetal Movemts.» Department of Maternal/Fetal Medicine. University of Milan. Itàlia, 2010. ISBN 978-88-470-1401-5.]

Bibliografia

  • Chair de poule, hoquet, pets et rots... Els signaux du corps ("Pell de gallina, changlot, eructes i nyofles ... Les senyals del cos"). Marie-Christine Erlinger i Marie-Rose Lefèvre, Edicions Milan Junior, 2001, ISBN 2-7459-0270-9, p. 6-7. Li hoquet ("El changlot") (francés).


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Changlot&oldid=1635927»