Anar al contingut

Cedrela fissilis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
cedre misionero (Cedrela fissilis)


El cedre misionero o ygary (cedre roig o cedre pelut en Hondures) és una espècie botànica d'arbre de la classe dicots, família de les Meliàcees de regions tropicals d'Amèrica.


Orige i dispersió

Originari d'América Central i de Sudamérica. És un arbre de forestes tropicals humides i seques. No resistix vents ni gelades ni sequies.

El Gènero Cedrela comprén 7 espècies repartides en Amèrica tropical, de les quals cinc són natives d'Argentina.[1]

Descripció botànica

El cedre misionero és un arbre de l'orde de les Sapindales família de les Meliàcees de regions tropicals d'Amèrica, té un fuste important que pot alcançar 30 m d'altura. El tronc pot medir 10-15 dm de diàmetro, en ritidoma gris.

Si be l'espècie se cita com caducifolia en la seua àrea d'orige, en cultivar-se en el NOA manté el fullage en l'hivern.

En fulles paripinadas, de 4-6 dm de llarc, 12-15 folíols; raquis pubescente de 4-6 dm de llarc i pecíol pubescente de 7-9 cm de llarc, de color rojós en els fulls jovenils. Folíols de 10-15 cm llarc x 3,5-4 cm ample (basals elíptics i apicales oblongos en àpiç agut), coriáceos, fes lluent glabro, en pubescencia inconspicua sobre els nervis mig, secundaris basals i màrgens, envés tomentoso, sésiles a subsésiles, pecíolulos pubescentes de 2 mm llarc. Panícula de 27-35 cm llarc. Flors de 8-9 mm de llarc, pentámeras; càliç de 2-2,5 mm de llarc, pubescente, 5-6-dentado i clavill llongitudinal fins a la base; pétals de 7-8 mm de llarc, pubescentes, oblongos. El androginóforo és columnar, de 3-4 mm de llarc x 1-1,2 mm ample, 5-costat; estams de 3-3,5 mm de llarc, en anteres d'1 mm de llarc; ovari d'1,2 mm de llarc, pentalobulado; estil d'1,5-2 mm de llarc; estigma capitado, d'1-1,3 mm d'ample. El frut és una càpsula piriforme, de 5,5-10 cm de llarc, valvas d'1,5-1,8 cm d'ample, columna central de 7-9 mm de diám. en àpiç agut o truncat, pericarpo de 5 mm de gruixa, epicarpi pardo obscur en lenticelas ocres prominents regularment distribuïdes en tota la superfície. Llavors pardas-rojoses de 2,5-2,7 cm de llarc, en ala d'1,5-1,8 cm, grossa, no translúcida.

Silvicultura

Una espècie important de la selva, es presenta en alta freqüència i abundància en tota l'àrea coberta per bosc alt. Colonisa a on existix suficient llum per a realisar un creiximent ràpit.

  • Diàmetro (cm/any): 0,69
  • Altura (m/any): 0,9
  • Volum (m³/any): 0,04

Es planta cedre a densitats baixes, perque una alta densitat atrau al lepidòpter Hypsipyla grandella o barrenador de la fusta, les larves de la qual destruïxen el brot apical disminuint el vigor de l'arbre i a la seua volta el seu valor comercial ya que el fuste tendix a ramificarse. Encara no s'ha trobat una solució al problema d'Hypsipyla grandella.

Li'l planta de tocón be.

Fenologia

Florix d'agost a octubre; fructifica de novembre a febrer.

Erro al crear miniatura:
Image tallada en fusta de cedre (Cedrela fissilis) per un artesà de Tobatí (Paraguay).
Llaure solitari d'orella en forma de atrapasueños, fet en liana, baïnes de cedre, plomes i pedres per un artesà de Tobatí (Paraguay).

Usos

La corfa és febrífuga. És un arbre melífero.

La seua fusta de color castany rojós, és molt apreciada per la seua calitat, s'usa en tota classe de treballs de fusteria, mueblería, #revestiment i construccions navals. És una fusta llaugera a semipesada en característiques físic-mecàniques molt bones, i excelent estabilitat dimensional. És molt utilisada pels artesans de Tobatí, en Paraguay, des de l'época franciscana. La baïna de la seua llavor també s'usa en varis països per a l'elaboració de joyes de fantasia.

Rollizo

  • Llongitut útil: 9 a 11 m
  • Diàmetro promig: 6 dm

Característiques tècniques

  • moderadament dura
  • semipesada
  • #contracció moderades
  • poc penetrable[2]

Taxonomia

Cedrela fissilis va ser descrita per José Mariano dona Conceição Vellozo i publicat en Florae Fluminensis, seu, Descriptionum plantarum parectura Fluminensi sponte mascentium liber primus ad systema sexuale concinnatus 75. 1825[1829].[3]

Etimologia

Cedrela: nom genèric que és un diminutivo de Cedrus.

fissilis: epítet

Sinonímia
  • Cedrela barbata C.DC.
  • Cedrela brasiliensis A.Juss.
  • Cedrela brasiliensis var. australis A.Juss.
  • Cedrela brunellioides Rusby
  • Cedrela elliptica Rizzini & Heringer
  • Cedrela hirsuta C.DC.
  • Cedrela longiflora C.DC.
  • Cedrela macrocarpa Ducke
  • Cedrela pachyrhachis C.DC.
  • Cedrela pilgeri C.DC.
  • Cedrela regnellii C.DC.
  • Cedrela tubiflora Bertoni
  • Surenus fissilis (Vell.) Kuntze[4]
  • Cedre misionero, ygary, ygaí, cedre colorat, cedre paraguayà, cedre real (en Costa Rica).

Vore també

Referències

Bibliografia

  • Anón. 1996. Cedrela fissilis. Aspectes dendrológicos, fenologia llavor i frut. Yvyraretá, El Dorat, Argentina, Facultat de Ciències Forestals, 85 p., Vol. 7
  • Bogado, C. 1990. Característiques silviculturales de vint espècies forestals d'interés. Sant Lorenzo, Facultat d'Ingenieria Agronómica.
  • Brack, W. i Weik. 1994. El bosc natiu. Riquea subestimada. Asunción, Paraguay, DGO/MAG-GTZ.
  • Cos de Pau de Paraguay. 1990. Els arbres més utilisats en el Paraguay, Asunción, Paraguay, 105 p.
  • López, J.A.; Little, I; Ritz, G; Rombold, J; Hahn, W. 1987. Arbres comuns del Paraguay: Ñande yvyra mata kuera, Paraguay, Cos de Pau. 425 p.
  • Ortíz Domínguez, R. 1993. Morfologia de plántulas de 20 espècies forestals natives del Paraguay, Sant Lorenzo, Facultat d'Ingenieria Agronómica. 76 p.

Enllaços externs