Chagres

Chagres va ser una població i port d'época espanyola del XVI, situat en el districte de Colón, en Panamà.

Toponímia

El nom d'este poblat prové del riu Chagres, es trobava assentat en la desembocadura del riu. El riu va ser avistar en 1502 per primera volta pels europeus en el quart viage de Cristóbal Colón, els qui ho varen cridar com a “Riu dels Fardachos” per la gran cantitat de caimans que habitaven en les seues vores.

A partir de les exploracions de Diego de Albítez entre 1514 i 1515, se li va denominar com a “Riu de Chagre”, en honor al cacic que habitava en les seues vores. Posteriorment, el nom es va deformar pluralizándole, cridant-se de Chagres en estendre el nom del cacic a tots indígenes de la tribu. Esta tribu coneguda com els indis Chagres es varen cridar als que procedien d'aquella regió i el nom es va mantindre tant per a la localitat com per al riu.

Història

El port marcaria una ruta de tràfic de mercaderies i persones cap a la ciutat de Panamà i posteriorment cap a Perú i atres regions del pacífic suramericà, partint des de l'assentament de Chagres a través del riu i aplegant a l'antic poble de Venda de Creus i que seguiria per una ruta terrestre cridada Camí de Creus. Este camí rivalizaría al Camí Real, que anava des de Portobelo fins a la Ciutat de Panamà durant el XVI fins a mediats del XVIII, en la decadència de Portobelo.

Per l'importància de l'assentament, per orde del Rei Felipe II d'Espanya es va erigir en 1595 el Castell de Sant Lorenzo Real del Chagres, en una escarpada tossal just en la desembocadura del riu i protegiria tant al poble com al riu; no obstant, dit fort va ser pres pel corsario anglés Francis Drake en 1596 i destruït pel pirata anglés Sir Henry Morgan en 1671 quan va prendre la ciutat i va alvançar cap a la Ciutat de Panamà. El fort va ser reconstruït despuix pels espanyols en 1680 pero el poblat i el castell varen ser presos novament en 1740 per les forces angleses baix l'Almirant Edward Vernon. En 1761 és reconstruït el castell per tercera i definitiva volta.

La localitat i el castell de Sant Lorenzo ya és referit com a presidi de Chagres durant el XVIII, baix l'autoritat colonial d'Espanya. Allí relata Ricardo Palma en les seues Tradicions Peruanes, que eren conduïts a complir condena els reus de la Real Audiència de Lima.

En l'independència de Panamà d'Espanya en 1821, el poblat va decaure a l'oblit, principalment perque el castell va ser abandonat i convertit primer en presó i després com a punt d'entrada de correu que venia des d'Europa fins a Amèrica Llatina. Chagres novament va resorgir en 1849 quan el riu va ser utilisat com a mig de transport dels buscadors d'or durant la febra d'or de Califòrnia, que recorrien l'istme de Panamà en ser més ventajós i ràpit que travessar els Estats Units d'est a oest. No obstant, Chagres novament va decaure per la construcció de la ciutat de Colón en 1855, que seria la nova ciutat terminal del costat caribeny.

Bibliografia

• Encyclopædia Britannica.