Carduus pycnocephalus

Carduus pycnocephalus

Carduus pycnocephalus, comunament cridada penca borriquero o penca negra —vocables compartits en atres espècies del gènero— és una espècie de planta herbácea del gènero Carduus de la família Asteraceae. És nativa d'Eurasia, pero ha segut introduïda en uns atres continents (Amèrica, Oceania...) a on, localment, s'ha estés fins a convertir-se en una maleza invasiva de difícil erradicació.

Vista general d'un indivídua molt ramificat i en inflorescència de capítuls pedunculats

Talle solcat i alado

Full: fes

Full: envés araneoso-tomentoso

Full, envés araneoso-tomentoso: detall

Inflorescència de capítul subsésiles

Capítul subsentado; noténse el curt pedúncul araneoso-tomentoso

Bràctees involucrales: série, des de l'exterior feya l'interior d'esquerra a dreta

Detalle d'una bràctea involucral mija

Cipsela solta completa

Cipselas soltes desprovistas de la seua vilano; noténse les exudació pegajosas

Cipsela solta desprovista de la seua vilano; noténse les exudació pegajosas: detall

Descripció

És una planta herbácea, anual o bienal, en brots erectos simples o alguna cosa ramificats superiorment que poden aplegar a més 2 m d'altura. Dits tallos, de secció més o menys circular, són acostillados llongitudinalment i alados en la seua major part, en ales triangulars o palmatilobadas, proveïdes d'espines groguenques fins a mediocentrimétricas. Les fulles, que medixen, en la base, fins a 25 per 12 cm, són assentades i decurrentes, menors cap a l'àpiç del talle, verts, discoloras les de la base, glabrescentes o pelosas en el fes i araneosas en el envés, pinnatífides a pinnatipartidas en 3-6 parells de lòbuls triangulars en furtyes espines. Els capítuls, solitaris o en grups de 2 o 4, són sésiles o en pedúncul blancs tomentosos més be curts, i són tempranamente caedizos en bloc despuix de la fructificació, quan estan ya en via de dessecació —constituint aixina un propágulo de dispersió anemócora. l'involucre, d'uns 2 per 0,5-0,8 cm, és més o menys cilíndric, densament araneoso, sobrepassat per les flors; els seus bràctees s'organisen en 4-6 séries i són gradualment majors feya l'interior: les externes i miges són ovado-acuminadas, fins a uns 4 mm d'esgambi, en esquena glanduloso i dens tomento araneoso, el acumen erecto o erecto-palés, d'un vert obscur, acabat en una espina apical i en un nervi i els màrgens antrorsoescábridos (característiques pròpies de l'espècie i que permeten distinguir-la d'atres tàxons pròxims); les més internes, més estretes i llargues, són linear-lanceoladas, sense espines, en 1-3 nervis, i acabades en un àpiç escariosa a sovint de color rosa-púrpura i en màrgens escariosos. El receptàcul està cobert de fins pèls. Els flósculos són tots hermafrodites, en una corola d'1,3-1,6 cm, glabra, en tubo, de 4-8 mm, blanquecino o blanc, mentres el llim de 5-8 mm, és de color rosat-purpúreo o blanc, en 5 lòbuls linear-lanceolados alguna cosa desiguals. Les cipseles, oblongo-obovoides i glabras, inconspicuamente asurcadas llongitudinalment, viscoses (per les exudació provinent de les fines regates llongitudinals) quan jóvens, medixen uns 4-5 mm per 1,5-2 mm i són truncades per una placa apical de vorell sancer i pla en un nectario central persitente rodejat per un vilano caedizo en bloc d'1-3 files de cerdes finamente antrorsoescabridas soldadas en un anell basal.

Hàbitat i distribució

Hàbitat

És planta nitròfila que creix essencialment en herbars viaris i rodalies de vivenda, en altituts compreses entre el nivell de la mar i 1300 m. Florix generalment des de març fins a juliol.

Distribució geogràfica

Distribució nativa

És una espècie eurasiática, concentrant-se al voltant del Mediterràneu, i totes les seues illes, i extiendéndoso alguna cosa cap al nort (Suïssa, Rússia continental) i l'est (Afganistan, Índia i Pakistan). En la península ibèrica, està repartida en tot el territori espanyol —fins a en els descampats i les rendijas dels terrats d'edificis urbans de Madrit capital— i les seues illes mediterrànees, encara que, per l'altitut, es rarifica cap als Pirineus. La seua presència nativa en Portugal és dubtosa.

Introducció, naturalisació i invasió

Es va introduir, accidentalment sembla, en tots els continents des d'Europa fins a Australasia i les Amèriques, passant per Macaronesia, Àsia templada i tropical i Hawái.
Es va convertir en maleza invasiva en moltes de dites zones, en particular en Austràlia, Nova Zelanda, Macaronesia, Suràfrica, península aràbiga, Suramérica, Hawái, i Norteamérica, especialment en Califòrnia.

Control de la plaga invasiva

Va haver numerosos intents, en més o menys èxit degut essencialment als efectes colaterals, de controlar la plaga d'esta espècie i atres pròximes, en particular en Califòrnia, en procediments mecànics, biològics i químics.