Chafades de Happisburgh
Les chafades de Happisburgh eren un conjunt de chafades fosilisades d'homínits que daten del final del Pleistoceno inferior, fa entre 850 000 i 950 000 anys. Varen ser descobertes en maig de 2013 en una capa de sediment recent descoberta del llit del bosc de Cromer, en una plaja d'Happisburgh (Norfolk, Anglaterra) i fotografiades cuidadosadament en 3D abans de ser destruïdes per la marea poc despuix.

Els resultats de l'investigació sobre les chafades es varen anunciar el 7 de febrer de 2014, identificant-les com les chafades d'homínits més antigues conegudes fòra d'Àfrica.[1][2][3]
Abans del descobriment de Happisburgh, les chafades més antigues conegudes en Europa eren les de Ciampate del Diavolo, trobades en el volcà Roccamonfina en Itàlia, datades en uns 350 000 anys arrere. [4]
Despuix de guanyar el premi a la «Excavació de Rescat de l'Any» en 2015, el descobriment de les chafades de Happisburgh va captar l'atenció del públic. Va ser presentada en una exposició en el Museu d'Història Natural de Londres.
Descobriment
Les chafades varen ser descobertes en maig de 2013 per Nicholas Ashton, conservador del Museu Britànic, i Martin Bats, de l'Universitat de Trinity Saint David (Gales), els qui realisaven una investigació com a part del proyecte Pathways to Ancient Britain (PAB) [camins a l'antiga britania].[5]
Les chafades es varen trobar en el sediment, parcialment cobert per arena de plaja, durant la bajamar en la costa de Happisburgh. El sediment s'havia depositat en l'estuari d'un riu desaparegut fa molt temps i posteriorment va ser cobert per arena, conservant la seua superfície. La capa de sediment es troba baix d'un penya-segat en la plaja, pero despuix d'una tormenta, la capa protectora d'arena va ser arrastrada i el sediment va quedar expost.[3][6] Els sediment es consideren estratigráficamente pertanyents a l'unitat del llit del bosc de Cromer.
Per la blandura del sediment, que es trobava per baix de la llínea de marea alta, l'acció de les marees ho va erosionar i, en dos semanes, les chafades havien segut destruïdes.[1]
Encara que els investigadors no varen poder preservar les chafades, varen treballar durant els periodos de marea baixa, a sovint baix una pluja torrencial, per a registrar imàgens 3D de totes les chafades per mig de fotogrametria. Les imàgens varen ser analisades per Isabelle De Groote, de l'Universitat John Moores de Liverpool, qui va poder confirmar que els buits en el sediment eren chafades d'homininos.[1][7]
Els fets relatius al descobriment varen ser publicats per Ashton i atres membres de l'equip d'investigació en febrer de 2014 en la revista científica PLOS ONE.[8]
Descripció
Es varen trobar aproximadament cinquanta chafades en un àrea que media casi 40 m². Dotze estaven pràcticament completes i dos mostraven detalls dels dits.[9] S'han identificat les chafades d'aproximadament cinc individus, incloent adults i chiquets. Les chafades medien entre 140 and 260 mm, que es creu que equival a altures entre 0,9 and 1,7 m. S'ha propost tentativamente que els individus que les varen fer pertanyien a l'espècie Homo antecessor,[7] coneguda per haver vixcut en les montanyes de Atapuerca, en el nort d'Espanya fa uns 800 000 anys. No s'han trobat fòssils de homininos en Happisburgh.[6] Un estudi posterior de 2020 que va analisar les chafades va argumentar que eren similars a les chafades atribuïdes a Homo erectus d'Ileret (Kènia).[10]
L'anàlisis mostra que el grup de potser cinc individus caminava en direcció sur (riu dalt) a lo llarc de marismas en l'estuari d'un antic caixer del riu Támesis que desembocava en la mar més al nort, quan el surest de Gran Bretanya estava unit al continent europeu.[7][11] Els arqueòlecs han especulat que el grup buscava mariscs en les marismas, com a cucs marins, moluscs, carrancs i algues. És possible que el grup vixquera en una illa en l'estuari que els proporcionava protecció contra els depredadors i que es desplaçaren des de la seua base insular fins a la costa durant la marea baixa.[9]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «[1]», BBC News. Consultat el 2014-02-07 (en en).
- ↑ (2014).«Hominin Footprints from Early Pleistocene Deposits at Happisburgh, UK».PLoS ONE.2(9)doi:10.1371/journal.posa.0088329.
- ↑ 3,0 3,1 Ashton. «The earliest human footprints outside Africa» (en en). British Museum. Archivat des d'el original, el 2014-02-07. Consultat el 2014-02-07.
- ↑ Bennett, Matthew R.; Morse, {{{nom2}}} (2014). Human Footprints: Fossilised Locomotion?, Springer, p. 59. ISBN 978-3-319-08572-2.
- ↑ «Earliest human footprints outside Africa found in Norfolk». British Museum. Archivat des d'el original, el 2014-03-28. Consultat el 2014-02-10.
- ↑ 6,0 6,1 «Colonising Britain: One million years of our human story».Current Archaeology.(288)
- 14–21.Consultat el 2014-02-10.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «New discovery at Happisburgh: The earliest human footprints outside Africa». British Museum. Archivat des d'el original, el 2014-02-23. Consultat el 2014-02-07.
- ↑ «Earliest human footprints outside Africa found – in Norfolk». Current Archaeology. Archivat des d'el original, el 2014-02-07. Consultat el 2014-02-08.
- ↑ 9,0 9,1 «[2]».
- ↑ «The morphological affinity of the Early Pleistocene footprints from Happisburgh, England, with other footprints of Pliocene, Pleistocene, and Holocene age».Journal of Human Evolution.144doi:10.1016/j.jhevol.2020.102776.
- ↑ «[3]».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Huellas de Happisburgh» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.