Volcà Roccamonfina

Archiu:Roccamonfina volcano.jpg

Volcà Roccamonfina

Roccamonfina és un volcà extint, actiu fa entre 630.000 i 50.000 anys. Es troba en la regió italiana de la Campània, en la província de Caserta.

El volcà naix com estratovolcán en la depressió tectónica del Garigliano, a on la corfa terrestre més prima va favorir l'eixida del magma. Inicialment es varen obrir una série de boques eruptivas, distribuïdes sobre una superfície d'al voltant de 1000 km², despuix l'activitat efusiva es va concentrar en la part central, duent a la formació d'un con volcànic d'al voltant d'1.800 m d'altura, format prevalentemente per tefra i acompanyat d'atres boques eruptivas (mont Ofelio cap al suroest).

Fa al voltant de 400.000 anys es va verificar un colapse del con volcànic en el seu sector oriental. L'afonament va crear una caldera, que durant algun temps va ser ocupada per un llac volcànic, durant una fase en que el volcà va estar "dormit".

Una segona fase eruptiva va començar fa prop de 385.000 anys, en una erupció explosiva, va continuar en atres erupció de boques situades en l'interior de la caldera originària, proseguint fins a fa al voltant de 230.000 anys. A continuació es varen formar en l'interior de la caldera més antiga atres dos cons volcànics: el mont Santa Croce (1.005 m s. n. m.) i el mont Lattani (810 m s. n. m.).

La formació del volcà va bloquejar el curs més antic dels rius Volturno i Liri-Garigliano: el primer viró cap al surest, trobant un nou curs, corresponent a l'actual, mentres el segon, privat de la seua desembocadura cap a la mar, va formar un vast llac (Lirino) i va trobar més tart (fa al voltant de 200.000 anys) un nou pas a través de l'erosió d'un sector més dèbil de la marge en la zona de Suio.

Actualment el volcà es presenta com un gran con (prop de 25 km de circumferència en la base) aïllat entre els monts Auruncos, la planura i la vall del riu Garigliano, el massiç del mont Massico i el mont Maggiore i el Mont Cesima. La caldera central presenta un diàmetro de casi 6 km i està parcialment ocupada pels monts Santa Croce i Lattani, separats del seu perímetro per una regata anular parcialment reblit per les posteriors erupció.

L'antiga activitat volcànica, que va cessar fa al voltant de 50.000 anys, proseguix només en moviments sísmics i surgencias termalés d'aigües oligominerales (en Sessa Aurunca i Suio, en Francolise i en Teano). La fertilitat del sol ha permés la creació de densos boscs de castanys. Sobre l'alvertent suroccidental estan presents alguns cràters laterals. En Fontanaradina es troben coves de leucita volcànica.

El volcà forma part del Parc regional de Roccamonfina-Foce Garigliano, creat en l'any 1999, que ocupa més d'11.000 hectàrees en els municipis de Conca della Campània, Galluccio, Marzano Appio, Roccamonfina, Sessa Aurunca, Teano i Tora i Piccilli.