Ceràmica cartaginesa
.jpg)
Cerámica cartaginesa o cerámica púnica va ser la produïda en l'Antiguetat per la nació i imperi de Cartago en la seua expansió mediterrànea. Car Bellido data la transició de l'aixovar ceràmic fenicio al periodo d'influència cartaginés cap a l'any 550 a. C.[1][2] Ha segut estudiada per especialistes clàssics com Pierre Cintes, Donald Benjamin Harden o l'italiana Anna Maria Bisi (1938–1988).[3][4] Es distinguixen dos periodos principals, l'antic, en les seues característiques banda o franges paraleles horisontals decorant les peces alfareras, que casi desapareixen en el periodo final, en una ceràmica monocroma més funcional d'engobe roig, com les típiques vasijas fenicias de embocadura i coll trilobulado o en ‘boca de bolet’,[5] o les ánforas i «pithoi» de gran tamany, utilisades per a l'almagasenage i transport de mercaderies.
Terracotas i caraces
[editar | editar còdic]La ceràmica fenicia i en especial el seu desenroll en el periodo cartaginés té entre els seus productes més característics i singulars una variada colecció de terracotas de representacions humanes i una paralela mostra de caraças, elaborades per a diversos usos, com les expostes en el Museu Nacional del Bart de la capital tunecina.[6]
Mediterràneu occidental
[editar | editar còdic]En la península ibèrica, l'alfarería cartaginesa, hereua de la fenicia, perduraria entre l'any 500 a. C. i la romanización, en abundants mostres en l'archipèlec Balear, Alce i Andalusia.[4][7]
També pot mencionar-se, en els enclavaments del Mediterràneu occidental de herència fenicia, el jaciment norteafricano de Sidi Abdeselam del Behar, junt a Tetuán.[8]
Urnes funeràries
[editar | editar còdic]
Continuant usos funeraris ceràmics ya documentats en Tir,[9] la costum de guardar cendres familiars en recipients com el «pithos»,[10] o gots en la morfologia de les cráteras del Bronze Tardà,[5] aplegaria a generar una diversa morfologia d'urnes, grans terracotas de busts de deeses de tocat trenat, o dònes enjoyadas, en una cavitat que duplicava el valor decoratiu en el del seu us com a recipient, tot això en un context ritual o religiós. Els eixemples aportats per l'arqueologia mediterrànea són numerosos. Des de les vasijas trobades en Sulcis (Cerdenya),[11] fins als variats aixovar funeraris de l'entorn gadità.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Car Bellido, 2008, pp. 68 i 119.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGonzález Blanco1994">González Blanco (1994). El món púnico: història, societat i cultura (en ES), Editora Regional de Múrcia, pp. 63. ISBN 84-7564-160-1.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFBisi1970">Bisi (1970). La ceramica punica. Aspetti i problemi (en IT), Nápoli.
- ↑ 4,0 4,1 Car Bellido, 2008, p. 68.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Ceràmica fenicia del sur d'Espanya (Una comunicació sobre la ceràmica de "barniz roig)» (en es). Centre d'Estudis Ibero Fenicios. Consultat el 6 de maig de 2018.
- ↑ Harden, 1937.
- ↑ Maass-Lindemann, 2006, p. 289-302.
- ↑ López Pardo, F. (1996) Els enclavaments fenicios en l'Àfrica nort-occidental: del model de les escales nàutiques al de colonisació en implicacions productives en Gerión 14. Madrit: Departament de Història Antiga d'Universitat Complutense.
- ↑ Maass-Lindemann, 2006, p. 296.
- ↑ Maass-Lindemann, 2006, p. 300.
- ↑ Maass-Lindemann, 2006, p. 298.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCar Bellido2008">Car Bellido (2008). Diccionari de térmens ceràmics i de alfarería, Càdis: Agrija Edicions. ISBN 84-96191-07-9.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFHarden1937">Harden (1937). The Pottery from the Precinct of Tanit at Salammbo, Carthage (en EN), cambridge.org: British school of archeology in Iraq, pp. 31.
- (2006).Mainake.Madrit:(28)
- 289-302.ISSN 0212-078X.Consultat el 5 de maig de 2018.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cerámica cartaginesa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.