Cattleya labiata

Archiu:Labiata.jpg

Cattleya labiata (Cattleya labiata)

Cattleya labiata és una espècie d'orquídea, herbàcea epífita originària de Sudamérica.

Descripció

És una planta herbàcea epífita en pseudobulbos erectos, acanalados, unifoliados, comprimits. Fulls oblongo elíptiques, obtuses. Espata simple o doble. Arracadas generalment de vàries florés de 14-20 cm d'ample. Sàpia-hos i pétals rosat-lila, llavi àmpliament ondulat encara que no tan ondulat com atres espècies de Cattleyas unifoliadas, coloració blanca, groga i sirimomo obscur en franges o sòlida en forma triangular. L'espècie oferix creiximent lateral per mig de rizoma en la base dels pseudobulbos. Florix únicament de pseudobulbos nous.

Distribució geogràfica

Es troba en zones montanyoses en dos poblacions, una semixerófita en Ceará, i una atra de bosc semicaduco i siempreverde en Alagoas i Pernambuco (Brasil). Atres poblacions d'espècies molt emparentades i possiblement basónimas es troben en la Serranía del Perija (Colòmbia), sent esta la més occidental i amenaçada, ademés de les trobades en la Serranía de Turimiquire (Veneçola).

Els seus hàbitats identificats concorden en zones de boscs montanyosos caducs i abundants, siempreverdes i nuvolats, com en els boscs montanyosos rodejats per Sabana i Tepuyés siempreverdes en la frontera veneçolana en Brasil (C. gaskelliana), sense incloure les poblacions trobades des del alt Caura fins a la Gran Sabana i la frontera en Guyana a on s'adinsa una miqueta en este país (C. jenmanii), i en boscs d'alta i baixa montanya sempre verdes d'Esperit Sant, incloent àrees de fronteres de Riu de Janeiro, Baïa i Mines Gerais a on també habita boscs semicaducos (C. warneri).

Les poblacions més equatorials (Colòmbia i Veneçola) viuen a major altura que les més alluntades de l'equador (Brasil), lo que possiblement ocórrega tant per una orografia diferent, com pel canvi de temperatures i pis d'altitut, el qual varia en alluntar-se del equador.

Cultius

L'espècie és molt coneguda en cultiu pel seu molt àmplia variabilitat floral en color i patró de color tant en les variacions rosa-sirimomo, com en les més rares semialba, alba, concolor, coerulea i les seues variants internes.

Complex Cattleya labiata

¿Qué es coneix a nivell hortícola com a complex Cattleya labiata?

Del total de 20 espècies i 4 híbrits naturals reconeguts dins de les Cattleyas unifoliadas, en este nom és conegut un conjunt de 4 espècies dins d'elles, les quals són molt similars entre sí, lo suficient com para a sovint confondre experts cultivadores i crear acaloradas discussions sobre la validea de l'estatus com a espècies diferents. Estes espècies són:

• Cattleya labiata, Cattleya warneri, Cattleya jenmanii i Cattleya gaskelliana

La discussió al respecte en clubs de orquideología és acalorada. Seguint esta llínea, els defensors del seu estatus com a espècies separades bàsicament defenen que són espècies crípticas, les quals varen evolucionar convergentemente, i que el fet de que es troben separades entre sí per distàncies geogràfiques considerables demostra no solament açò, sino que fins a raonablement es podria “postular” un parentesc no tan propenc.

Per un atre costat els qui critiquen esta postura aduïxen que la teoria de la “convergència” no és res més que una opinió dictada per conveniència, i que les diferències entre espècies són inclús menors que les usuals per a un subgénero a on la similitut, l'inestabilitat i el solape de característiques definitorias entre espècies germanes ya de per sí és considerable, per lo que defenen en el millor dels casos estatus de sub-espècies de la C. labiata, i en el pijor d'ells el de simples variants regionals a nivell de ecotipos.

En estos moments el “world checklist of monocotyledons” reconeix estes quatre espècies com a entitats separades vàlides, lo que reflectix un acort tácito entre botànics de que si ben no es pot “senyalar” l'estat “exacte” d'este complex d'espècies, és obvi que les 4 poblacions seguixen camins divergents d'especiación.

Història i estat actual del complex labiata

A nivell botànic en el passat recent es va pensar que totes les Cattleyas unifoliadas eren subespecies de la Cattleya labiata, no obstant en el major coneiximent acumulat a lo llarc de el XX primer en espècies involucrades en cultiu i segon gràcies a botànics que deixaven eixemplars de herbario de costat i estudiaven les Cattleyas directament en els seus ambients naturals, poc a poc es varen rebujar dubtes sobre els seus estatus vàlits com a espècies diferents, lo que va ser reconegut primer a nivell Hortícola, i décades despuix finalment es va formalisar en botànics com Withner.

D'esta reestructuració és que naix el modern “complex Cattleya labiata”, ya que encara que encara hi havia 3 espècies massa similars a la C. labiata, aixina i tot se'ls va elevar d'espècies en ranc hortícola al ranc d'espècies botàniques vàlides baix la creència de que l'acumulació de nous coneiximents en forma de #particularisme aixina ho demostraria.

No obstant encara que la predicció va ser exacta, ya que es varen eliminar moltes falses creències sobre supostes “diferències” i el número de diferències vàlides va aumentar, pronte es va vore que s'havia aplegat un atzucac, ya que les diferències encara eren poques i relativament poc importants, lo que per a ser justs ya s'esperava, pero lo que no s'esperava és que estes diferències “vàlides” gràcies a estudis de camp realisats per Lou Menezes si ben eren “vàlides” en el sentit de que si eren diferències, a la seua volta eren lo suficientment inestables i oferien suficient solape com per a que es repensara la validea d'estes espècies per lo manco a nivell estrictament botànic.

A nivell netament Hortícola açò s'ha traduït a que per a diferenciar entre espècies, especialment en l'àmbit de juzgamientos, es tinga que recórrer a complicats anàlisis matriciales, molta experiència i una bona dosis de gestalt solament per a donar un veredicte erudit que és molt difícil de “quantificar” en térmens de “falsos encerts”. Açò és d'especial rellevància fòra d'associacions orquideológicas Veneçolanes i Brasileras, a on l'impossibilitat de formar juges en suficient experiència en estes espècies fa que el possible número d'errors d'identificació que ya és elevat en les Cattleyas unifoliadas, siga inclús superior en el cas del complex labiata.

Actualment tant defensors com a crítics de l'estatus d'espècies separades estan esperant que s'estandardise algun marcador genètic com matk o similar lo suficientment sensible com per a reconéixer espècies crípticas i aixina rebujar o acceptar alguna de les dos postures, lo que a la seua volta aparte de “resoldre” el dilema, donaria una forma objectiva per a identificar la proveniencia de cultivares reconeguts. No obstant la discussió sobre cuales marcadors genètics de deurien estandardisar i per lo tant quins d'ells són suficientment sensibles per a reconéixer entre espècies i subespecies encara està per resoldre's, per lo que encara cal esperar.

¿Cóm va sorgir el complex labiata?

La major diversitat en els Vages Colombo-Veneçolans de Cattleyas unifoliadas de gran tamany, aixina com evidència indirecta continguda en investigacions filogenético de la subtribu laeliinae realisades per van donen Berg et al (2000) apunten a que les espècies de més recent evolució dins de les Cattleyas unifoliadas són el clado compost per C. jenmanii, C. labiata i C. warneri sense C. gaskelliana. Açò tentativamente podria significar que este grup d'espècies represente una migració a partir un únic ancestro comú (¿Cattleya gaskelliana?), i que esta migració anara seguida posteriorment per una contracció poblacional en els actuals “refugis”.

Sent les Cattleyas unifoliadas de recent evolució, i sent les del complex labiata les més recents de totes, esta teòrica migració possiblement va ocórrer quan els tròpics eren una miqueta més frets i secs, lo que a nivell paleobotánico va ocórrer en la frontera del Pleistoceno-Holoceno. La possible ruta migratòria usualment citada i inicialment proposta per L.C.Menezes és des de Veneçola a través del Llitoral Brasiler, no obstant no es pot deixar de citar una possible ruta alterna, que si ben no és citada en treball algun, no deixa ser igualment provable, a saber, a través de les vores “marginals” entre selva i sabana que varen tallar l'Amazones en dos en el mateix periodo.

La dinàmica d'esta expansió-contracció va poder haver tingut a penes si pot ser reconstruïda. Lou Menezes afirma en els seus llibres que la major similitut floral en el complex labiata es troba entre la C. jenmanii i la C. labiata de Ceará, igualment afirma que la població de Cattleya labiata de Pernambuco és prou similar a les poblacions de C. warneri de la partix nort del seu territori. Si a això se li unix el fet de que les dos poblacions de labiatas a si volta compartixen atres característiques comunes com a época de floració i aspecte vegetatiu, llavors s'aplega a tindre una idea general de lo que va poder haver segut una "suau" transició de fenotip d'una població “contínua” ya extinta.

Llamentablement no existixen investigacions de camp tan detallades com la de Menezes en el cas puntual de les dos espècies veneçolanes, per lo que no es pot generalisar que esta tendència "de canvi gradual" es done entre la C. gaskelliana i la C. jenmanii.

Teories Alternes

També existixen teories alternes molt manco recorregudes, la que és potser la majorment mencionada és la que implica dispersió eòlica de les llavors a llargues distàncies continentals. Esta última teoria implicaria que un grup molt reduït d'individus colonizadores anaren responsables de la formació inicial d'alguna de les 3 colónies brasileras, i a partir d'una d'elles es formaren les dos colónies restants. Si be esta teoria explica molt ben cóm varen poder aparéixer i fixar-se poblacionalmente exotismos com la doble espata en les espècies brasileras, ya que implica una població colonizadora molt reduïda que per deriva genètica fàcilment fixaria estos exotismos, per un atre costat no explica cóm una espècie resultant d'un molt reduït bagage genètic inicial en tan poc temps conseguira fixar una variabilitat floral intra-espècie equivalent o inclús major a la de qualsevol atra Cattleyas unifoliada.

Sent que la teoria actualment més recorreguda, (La de la continuïtat poblacional), explica tant la variabilitat interna #present en les espècies Brasileras, aixina com també explica els exotismos (vore: aïllament per distància), ademés d'estar en consonancia con l'evidència circunstancial genètica i fito-geogràfica, és llavors provable que continue com la teoria més explicativa fins que noves evidències la qüestionen o la facen encara més provable.

Anex (“espècies crípticas” vs “variants regionals” en les Cattleyas unifoliadas)

El problema entre “espècies crípticas” vs “variants regionals” i cóm “explicar-los” és comuna a molts gèneros d'interés hortícola en les orquídees en general i en Cattleyas monofoliadas en particular, i si ben el “world checklist of monocotyledons” dins de lo que en botànica es coneix com “lumper/splitter problem” actualment pren una posició “splitter” o de divisió de gra fi, és d'acotar que el complex labiata no és l'únic conjunt d'espècies que finalment s'han considerat basónimas, en el cas particular de les Cattleyas unifoliadas tenim “C. dowiana –C. aurea” i “C. trianae – C. chocoensis”, últim duplo al que també se li deuria agregar la “C. schroderae”.

Donada l'evidència anterior ben es podria considerar que actualment la classificació del subgénero és sobrestimada ya que 8 a 9 de 20 espècies es mostren com a problemàtiques, no obstant és d'acotar que els problemes són sectorizados i que les “semblances” són de “esperar” entre espècies recents.

A favor de la postura de que els problemeas interns són solament sectorizados es troba evidència indirecta no solament morfològica, fito-geogràfica, de comportament vegetatiu i ecològic, sino també la més forta de totes les evidències, la presència de 4 o possiblement 5 híbrits naturals, que llunt de “normalisar” fenotips i genotips entre poblacions parentals, estos híbrits semblen ser seleccionats negativament fòra de les seues restringides àrees d'ocurrència, comportament que concorda completament a lo esperat en espècies vegetals vàlides.

No obstant cal acotar que cap d'estos casos a on l'introgresión és a la seua volta evidencia d'especiación entre les Cattleyas unifoliadas, no necessàriament deu generalisar a totes les espècies, molt pel contrari se sospita que de no existir barrera geogràfica alguna entre les espècies problemàtiques, la normalisació seria immediata, lo que segons pareix ya està ocorrent a escala no determinada en C. trianae introduïda a jardins de l'àrea de la C. quadricolor.

Una última evidència en contra de la validea com a tàxons separats entre espècies problemàtiques és la fito-geografia, ya que la majoria d'elles presenten poblacions geogràficament molt propenques, lo que si ben també ocorre en espècies que no presenten problemes sérios de diferenciació (C. mossiae- C. lueddemanniana- C. percivaliana), és d'acotar que en este últim cas estes espècies no problemàtiques també oferixen diferències de preferències ecològiques marcades, i internament no mostren poblacions "espill" en espècies germanes, per lo que la fito-geografia no contradiu la sospita inicial.

Taxonomia

Cattleya labiata va ser descrita per John Lindley i publicat en Collectanea Botanica t. 33. 1821.

Etimologia

Cattleya: nom genèric otorgat en honor de William Cattley orquideólogo aficionat anglés,

labiata: epítet latino que significa "labiada".

Sinonímia

• Cattleya perrinii Endl. in A.Hartinger, Pareu. Vindob.: t. 20 (1845), nom. illeg.
• Cattleya lemoniana Lindl., Edwards's Bot. Reg. 32: t. 35 (1846).
• Cattleya pallida Lindl. & Paxton, Paxton's Fl. Gard. 2: 51 (1851).
• Cattleya rollissonii T.Moore, Fl. Mag. (London) 1: t. 8 (1861).
• Epidendrum labiatum var. lemonianum (Lindl.) Rchb.f., Xenia Orchid. 2: 30 (1862).
• Epidendrum labiatum var. pallidum (Lindl. & Paxton) Rchb.f., Xenia Orchid. 2: 30 (1862).
• Epidendrum labiatum var. pictum (Lindl.) Rchb.f., Xenia Orchid. 2: 30 (1862).
• Cattleya leeana auct., Gard.Chron., n.s., 1883(1): 43 (1883).
• Cattleya massangeana Rchb.f., Gard. Chron., n.s., 1883(1): 242 (1883).
• Cattleya regalis auct., Gard. Chron., n.s., 1883(2): 404 (1883).
• Cattleya nalderiana Rchb.f., Gard. Chron., n.s., 1885(1): 756 (1885).
• Cattleya peetersii André, Rev. Hort. 57: 271 (1885).
• Cattleya bullieri Carrière, Rev. Hort. 58: 444 (1886).
• Cattleya warocqueana Linden, J. Orchidées 1: 189 (1890).
• Cattleya oweniana auct., Gard. Chron., III, 12: 312 (1892).

Vore també

• Terminologia descriptiva de les plantes

• Anex:Cronologia de la botànica
• Història de la Botànica
• Polinisació en orquídees
• Característiques de les orchidáceas

Bibliografia

• Aulisi, C & Foldats, I. (1989). Monography of the Venezuelan Cattleyas and its Varieties.
• Braem, G. (1986). Unifoliate Cattleyas. Brucke-Verlag Kurt Schmersow.
• Cavaller, X. (n.d) Cattleya gaskelliana Reichenbach f, “La Caripera”. Revista Orquideófilo vol. 3, n.º 1
• Chadwick, A & Chadwick, A (2006) The Classic Cattleyas. Timber Press
• Conca, R (n.d) Cattleya jenmanii Rolfe. Revista orquideófilo vol. 5, n.º 1
• Conca, R (n.d) Cattleya jenmanii Rolfe ¿Una “labiata” extraviada en Veneçola? Part II. Revista orquideófilo vol. 5, n.º 2.
• Foldats, I. Et Col (2003). Llibre Rojo de la Flora Veneçolana. Litografia Image Color C.A.
• Menezes, Lou (2002) Cattleya labiata autumnalis. IBAMA
• Menezes, Lou (1994) Cattleya warneri, Naturalia
• Miranda, F (n.d) The genus Cattleya in Brazil. CD
• Pahl, J; Castiglione, G & Vaamonde, R (2007).Some considerations about Venezuelan unifoliate Cattleya. Orchidnews
• Van donen Berg et col (2000) Lindeyana 15(2) pp 96-115
• Withner, C (1995) The Cattleyas And Their Relatives. Vol 1. Timber Press

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cattleya labiata.
• Wikispecies té un artícul sobre Cattleya labiata.