Catamito
En l'antiga Roma, un catamito (del llatí: catamīels teus, que a la seua volta prové del etrusc catamite) era un sobrenom usat per a un chicon púber que era companyer íntim d'un home major, normalment en una relació pederástica.[1] Generalment era un terme d'afecte, pero també s'usava com a insult quan es dirigia a un home adult.[2]
La paraula deriva del nom propi Catamitus, la forma latinizada de Ganimedes, nom que rep en la mitologia grega el jove amant de Zeus,[3][4] conduït al Olimp per l'àguila de Zeus —o per Zeus mateix metamorfoseado en l'au— a on servirà de copero dels deus. D'esta manera utilisa Plauto el terme en Menecmos, 144: «Ubi aquila Catamitum rapere, aut ubi Venus Adoneum» (¿No has vist tu mai un fresca en la paret, a on figura que l'àguila rapta a Ganímedes o Venus a Adonis?).[5] Més alvance es troba en Apuleyo amprat d'igual modo, encara que el seu us no es va generalisar si no és en escritors de l'edat tardana, tant pagans com a cristians.[6] Entre estos, Lactancio que en el llibre I de les Institucions divines aludia a les estàtues de Ganímedes en companyia de l'àguila, corroborant lo que diuen d'ell els poetes, «puix ¿qué un atre significat té el fet de que l'image de Catamito i l'efigie de l'àguila estiga davant dels peus de Júpiter i siguen adorats en ell, sino que permaneixca per a sempre el recort del seu nefando crim i del seu estupre?».[7]
En edat barroca, Francisco de Quevedo va dedicar un sonet A una dama bella, i tiradora del vol, que va matar un Àguila en un tir:
Dels zelos de Juno vengadora,
Perque en velocitat alta i sonora
Va dur a Jove furtat el Catamito?[8]
Com una forma de nomenar a Ganímedes es troba també en la Faula de Proserpina d'Anastasio Pantaleón de Ribera, publicada en els seus restants Obres per José Pellicer:
quanto néctar, quanto va vindre
en tartesios Veneciano
et servix el teu Catamito.
Fent menció d'estos últims versos, el Diccionari de la llengua castellana editat per la Real Acadèmia Espanyola en 1729, definia catamito: «El pacient en el pecat de sodomía. És veu purament Llatina i de rar us. catamītus».[9] En el seu us modern, el terme catamito es referix en idiomes com l'anglés a sovint a un chicon que actua com a parella passiva o receptora en el coit anal en un home.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Craig Williams, Roman Homosexuality (Oxford University Press, 1999, 2010), pp. 52–55, 75.
- ↑ Cicerón, frag. B29 de les seues oracions i Philippicae 2.77; Bertocchi & Maraldi, "Menaechmus quidam," p. 95.
- ↑ Bonfante, Giuliano i Bonfante, Larisa, The Etruscan Language. An Introduction, Manchester University Press, 2002, ISBN 0719055407, p. 110.
- ↑ Alastair J. L. Blanshard, "Greek Love," en Sex: Vice and Love from Antiquity to Modernity (Wiley-Blackwell, 2010), p. 131. Tant Servio, nota a la Eneida 1.128, and Festo afirmen clarament que Catamitus era l'equivalent en llatí de Ganimedes; Festo diu que va ser concubinus de Júpiter. Alessandra Bertocchi i Mirka Maraldi, "Menaechmus quidam: Indefinites and Proper Nouns in Classical and Clapix Latin," en Latin vulgaire–Latin tardif. Actes du VIIème Colloque international sur li latin vulgaire et tardif. Séville, 2–6 septembre 2003 (Universitat de Sevilla, 2006), p. 95, nota 16.
- ↑ Plauto Comèdies II, Madrit, Biblioteca Clàssica Gredos, 1996, ISBN 84-249-1801-0.
- ↑ Apuleyo, L'asno d'or, edició de Francisco Pejenaute Rubio, Akal, Madrit, 1988, ISBN 84-7600-269-6, p. 114.
- ↑ Eustaquio Sánchez Salor, Polèmica entre cristians i pagans, Madrit, Akal, 1986, ISBN 8476001002, p. 115.
- ↑ El Parnaso espanyol, XXI.
- ↑ Diccionari de la llengua castellana, tom segon, que conté la lletra C., veu «Catamito».
- ↑ Oxford English Dictionary 3rd Ed. (2003)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Catamito» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.