Anar al contingut

Carretilla

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Carretilla
Per a atres usos d'este terme vore Carretilla (desambiguació).
Erro al crear miniatura:
Carretilla d'Albañil
Erro al crear miniatura:
Una carretilla per a materials

La carretilla és un carro chicotet de mà normalment d'una sola roda en un caixó per a colocar càrrega, que incorpora dos vares en la part posterior, està dissenyat per a ser propulsado per una sola persona i és utilisat per al transport a mà de càrrega en distàncies curtes.[1][2]

La carretilla és una ferramenta ergonòmica per a transportar diferents materials o ferramentes. És d'us comú en obres de construcció, en horticultura i jardineria, aixina com en granges. El principi en el que es basa el seu funcionament és el de la palanca associat en la posició del centre de gravetat cap a la base del centre de respal (la roda), que li otorga una gran eficiència.

Història

[editar | editar còdic]

Els orígens

[editar | editar còdic]

En el història, i en especial en el història de la tecnologia, és arriscat assumir que lo antic o lo vell és lo natural: el història de la carretilla part que encaixa en este principi.[3]

Etimològicament el terme carretilla ve d'aplicar el sufix diminutivo -illa a la paraula carreta, la qual és un diminutivo a la seua volta de carrus, paraula del llatí que significa ‘vehícul en rodes’.[2] La paraula carretilla va aparéixer per primera volta en el Diccionari nou de les llengües espanyola i francesa de 1705, publicat per Francisco Foppens en Brusseles, l'eixemplar de la qual es conserva en la Biblioteca de la Real Acadèmia Espanyola.[4]

Antiga China

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Carretilla usada en Vietnam

El artilugio és un invent chinenc del que es menciona el seu us en el III, quan la carretilla es menciona per primera volta usada pel general Shu per a abastir als seus eixèrcits, entorn a dèu sigles abans de la seua aparició en Europa.[5] Es creu que l'inventor va ser un general cridat Zhuge Liang cap a l'any 200 abans de la nostra era. No era possible travessar montanyes en els carromatos per l'estrechez de les senderes, que no permetien el pas de dos rodes. Era necessari crear un vehícul que fera bascular tot el seu pes sobre una sola roda; i es va trobar la fòrmula, que va supondre una extraordinària troballa estratègica: la carretilla. L'invent va ser en el seu dia una màquina secreta que es va guardar celosament del coneiximent d'atres pobles.


Una de les mencions de la carretilla es referix al general Zhuge Liang (181-234), del periodo dels Tres Regnes (II) per al transport de pertrechos i armes a través dels camins i vericuetos de l'alta montanya. Es va utilisar aixina mateix per a retirar els cadàvers dels camps de batalla, a modo de llitera. i transportar ferits. Els chinencs també sembla que varen inventar una carretilla en un chicotet màstil i una vela, que reduïa l'esforç humà en el vent favorable, no obstant els sinòlecs es mostren cautos o contradictoris en estes afirmacions.

D'acort en Robert Temple, la carretilla va ser inventada en el surest de China en el I, per un personage semilegendario cridat Ko Yu –Guo Yu–.[6] Est va fabricar una espècie de corder de fusta a lloms del com va travessar els monts. Les carretillas han segut descrites des de l'antiguetat com els bous de fusta o com a cavalls deslizantes, és provable que l'invent atribuït a este llegendari personage haja segut la carretilla. Segons el mateix autor, les primeres representacions d'estos treballs d'artesania varen ser trobades en el relleu d'un friso d'una tomba datada en el I, en ell s'observa a un home assentat en una carretilla. El mural pintat en una tomba mostrant un home espentant una carretilla va ser trobat en Chengdu, província de Sichuan i datat exactament en el 118 a. C.[7] Atre relleu llaurat en pedra mostrant similar escena es va trobar en la tomba de Shen Fujun en la província de Sichuan, datat al voltant de 150 a. C.[8] El mural del santuari de Wu Liang, en Shandong (datat el 147 a. C.) mostra el història del pío Dong Yuan, duent al seu pare en una carretilla d'una roda, lu che.[9] Existixen registres menys antics que es remonten a el I i I. Atres eixemples pertanyents al periodo de la dinastia Han ( 206 a. C. fins al 220 d. C.), mostren que l'us de la carretilla ya estava estés en l'imperi i el seu us era en fins militars tant per al transport de mercaderies i home com para defensa en les càrregues de les cavalleria.[6][10]

Erro al crear miniatura:
Detall de l'obra El festival Qingming junt al riu de Zhang Zeduan (1085-1145), Dinastia Song.

D'un primer us militar, la carretilla va passar a l'àmbit de l'agricultura, d'a on no va tardar en ser duta a les ciutats, a on va servir de mig de transport: una carretilla podia transportar a quatre adults d'un lloc a un atre de la ya immensa ciutat de Pequín. Este curiós sistema va aplegar a ser extremadament popular. En Europa va tardar més en aparéixer. Se sap que existia ya en el XII, época en que era utilisada com a mig de carrege de rajoles i pedres per a les grans catedrals romàniques i despuix gòtiques.

La carretilla no ha havia segut mencionada en els texts de l'antiga Grècia, ni es coneixia el seu us entre topógrafos, agrònoms o arquitectes fins que en 1994 un estudi va revelar l'us d'un artilugio que podria ser una carretilla en dos inventaris grecs dels anys 408-407 a. C. i del 407-406 a. C.[11] Estes senyes situen l'us de la carretilla en un periodo anterior al de China. L'us d'esta carretilla hauria segut el transport de material de construcció fins a les obres.[12]

Erro al crear miniatura:
La carretilla més antiga d'Europa que es conserva de Ingolstadt, ca. 1537.
Erro al crear miniatura:
Katima Prokoff (Finlàndia), carretilla usada en la construcció.

Les primeres senyes d'us de la carretilla apareixen a mitan de el XIII, sense que es tinguen evidències anteriors de figuratives o en texts anteriors a eixa data. No obstant a mitan de el XIII hi ha una abundància de representacions que sugerixen la seua aparició en la primera mitat de dit sigle.

En la producció de miniatures agrícoles, molt esteses en eixe periodo, no apareixen encara representades. En les ilustracions mineres, a on la carretilla ocuparà un lloc important en posterioritat, no varen aparéixer fins a mediats de el XVI.[13] Existixen llegendes que l'atribuïxen a un tal Dupin, algunes inclús li l'atribuïxen a Blaise Pascal, abdós al voltant de 1650.

A pesar de l'evident interés que va despertar el artilugio, encara en us en les llabors del camp i en la construcció, l'extensió de la carretilla va ser llenta i específica d'algunes tasques, com s'observa en les ilustracions posteriors, a on coexistixen la carretilla i la llitera. En els llibres d'ingenieria del renaixença no s'han trobat representacions de les mateixes.[13]

Abd al-Rahman al-Jabarti en 1798, durant l'expedició de Napoleón Bonaparte en El Caire, va prendre notes sobre les carretillas empleades per les tropes franceses, una ferramenta que ell desconeixia:[14]


Ells [els francesos] varen utilisar instruments fàcils d'usar i que aforren esforç, lo que va permetre que les obres es realisaren ràpidament. Llavors, en lloc de canastres o contenidors, varen usar chicotets carros que tenien dos braços estesos des d'arrere; els omplim en terra, argila o pedres [...] després prenem abdós braços en les nostres mans, espentem front a nosatres i el carro va rodar sobre la seua roda en el menor problema al lloc; finalment es varen buidar, recolzant-ho en una mà, sense fatiga alguna. Ils [els Français] recouraient à dones instruments faciles à manier et épargnant la pentine, ce qui permettait unix exécution rapide dones travaux. Ainsi, au lieu de paniers ou de récipients, ils utilisaient de petites charrettes qui avaient deux bras allongés parell-derrière ; on els remplissait de terre, d’argile ou de pierres [...] ensuite on prenait en main els deux bras, on poussait devant soi et la charrette roulait sur sa roue avec la moindre pentine jusqu’au chantier ; on els vidait enfin, en la penchant d’unix main, sans aucune fatigue
Abd al-Rahman al-Jabarti

Gràcies a la construcció del canal de Suez (1859-1869) es coneix que treballadors de la Companyia Suez (fusionat en 2007 en Gaz De France en el nom de GDF Suez; esta va passar a denominar-se Engie en 2008) varen amprar la carretilla com una ferramenta més en les obres del canal. Aixina i tot la difusió de l'invent va ser llenta en Europa a pesar de la senzillea tècnica. Angus Maddison, en la seua investigació sobre els orígens de la carretilla i les seues disparitats en el desenroll, emfatisa l'importància d'imitació en este cas. Segons el seu estudi la carretilla hauria passat de China a Europa varis sigles despuix i a pesar del contacte entre l'Índia i Occident, ya que els treballadors indis varen continuar portant les càrregues sobre el cap o l'esquena a l'igual en atres zones d'Àfrica a on continua sent habitual.[15]


El principi implementat seguix sent el mateix que en el seu orige, ha sofrit algunes millores en el pas de temps, aixina es poden trobar carretillas motorisades, plegables o equipades en neumàtics. Per a la missió Apolo 14 es va adoptar un variant o carretilla llunar per a un transportador d'equipament mòvil (MET) amprat per a arreplegar mostres de roques llunars.[16][17] En 1974 James Dyson va propondre el Ballbarrow, una carretilla en una roda esfèrica.[n. 1]

Erro al crear miniatura:
Carretilla de Manises.

En el XVII el Concejo va establir els preus de les mercaderies que varen ser publicats en 1628, entre les taxes es va establir el valor de la pólvora i les eixides a nou quartos cada carretilla.[21]

Lliteratura

[editar | editar còdic]

Els texts són al mateix temps tardans i ambigus ya que es menciona el vehícul, pero no hi ha certea de que este siga d'una sola roda. La menció més antiga procedix de la menció de la Crònica rimada (Chronique rime) de Philippe Mouskes, canonge i bisbe, datada en 1270, el context sugerix un vehícul de dos rodes impulsat pel tir d'animals.[22][23]

Víctor Gai en el seu Glossari Arqueològic de l'Edat Mija i de la Renaixença cita text de el XIV i posteriors, ademés de mostres d'algunes ilustracions de l'época.[24] A partir de el XV les mencions en texts i l'aparició d'ilustracions varen aumentar de forma notable.

D'acort en el llibre de contes de la ciutat d'Amiens en 1401, Jehan de Remy va modificar la carretilla, dotant-la de diferents elements com a braços, una caixa reforçada en barrots i un eix major, per a la seua ocupació en el transport d'adoquinar.[25]

Vore també

[editar | editar còdic]
  1. Diccionario de la lengua española
  2. 2,0 2,1 «chicoteta explicació sobre la paraula Carretilla» (en és). Etimologies de Chile - Diccionari que explica l'orige de les paraules. Consultat el 22 de març de 2020.
  3. Pendoue. Evaluation en Auto-Ontologisme : croix et Autel Et Règlementation fonctionnelle dones croix sur l' Autel (en fr), França: Lulu, p. 9. ISBN 0244224684.
  4. «Nou Tesor Lexicogràfic d ella Llengua Espanyola». Consultat el 22 de març de 2020.
  5. «L’introduction tardive du diable et de la brouette au Moyen-Orient».Techniques & culture.(48-49)
    263.ISSN 0248-6016.doi:10.4000/tc.2792.Consultat el 22 de març de 2020.
  6. 6,0 6,1 <cite style="font-style:normal" id="CITAREFTemple2007">Temple, Robert K. G (2007). Li génie de la Chine: 3000 ans de découvertes et d'inventions (en francés), Ph. Picquier, p. 29. OCLC 718398886. ISBN 978-2-87730-947-9.
  7. Needham, 1965, p. 265.
  8. Needham, 1965, pp. 264-265.
  9. Needham, 1965, p. 263.
  10. Needham, 1965, pp. 263-267.
  11. (1983).«Petites questions et grands problèmes : la brouette».La Recherche en histoire dones sciences.França:
  12. «The Origins of the Wheelbarrow».Technology and Culture.35(3)
    453-475 (ref. 69).ISSN 0040-165X.Consultat el 22 de març de 2020.
  13. 13,0 13,1 <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGille1983">Gille, Bertrand (1983). «Petites questions et grands problèmes : la brouette», La Recherche en histoire dones sciences (en francés), Paris: Éd. du Seuil, pp. 83-36. OCLC 463555600. ISBN 978-2-02-006595-9.
  14. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFMontel2003">Montel (2003). «Faire l’histoire dones usages dones objets techniques: formules, projets et pratiques. L’exemple dones brouettes sur li chantier du canal de Suez (1859-1869)», Multicultural science in the Ottoman empire, Brepols Publishers, p. 5. ISBN 978-2-503-51446-8.
  15. «When and why did the West get richer than the rest?».Exploring economic growth : essays in measurement and analysis ; a Festschrift for Riita Hjerppe on her 60th birthday.Aksant.Amsterdam:
    29-62.Consultat el 29 de març de 2020.
  16. «Programa Apollo. Apollo XIII». Cosmonautica. Consultat el 29 de març de 2020.
  17. «U.S. Aeronautics and Space Activities».House document.U.S. Government Printing Office.(71)
    2-12.Consultat el 29 de març de 2020.
  18. «10 invents impressionants de James Dyson». Consultat el 29 de març de 2020.
  19. «James Dyson and His Inventions that "Just Work"». Interesting Engineering. Consultat el 29 de març de 2020.
  20. «Ballbarrow» (en en). designophy. Archivat des d'el original, el 29 de març de 2020. Consultat el 29 de març de 2020.
  21. (1628) Tassa dels preus a que s'han de vendre les mercaderias i atres coses de que no es va fer menció en la primera Tassa, i Reformacion que aora s'ha fet pels senyors del Consell, en alguns preus que es varen posar en ella : en les declaracions d'alguns dubtes que s'han oferit sobre l'obseruancia de la Prematica que es publicò en treze de Setembre de mil i siscents i vint i sèt anys, en la primera Tassa.S'usa molt en zones rurals per a transportar pesos de manera senzilla, Madrit: Iuan Gonçale, p. 43r.
  22. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFVillehardouinBuchonde Valenciennes1828">Villehardouin; Buchon, {{{nom2}}}; de Valenciennes, {{{nom3}}} (1828). Jean Alexandre C. Buchon (ed.). Chronique de la prise de Constantinople parell els Francs, Volum 3 (en fr), França: Verdière, p. Prefacio.
  23. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFMousket1836-38">Mousket (1836-38). la Commission Royale de Histoire (ed.). Chronique rimée de Philippe Mouskes (en fr), M. Hayez, impr, p. 341. OCLC 815783887.
  24. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGayStein1887">Gay, Victor; Stein, {{{nom2}}} (1887). Glossaire archéologique du Moyen Age et de la Renaissance (en fr), Paris : Librairie de la société bibliographique, pp. 230, 389.
  25. Pendoue. «Els dégâts matériels du passage de 3950950 à 339653», Evaluation en Auto-Ontologisme : croix et Autel Et Règlementation fonctionnelle dones croix sur l Autel (en fr), França: Lulu, pp. 12-15. ISBN 9780244224684.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n.", pero no es trobà una etiqueta <references group="n."/>